La cohesió és la propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes que manifesten explícitament les relacions que s’estableixen entre les diferents parts del text. Per exemple, en (1) veiem dos elements que relacionen les dues oracions: un pronom i una conjunció.
(1) Després de dos mesos, Maria no havia decidit la data de la celebraci6. Però Joan no li va dir res.
EI pronom li remet al sintagma nominal previ Maria; es tracta d’un mecanisme de referència. La conjunció però manifesta la relació de contrast entre les dues oracions; aquest mecanisme cohesiu es denomina connexió.
La referència i la connexió són els dos fenòmens cohesius bàsics que basteixen l’entreteixit textual. Així, si no apliquéssim mecanismes de referència, el text seria molt repetitiu. Si no utilitzéssim els connectors, tant dins de l’oració (composició oracional) com entre oracions (connexió textual), totes les oracions serien simples i, a més, la interpretació de la relació entre sintagmes o oracions seria sempre implícita i, per tant, el receptor hauria de fer un esforç de comprensió addicional. Compareu, simplement, (1) amb (2), on no s’han aplicat aquests mecanismes cohesius:
(2)Després de dos mesos, Maria no havia decidit la data de la celebració. Joan no va dir res a Maria.
En aquest bloc estudiarem els mecanismes de referència i en el següent ens detindrem en la connexió.
Les relacions referencials: concepte i tipus
Parlem de referència quan un element lingüístic B s’interpreta en relació amb un altre element A, lingüísti 0 extralingüístic que funciona com a antecedent del primer. El procés s’activa per la relació d’identitat referencial 0 de sentit, és a dir,
A i B remeten a una mateixa entitat de la realitat extralingüística 0 tenen un mateix
sentit. Per exemple, si volem fer referència dues vegades consecutives a una mateixa entitat -al nostre exemple (3) la farmàcia- ho podem fer repetint el substantiu farmàcia (3a), i també ho podem expressar com en (3b) 0 (3c), que mantenen el mateix sentit que (3a) però eviten la repetició literal del sintagma:
(3) a. Per fi va trobar la farmàcia i va entrar a la farmacia.
b. Per fi va trobar la farmàciai va entrar-hi.
c. Per fi va trobar la farmàciai va entrar a I’establiment.
En (3b) i en (3c), farmàcia (element A) funciona com a antecedent (element que permet la interpretaci6 correcta) del pronom hi i del substantiu establiment (elements B). En (3b), el mecanisme de referència és gramatical (hi hem usat una categoria no lèxica 0 «gramatical», un pronom), mentre que en (3c) el mecanisme és lexic (hi hem utilitzat una paraula plena des del punt de vista lèxic, un nom).