Benvinguda adolescència!

Publicat el 22 de febrer de 2019 per MARIA COSTA BOSCH

I de cop es fa gran! S’ha estirat,s’ha tornat esquerp, més reservat i potser  una mica més antipàtic i tot. Pares i mares ha arribat l’adolescència!!!

L’adolescència és un temps per adquirir  les habilitats i capacitats determinades per el futurE És una etapa fundamental per  l’adult del futur sa i responsable.L’adolescent ha de ser adolescent.

QUÈ ÉS PROPI DE L’ADOLESCÈNCIA:

  • Canvis d’humor i emocions oscil.lants.
  • Apareix l’anomenat triangle de les transformacions adolescents. Els 3 fenòmens imprescindible en aquesta etapa:
    • Transformacions orgàniques i fisiològiques.
    • Pressions socials i la importància dels iguals.
    • Aclarir-se de qui són
  • Ebullició hormonal: Estan sempre cansats, i experimenten emocions intenses i canviants: molta alegria o  molta tristesa en qüestió de pocs minuts.
  • Temps de mirar-se a ells mateixos, al mirall, a les fotos, als imatge que projecten,etc. Són com el mite de Narcís.
  • La confrontació amb els adults:  és el seu principal mecanisme d’ afirmació, de demostrar que ja no són nens i que ja són diferents.
  • Els iguals passen en primer lloc, ara són una prioritat.
  • Necessitat de descobrir i experimentar.

QUÈ FEM ELS PARES DELS ADOLESCENTS?

Nosaltres, com a pares seguim essent imprescindibles per a ells!! I les persones més importants que tenen a la seva vida. No hem desaparegut, ens hem transformat i ens hem de saber posicionar en aquest nou lloc.

  • No perdre els nervis.
  • Normalitzar els ritmes. L’adolescència és el període de “vagisme” per excel.lència, tot els hi fa mandra i tot és un “pal”. Tranquils, això passarà.
  • Conviure amb un adolescents és inevitable tenir conflicte, però no cal barallar-se per a tot, és esgotador. Hem d’escollir i prioritzar.
  • Hem d’entendre que la confrontació no és amb tu com a persona o pare, sinó com a figura d’adult que representes.
  • El que fan ara no és el que seran en el futur, ara són adolescents no adults. No ho confonem.

No us perdeu i no defalliu en aquesta etapa meravellosa de camí cap a l’adultesa. El vostre adolescent pot ser un adolescent meravellós.

 

Share
Publicat dins de Article per a pares | Deixa un comentari

El mòbil i les xarxes socials en l’adolescència

Publicat el 15 de febrer de 2019 per MARIA COSTA BOSCH
  • No tenir-ne és està aïllat socialment per a ells, es noten diferents i es perden moltes coses. No es tracta de prohibir-los-hi pel que pugui passar. Això sí, el quan com i des de quan és una decisió que heu de prendre amb consciència. Vosaltres com a pares també heu d’estar preparats.
  • És una forma de relació social més, amb tot el que comporta una relació social adolescent: comparacions, conflictes, fer les coses pels altres, dir el que es pensa sense filtre, etc. Quan hi hagi algun conflicte en aquest sentit no hem de
    “culpar” a l’eina sinó veure-ho com a conseqüència de la interacció social. D’això n’aprendran i molt. Se’ls ha d’ajudar a gestionar-ho i no ha abandonar sinó a aprendre de l’experiència.

QUÈ FEM COM A PARES DAVANT LES XARXES SOCIALS:

  • Pel fet que sigui individual no significa que no requereixi d’una supervisió parental.Penso que ha de ser un dels requisits per a poder gaudir-ne, que com a pares pugueu tenir accés a la supervisió. Això sí, supervisar no significa xafardejar, ni voler-ho saber tot. Han de tenir una part d’intimitat.
  • No en jutgeu l’ús, perque això no facilitarà la comunicació. Hem de ser consicents que nosaltres també en som usuaris.
  • Hem deixar la porta oberta per consells que ens puguin demanar.
  • Hem d’alertar dels perills que pot comportar tenir una xarxa socials.
  • Deixar clar del que sí i del que no es pot fer a través de les xarxes.

QUÈ FEM COM A PARES AMB L’ÚS ABUSIU DEL MÒBIL?

  • A l‘hora d’anar a dormir el mòbil no es pot portar a l’habitació, o es posa en mode avió, o bé es treu internet. És important tenir en compte que l’ús del mòbil abans d’anar a dormir pot alterar el son, o retrasar l’hora d’adormir-se amb el que això comporta (menys hores de descans).
  • Donar exemple, com a pares. Nosaltres també hem de mesurar l’ús del mòbil, sobretot en la seva presència.
  • Posar límits a casa, però que siguin per a tots, per exemple alhora de sopar el mòbil es guarda a l’entrada i no s’utilitza; es treu internet de casa a partir d’una hora determinada, etc.
  • Mentre es fa feina el mòbil es posa en mode avió, i quan es fa un descans es pot aprofitar per utilitzar-lo. L’hora de treballar el mòbil pot ser una font de gran distracció.

Aprendre a fer-ne un bon ús pot tenir molts avantatges per el seu desenvolupament social i acadèmic, però com tot com a pares hem d’ajudar-los i ensenyar-los-hi, des de l’educació, el respecte i la confinaça.

 

 

Share
Publicat dins de General | Deixa un comentari