INSplica't a la Roca del Vallès

1.- Com relacionem les desigualtats socials amb el Drets Humans?

Creiem que les persones amb més dificultats econòmiques ho tenen més complicat per “accedir” als drets humans però també s’ha de dir que hi ha drets que són impossibles de complir com el dret a una vivenda, el dret a què ningú entri a la teva vida arbitràriament…

2.- Si augmenten les desigualtats socials, augmenten les vulneracions dels DH? Per què? 

Creiem que si, ja que per exemple abans quan els africans eren esclaus es vulneraven molt fortament els drets humans per culpa de les desigualtats socials.

3.- Creieu que amb la crisi a Catalunya es vulneren més drets o menys?  (Augments de la pobresa, malnutrició, més dificultat d’accés als estudis, més persones sense habitatge…)

Pensem que és vulneren més drets ja que per exemple, la gent en teoria podria moure’s lliurement, en canvi no és així, per culpa de les restriccions del govern. També hi hauria dret a reunir.se amb la familia o amic tranquil·lament, en canvi tampoc és així per, també, les restriccions del govern. El dret a entrar i sortir al nostre país quan volguem. Amb la pandèmia ha augmentat bastant la pobresa a Catalunya ja que moltes persones han hagut de tancar els seus locals o plegar de les seves feines i d’altres que no eren propietaris van haver formar part dels ERTOS La dificultat d’accés a estudis ha augmentat ja que ara hi ha molta més desigualtat econòmica, per tant la gent més desfavorida no pot pagar el cole del seu fill o filla.

Tot comença quan Sala i Martin, un home que ha lluit vuit jaquetes de vuit colors diferents explica vuit temes relacionats amb l’economia en aquest cas va tocar el color verd i va explicar la història d’una  noia voluntària que va a l’Àfrica a ajudar als nens pobres. Ella pel seu compte compra una bossa amb molts caramels per a repartir als nens, fins i tot tots ells es posen en fila emocionats per aquesta bossa. Com la noia veu l’èxit que va tenir va decidir comprar més caramels, aquesta vegada 3 bosses.  Quan va sortir fora de la botiga dues dones van oferir-se a ajudar-la a repartir-los. Tot anava bé fins que una de les dues dones que ajudava va sortir corrents amb la bossa de caramels i tot seguit la noia va sortir corrents darrere d’ella, fins que va trobar a la mare en una caseta molt petita amb una nen, i la dona li diu “Tinc un fill malalt, no tinc marit, no tinc diners per menjar ni per pagar res”.  

Resulta que en aquest cas, la bossa és qui genera el problema ja  que  avui en dia a aquests problemes són causats per gent com la noia que reparteix caramels.

Xavier Sala i Martín diu que cal preguntar a la gent a la qual es vol ajudar què és el que necessiten, i no decidir-ho els voluntaris sense més. Així, proposa una web on els beneficiaris de totes les ONGs  deixen les seves crítiques en fotos. També diu que l’ajuda al desenvolupament no funciona perquè no saben com es fa, que la mare de tots els problemes és que no es té idea del que s’està fent. Finalment, diu que l’única cosa que pot treure a l’Àfrica de la pobresa són els seus xavals emprenedors.

Com a opinió personal creiem que el que diu i el que proposa Xavi Sala i Martín és totalment cert, ja que no pot suposar el que els altres necessiten sense que ells t’ho demanin, ells mateixos t’han de fer arribar el que necessiten o el que els passa. Encara que estem a favor del que ha dit aquest home. També ens sembla un gest bastant bonic el de la noia ja que va intentar ajudar de la seva manera. La noia ens sembla una persona amable i humil.

D’altra banda també creiem que qui realment ha de fer-se càrrec d’aquestes coses són els polítics ja que en comptes de robar tots els diners o que gastin en coses innecessàries les poden donar a països encara no desenvolupats amb més ajudes i més serveis.

Aquesta activitat tractava d’escoltar la cançó de la Nina Simone, titulada “Ain’t got no, I got life” que reivindica el que havia de viure una dona de raça negra als anys 60 en una societat blanca. Una època marcada per la segregació de sexes i per la poca visibilització de la figura de la dona. 

Durant tota la cançó, ens relata com l’autora no disposa de cap bé material, que dins del nostre món vol dir que no tenim res. Entre d’altres coses ens diu que no té diners, amics, roba, vi… Després de totes aquestes afirmacions, on ens dóna a entendre que la seva vida es desolada i que no té raons per viure, s’empodera i ens diu que es té a ella mateixa, a totes les parts del seu cos, que al final del dia és l’únic que li queda per lluitar. Representa la importància i el realçament d’un mateix, és a dir, per molt que sentis que no tens família, amics, menjar, roba i altres factors que condicionen el benestar de la teva vida, sempre et tindràs a tu mateix, i això és suficient per superar-se en situacions crítiques o en el transcurs de la teva vida en general.

Personalment, pensem que és una cançó que transmet un missatge molt important per la societat tant materialista que hem creat, ja que molts de nosaltres creiem que per no tenir persones al nostre voltant o simplement béns físics, ja no té sentit la nostra vida. I això, segons la cançó, no és gens cert. Estem d’acord amb el que explica i també ens sentim identificades amb aspectes o expressions de la cançó. A l’inici, en escoltar la lletra, ens va sorgir un sentiment d’impotència en saber que hi havia persones que se sentien tan buides per dins i que no tenien una vida digna amb capritxos com nosaltres, però després ens va alegrar escoltar que tot i així aconseguien valorar-se a si mateixes i seguir endavant.