Institut de Maçanet de La Selva

Aquesta frase apareix al segon capítol del llibre “Mal de Escuela” del Daniel Pennac. El llibre és deliciós, per el que diu i per com ho diu, però sobre tot perquè hi he trobat grans veritats, que rarament puc sentir entre els meus companys de treball, però que jo suscric gairebé d’amagades, amb el risc de ser considerada utòpica i víctima d’un sistema tou i permissiu amb l’alumnat. Però ara no ho dic jo, ho diu en Daniel Pennac, i sembla que llavors la veritat és més veritat. Deixo aquí una entrevista a l’autor que us pot donar idea del contingut del llibre. Jo també desitjo una escola on els alumnes poc capaços es rendeixin i recordin als bons mestres perquè els han convençut de que no són alumnes estúpids. Potser demà veurem brollar la font.

Sembla que s’imposa una reflexió: l’escola d’avui ja no respon a allò que estem necessitant pel futur. Massa talents passen invisibles davant dels nostres ulls, empenyat el sistema en premiar tan sols als nois i noies que desenvolupen sense problemes les seves capacitats lecotoescriptores i matemàtico-lògiques, però, si el nostre sistema de comunicació es basés en el cant i la música, destacarien els dislèxics en aquest nou escenari? Avui hi ha massa nens que semblen no avançar correctament en el sistema educatiu. No serà que el camí és ple d’entrabancs, forats i esbarzers, en lloc de responsabilitzar la capacitat de desplaçament dels nostres petits?

Sir Ken Robinson, expert en creativitat, ens fa reflexionar en aquesta xerrada. No us la perdeu!!

/videoplay?docid=-9133846744370459335#

logo del institut de Maçanet

Hola a tots i totes,

des de l’última vegada hi ha novetats al nostre bloc i al nou insti que comença. De moment ja som un claustre de 4 professores amb nom i cognoms: a banda de l’Anna Ribas i una servidora, l’Eva Figueres i la Cristina Puga seran també companyes de viatge en aquest apasionant camí que encetem junts. També tenim una plantilla de 9 professors, que hauran d’atendre 3 grups de primer d’ESO, el que vol dir que aquest serà el nombre màxim de professorat amb el que comptarem, tot i que encara no sabem qui seran els altres 5. Una altra cosa que sabem som els noms i cognoms de la gent de l’AMPA. La presidenta és la Raquel Reyner i el vicepresident el Jordi Clarà. Per qualsevol cosa, ja podeu contactar amb ells.

Per altre banda ens diuen que aviat començaran a posar els prefabricats, tot i que sembla que no acaba de veure’s massa moviment al respecte. Ja se sap, això de la conjunció de la construcció i l’administració és de gestió lenta i pausada.

Per últim he de dir-vos que, malgrat hi ha algun entrebanc amb el tema de l’1X1, estic segura que sortirem endavant; amb ganes  i il·lusió poques coses no s’aconsegueixen. Per tant, us encoratjo a seguir de tant en tant les notícies d’aquest bloc, on aniré indicant tots els avenços que es vagin fent.