Què us sembla si ens expliquem històries? Ens inspirarem en els contes populars que coneixeu tan bé . Penseu-hi…
Podeu consultar aquesta web, segur que hi trobareu relats molt interessants!
http://www.totcontes.com/view.php?p=E
ESCOLTEM I PARLEM 
Ara fa molts anys, quan no hi havia ràdio ni televisió, ni tan sols electricitat, les famílies es reunien per passar la vetllada, a l’hivern, a la vora del foc. I els avis explicaven els contes que havien sentit explicar als seus pares i als seus avis. D’aquesta manera es transmetien de generació en generació tants ensenyaments i fins i tot una cultura.
Podem distingir entre:
Un conte és una narració breu d’uns fets reals o imaginaris, amb la intenció d ‘entretenir o d’instruir.
La rondalla és un tipus de conte popular, transmès oralment, de caràcter fantàstic o meravellós. Són rondalles els contes de fades. Tenen en cada llengua unes fórmules més o menys fixes.
| Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric, que fins no fa molt es transmetien per via oral. Abans, no hi havia televisió, ni cinema i la gent s’entretenia escoltant les rondalles que algú contava. L’origen de la rondalla el trobem en la necessitat que té l’home de comunicar-se i d’entendre allò que l’envolta. Explicar una història no significa només parlar, sinó comunicar-nos amb totes les possibilitats que ofereixen els nostres gestos i la nostra veu. Els fillets i les filletes, nois i noies i també la gent gran, volien sentir contes i històries diverses. Volien conèixer personatges i situacions que els divertissin, els emocionessin o els fessin reflexionar. I ho feien parlant i escoltant. Però si algú no hagués arreplegat aquestes rondalles, s’haurien oblidat. Les persones que s’han encarregat d’aquesta tasca es diuen compiladors, que han anat amunt i avall escoltant rondalles de boca d’avis i àvies. Joan Amades, Joan Alcover, Enric Valor, Aureli Capmany són alguns dels compiladors de Catalunya, València i Balears.Nosaltres hem d’agrair-los que hagin recollit aquesta part de la nostra cultura. Però això no és suficient, hem de fer més. Avui dia, amb les noves tecnologies, tenim molts medis per a conservar i difondre aquestes històries.Us atreviu a investigar sobre les nostres rondalles i a inventar-ne alguna de nova? Animau-vos! i…”rondalla ve, rondalla va, si no és mentida de veritat serà” |
Una faula és també un conte, en el qual alguns personatges són animals o bé objectes que actuen com si fossin persones. Hi ha sempre un ensenyament útil o moral. Prova a escriure aquesta història:
http://www.tvcatalunya.com/webclip/fitxes/f_168764473_69503841.htm
Podeu consulta la següent adreça on trobareu :”Un mar de contes”
Què?… us ha agradat?
Ens hi posem?
-
Feu grups de tres o quatre . Explique-vos contes, rondalles o faules que conegueu o que hàgiu llegit… Trieu-ne un. Elaboreu un esquema on aparegui: els personatges, el plantejament, el nus i el desenllaç.
-
Ara l’haureu d’explicar en un audioforum.
-
Cal que tingueu en compte.
-
Les onomatopeies (sorolls fets amb la boca per imitar els sorolls reals . Per exemple: catric-catrac, bub-bub, ning-nang, xof, paf…).
-
Parlar pausadament, sense córrer ni cridar.
-
Aprendre de memòria, només el principi, el final i les frases principals, saber bé la idea encara que no diguis totes les paraules exactes. Es pot preparar un guió. (Però recorda que és una activitat oral, per tant no podràs llegir).
-
Tenir molt clar quan intervé cadascú del grup.
-
Canviar una mica la veu quan parli un personatge diferent.
-
Viure el conte i fer-lo viure als qui t’escolten.
-
Controlar l’entonació: interrogacions, exclamacions…
-
Hola, això és un comentari.
Per a esborrar un comentari, inicieu la sessió i mireu-vos els comentaris dels articles. Allí hi trobareu l’opció d’editar-los o eliminar-los.