Suport a la comunicació

RECORDEU…

– Mètodes gestuals : les funcions pròpies del llenguatge es realitzen a teavés de signes, bàsicament manuals i facials: llengua de signes i alfabet dactilològic.
– Mètodes oralistes: Busquen que la persona tingui una competència en el llenguatge oral: mètode auditiu pur, paraula complementada.

LLENGUATGE DE SIGNES

El llenguatge de signes és un sistema de comunicació visual, gestual i no oral. Tot i que a priori és un sistema alternatiu de comunicació, es pot usar també com a sistema augmentatiu. Per a una major comprensió, els moviments s’acompanyen d’expressions orals i facials que intensifiquen la comunicació.

El llenguatge de signes no és un llenguatge únic: a cada país les llengües de signes són diferents, així com ho és el llenguatge parlat. Aquest llenguatge té la seva pròpia gramàtica que res té a veure amb la dels llenguatges parlats.

• LA FONOLOGIA

1. Signes deïctics: Representen un objecte, persona, parts del cos que apareixen en el discurs.
2. Signes representatius: Usen la mímica natual : hola, adéu, marxem, ,…
3. Signes arbitraris: Signes simbòlics que no tenen cap relació amb el seu significat. Cal aprendre’ls!

Els signes s’articulen mitjançant la conjugació de la forma de les mans, el lloc on s’articula el signe (des de la part alta del cap fins a la cintura, passant per l’amplitud dels braços). La orientació i direcció del moviment també pot ser diferent (cap a dalt, cap a baix, cap a la dreta,…). En cada cas tindrà un significat diferent. L’expressió de la cara també matisarà i afegirà noves definicions.

• LA MORFOSINTAXI

En la llengua oral, l’ordre de les frases és lineal i temporal. Les frases tenen un ordre. En la llengua de signes, la seqüència és simultània. Això fa que la comunicació s’agilitzi i tingui la mateixa velocitat que la llengua oral.

• LA PRAGMÀTICA

Com en qualsevol llengua, les persones poden usar-la en diferents àmbits de la seva vida i relacionar-se amb l’entorn de forma plena.

ENLLAÇOS WEB…

WIKI AMB VOCABULARI DE LA LSC (LLENGUA SIGNES CATALANA)

MIRA QUÈ DIC

VIDEOS

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=T1tMgSxTPsg[/youtube]

• SOM-HI…

1. Practica:

a) Digues el teu nom

b) Pregunta-li el seu nom.

c) Respon-li

d) “Molt de gust” “Igualment”

 

a) Ets alumne?

b) Explica-li que tu ets alumne i pregunta-li si ell ho és.

c) Si ets alumne. Com et dius? // No, no sóc alumne. Com et dius?

d) Digues com et dius i pregunta-li el seu nom.

e) Em dic

f) Pregunta-li si és sord.

g) Sí. Sí sóc sord. Tu ets sord? // No, no sóc Sord. Tu ets Sord?

h) Explica-li si ets Sord o Oient.

 

a) Com et dius? I la persona del costat?

b)  On vius? I la persona del costat?

c) Ets alumne? I la persona del costat?

d) Ets Sord. I la persona del costat?

 

2. Imagineu una situació que pugueu trobar al món laboral on calgui que us comuniqueu mitjançant llenguatge de signes. Assajeu-la i representeu-la a classe. La resta de companys intentaran comprendre la situació que heu planejat.

 Mètodes oralistes

Aquests mètodes tenen com a objectiu que la persona utilitzi la llengua oral: aquests mètodes són el mètode auditiu pur, la lectura labiofacial i la paraula complementada.

Mètode auditiu pur: Es centra en treballar intensament les restes auditives, sense ajuda visual. S’aplica amb persones amb sordeses lleugeres o moderades. En nenes i nens és important que l’estimulació de residus auditius es realitzi precoçment peruè sigui més eficaç. Aquest sistema pot requerir la implantació artifical d’uns dispositius o pròtesis destinades a aprofitar els residus auditius i aprofitar-los per millorar la capacitat auditiva.

ACTIVITAT AULA; En parelles,  intenteu mantenir una conversa senzilla utilitzant la lectura labiofacial. Després comenteu els resultats. Us heu entès? Quins han estat els principals problemes.

Representeu les vocals utilitzant la paraula complementada o cued speech. Després continua amb les consonants. Comuniqueu parelles de paraules que siguin similars, usant el mètode de Cued Speech: cama, cana, casa, cata, cala, caixa,…

Mètode bimodal

Els mètodes bimodals engloben un conjunt de sistemes comunicatius consistents en utilitzar de forma simultània dos codis (parla i signes) per a expressar el mateix significat. Tot i que usa els dos codis, el sistema bimodal és un sistema oralista ja que vol contribuir al desenvolupament de la llengua oral, si bé aprofita els instruments que li brinda la llengua de signes.

Mètode bimodal = PARAULA ARTICULADA + SIGNE MANUAL + ESTRUCTURA GRAMATICAL DEL LLENGUATGE ORAL.

Els sistemes bimodals apareixen a partir d’observar que molts infants no tenen gran domini de la llengua de signes, el fracàs dels sistemes auditius purs i la convicció que l’ús de signes gestuals no és incompatible amb el llenguatge oral i en són facilitadors. A diferència de la paraula complementada, els gestos tenen un sentit. Recordeu que a la paraula complementada, els gestos servien per a comprendre el so expressat si bé no tenen en sí mateixos cap significat. Com a dificultat d’aquests mètodes hi ha que signar tot allò que es parla pot arribar a ser tediós. Aquests sistemes també són utilitzats amb persones amb deficiències greus per a expressar-se, i si cal es complementen amb signes gràfics.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WZxpqjCzp8g[/youtube]

• Audiòfons: Amplificadors del so. Al mercat trobem una gran varietat: retroauriculars (darrera el pavelló auricular), intraauriculars (es col·loquen dintre la orella), ulleres auditives, sistemes de radiotransmissió FM a través de petaques de butxaca, biòfons que ajusten l’amplificació a l’entorn sonor canviant.
• Implantaments coclears: Dispositiu que transforma senyals acústics, inclosa la parla, en senyals elèctrics. La diferència amb l’audiòfon és que no modifica el volum del so sinò que a través de l’implant s’esquiva la part danyada de l’orella i estimula directament el nervi auditiu, convertint la paraula i el so en senyals elèctrics que són percebuts per la persona. El sistema serà adequat quan el tipus d’hipoacúsia sigui causada per una disfunció funcional de les cèl·lules ciliades de l’orella interna. La persona haurà d’aprendre novament a interpretar els sons de nou.