Tot comença quan Sala i Martin, un home que ha lluit vuit jaquetes de vuit colors diferents explica vuit temes relacionats amb l’economia en aquest cas va tocar el color verd i va explicar la història d’una noia voluntària que va a l’Àfrica a ajudar als nens pobres. Ella pel seu compte compra una bossa amb molts caramels per a repartir als nens, fins i tot tots ells es posen en fila emocionats per aquesta bossa. Com la noia veu l’èxit que va tenir va decidir comprar més caramels, aquesta vegada 3 bosses. Quan va sortir fora de la botiga dues dones van oferir-se a ajudar-la a repartir-los. Tot anava bé fins que una de les dues dones que ajudava va sortir corrents amb la bossa de caramels i tot seguit la noia va sortir corrents darrere d’ella, fins que va trobar a la mare en una caseta molt petita amb una nen, i la dona li diu “Tinc un fill malalt, no tinc marit, no tinc diners per menjar ni per pagar res”.
Resulta que en aquest cas, la bossa és qui genera el problema ja que avui en dia a aquests problemes són causats per gent com la noia que reparteix caramels.
Xavier Sala i Martín diu que cal preguntar a la gent a la qual es vol ajudar què és el que necessiten, i no decidir-ho els voluntaris sense més. Així, proposa una web on els beneficiaris de totes les ONGs deixen les seves crítiques en fotos. També diu que l’ajuda al desenvolupament no funciona perquè no saben com es fa, que la mare de tots els problemes és que no es té idea del que s’està fent. Finalment, diu que l’única cosa que pot treure a l’Àfrica de la pobresa són els seus xavals emprenedors.
Com a opinió personal creiem que el que diu i el que proposa Xavi Sala i Martín és totalment cert, ja que no pot suposar el que els altres necessiten sense que ells t’ho demanin, ells mateixos t’han de fer arribar el que necessiten o el que els passa. Encara que estem a favor del que ha dit aquest home. També ens sembla un gest bastant bonic el de la noia ja que va intentar ajudar de la seva manera. La noia ens sembla una persona amable i humil.
D’altra banda també creiem que qui realment ha de fer-se càrrec d’aquestes coses són els polítics ja que en comptes de robar tots els diners o que gastin en coses innecessàries les poden donar a països encara no desenvolupats amb més ajudes i més serveis.