Ja us estareu imaginant com és el poble que visitareu, Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) i com us ho explicaran els guies de l’aula d’acollida de l’IES Ramon Casas i Carbó. Els nois i noies del Ramon Casas intetaran, amb els seus comentaris, que us en feu una idea. També visitarem el poble de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Ara us explicaré què és el “Camí Reial”.
Els camins rals o reials eren els camins principals de l’època medieval que que unien diferents viles i ciutats. Havia estat concedit per decret del rei Jaume I el 1274. De vegades feien aquest camí personatges prou coneguts de la nostra història, com ho va fer Joan II el 1372. Camí Ral hi havia l’hostal del Fum, mas que ha donat nom al parc més gran del nostre municipi. A redós d’aquest camí s’hi troben un seguit de masies: can Puig-oriol, documentada ja el 1242, constituïda una de les famílies més antigues, però fa un segle perdé el nom.
Hola amics!
us contaré una historia sobre la masia Can Cortés. Ara és un centre cultural on es fan moltes coses.
Parlen de la llegenda de la Pedra del Diable. És la ultima
que el diable abia de colocar al pont de Martorell per guanyar
l`anima d`una minyona atribolada. Continuarà….
Hola amics ………..
Vaig explicar unes de les coses que van a coneixer…….
Visitarem l’alzina, un arbre que té una història molt antiga darrera.
Al 1500-1600 més o menys naixia l’alzina de can Padró L’edat real no la sabem perque fins que no es pugui tallar i comptar un a un els anells de creiximent ,peró es l’alzina més gran no la havia vist mai .Feia 23 metres de diàmetre , la soca 5 metres i 25 metres d’alçària.
Les seves branques han donat aixopluc i ombra a els pagesos.
A l’ estiu la gent hi descansava i es refrescava amb la marinada d’asota de l’alzina .
L’alzina ha estat durant molt temps ara és el simbol destacat del nostre poble i fou durant uns anys el lema del segell oficial del ajuntament fins a tot va ser declarat l’arbre Monumental de Catalunya
Ara és molt petita perque es va cremar i per tant van fer un transplantament…….?
gràcies al cant del gall de la masia de can cortès
el dible es va pensa gue ja era de dia i veient gue no podia
acabar el pont, va deixar caure la pedra que portava allà on sóc ara.
Us explicaré la llegenda de la Pedra Llarga aviat i com és Palau.
A l’Edat Mitjana els pagesos buscaven protecció a les
esglésies i castells dels senyors .Abans hi havia l’església de Sant Joan a la serra de Can Valls (una de les més importants). N’ hi havia una altra , Sta Margarida situada cap a can Boada Vell, la de Santa Helena que es conserva al Forn del Vidre i a can Cortès també n’hi havia una que no sabem a qui estaba dedicada.
St. Genís i Sta. Maria són les que existeixen actualment. St. Maria al mateix lloc que ara i St. Genís es trobava dins del teritori del castell de Plegamans. Aquestes dues parròquies eren dos nuclis de formació del poble; una part era Palau-solità i una altra era Plegamans.
Can Cortès: és una antiga masia. La masia és una casa antiga , de pedra, als afores del pobe, on viuen pagesos.
És una casa molt gran: hi ha al primel pis
les eines i els animals i al segon pis viu la familia.
Ara el és el centre cultural més important del poble.
A la planta baixa hi ha una sala de exposisions,
una altra per als avis o gent gran, una sala de
casaments civils. A la primera planta hi ha
una biblioteca,un passadis amb trofeus de les entitats del poble, una sala d’estudis i es fa el racó del conte.
A fora hi ha uns jardins i un parc per al gent gran i també un estany.
Caldes de Montbui
Caldes és un poble que està situat al Vallès Oriental a només 30 quilòmetres de Barcelona.Té el privilegi de ser la primera vila termal de Vatalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la península.
Té un bon emplaçament geogràfic,un clima suau i benigne i unes aigües que brollen a 74ºC de temperatura, una de les més elevades de Europa.Té una població de 16.000 habitans,que té el seu cor a la plaça de la font de lleó.
Hi havia unA vegada una minyona que volia construir un pont ,va venir el diable i li va dir que el construiria el pont si ella li donava la seva ànima. Llavors el diable va començar a construir el pont , i quan li faltava una pedra ,la minyona estava espantada. Lllavors li va demanar ajuda a la metgessa. Lla metgessa va agafar un gall i elva fer cantar , llavors el diable va pensar que era de dia i se’n va anar amb la cua entre les cames.
Holaa! sóc el Fernando i sóc de Colòmbia , tinc 14 anys i fa 2 anys que estic a Espanya ,vaig a 3r D’ESO i vinc només una hora a l’aula d’acollida I us ensenyaré l’institut desprès de les 11:30..
Adéuu! fins demá!