1. INTRODUCCIÓ:

• El Treball de Recerca al batxillerat és un treball de tipus individual on l’alumne ha de fer una investigació sobre un tema determinat i orientat per un tutor. És recomanable que la recerca s’orienti cap a un camp de coneixement relacionat amb la modalitat de batxillerat que l’alumne està cursant. Cal tenir en compte el següent:
• Constitueix una part del currículum del batxillerat.
• És imprescindible realitzar-lo i aprovar-lo per aprovar l’etapa.
• S’ha de fer, preferentment, durant el segon curs.
• Suposa un 10% de la qualificació final del batxillerat.
• Al final del Treball, l’alumne presenta els resultats de la seva investigació per escrit i els exposa oralment.
• El treball de camp fora de l’institut s’haurà de fer fora d’hores de classe. Només en casos excepcionals es podran utilitzar hores lectives per fer entrevistes, per visitar entitats que obren només al matí, etc.

2.- OBJECTIUS:

• Dos grans objectius marcarien el per què d’un treball de recerca:

1. Complementar la formació de l’alumne, bàsicament pel que fa a l’aplicació de noves estratègies de treball.
2. Veure si s’han assolit tota una sèrie d’objectius finals del batxillerat, fora del marc merament academicista.

• Aquests dos grans objectius es poden concretar en els que segueixen:
• Realitzar un treball d’investigació durant un temps concret i d’una manera constant.
• Redactar els resultats de la seva recerca, així com arribar a unes conclusions raonades i personals.
• Exposar oralment les conclusions a les què ha arribat.
• Posar en pràctica els coneixements adquirits en les diferents matèries cursades en el batxillerat.
• Interrelacionar coneixements adquirits en les diferents matèries.
• Constatar la maduresa de l’alumne pel que fa a l’ordre, el rigor, la iniciativa, l’autonomia en la feina, la capacitat de síntesi, el sentit crític i la capacitat de recórrer a diferents fonts d’informació i cercar les més adients per al treball que s’està fent.

3.- ORGANITZACIÓ

 

3.1.- Funcions dels que hi participen:

• En el treball de recerca intervenen: el coordinador pedagògic o Cap d’Estudis, els tutors de primer de batxillerat, els caps de departament/seminari i els professors-tutors dels treballs.
• El coordinador pedagògic/ Cap d’Estudis:
• Ha de fixar l’organització general del treball de recerca.
• Ha de vetllar pel compliment dels acords presos.
• Ha de recollir les propostes dels caps de departament/seminari.
• Ha de proposar un calendari de treball.
• Els tutors de primer de batxillerat (durant les sessions de tutoria del tercer trimestre):
• Han d’explicar als alumnes què representa el treball de recerca en el seu currículum.
• Han d’especificar els objectius que s’han d’assolir.
• Han de comentar els criteris d’avaluació.
• Han de donar una primera orientació sobre els treballs d’investigació.
• Han de comentar les pautes per elaborar un treball .
• Els caps de departament/seminari:
• Han de col·laborar en l’organització del treball de recerca.
• Han de fer les propostes concretes de treballs de la seva àrea i/o matèria, sense oblidar que els temes poden tenir un caràcter interdisciplinar i, per tant, poden abarcar diverses àrees i/o matèries. Les propostes han de tenir en compte les següents observacions:

-El treball de recerca ha de respondre als interessos dels nostres alumnes.

-Hauria d’estar relacionat amb algun contingut ja treballat, directament o indirecta, al primer de batxillerat.

-Ha de tenir en compte la possibilitat (o impossibilitat) d’accedir a determinades fonts d’informació.

-Cal potenciar els treballs on sigui factible una recerca i evitar aquells on només es fa una recensió de tipus bibliogràfic.

-Cal afavorir els treballs on els alumnes puguin fer alguna aportació personal.

-Els treballs s’han d’adequar a una extensió màxima de cinquanta fulls DIN A-4, aproximadament.

• Han de recollir, cas que sigui així, les propostes de treball que facin els alumnes.
• Han de proposar, un cop rebudes les sol·licituds dels alumnes, els professors més adients per fer de tutor. El nombre de treballs que pot assumir un sol tutor no podrà ser, en cap cas, superior a sis.
• El professor-tutor:
• Ha d’ajudar a concretar el tema escollit per l’alumne.
• Ha d’orientar sobre els mètodes de treball més adients.
• Ha d’informar sobre els recursos més adequats.
• Ha d’assessorar respecte els problemes que vagin sortint, reorientant la investigació així que aquesta es vagi produint.
• Ha d’informar als membres del tribunal com ha anat la investigació.
• Ha d’orientar l’alumne a l’hora de fer l’exposició oral.
• Ha de reunir-se amb l’alumne periòdicament en la seva hora de tutoria.

3.2.- Calendari:

• Segon trimestre del primer curs de batxillerat:

-Els tutors dels grups informen als seus alumnes, en sessions de tutoria, sobre el treball de recerca.

• Febrer-març: Repartiment als alumnes del full de tria i els temes proposats pels departaments. Els tutors recullen els fulls de tria dels seus alumnes i els lliuren al Cap d’Estudis. Aquest informarà als caps de departament/seminari.
• Febrer-març: els alumnes s’han de posar en contacte amb els departaments/seminaris que han proposat els treballs que els puguin interessar per tal de concretar els temes.
• Abril: El Cap d’Estudis confirma els alumnes del treball que han de fer i els posa en contacte amb els caps de departament/seminari per tal de començar o continuar la feina. Un alumne que tingui molt clar el tema i hagi parlat amb algun departament que li accepti el tema pot començar a treballar abans de juny.

 

• Primer trimestre del segon curs de batxillerat:

– L’alumne i el professor-tutor s’han de reunir, com a mínim un cop per setmana, per tal de fer i orientar -respectivament- el treball.

– Al setembre l’alumne ja hauria de tenir enllestit, si més no, l’esborrany del que serà el seu treball.

– A començament de desembre l’alumne (que no fa el treball de tipus experimental) ha de lliurar una còpia del treball per a que el tutor el pugi llegir i fer modificacions.

 

• Segon trimestre del segon curs de batxillerat:
• Desembre-gener: Lliurament definitiu del treball de recerca. S’ha de lliurar abans de les vacances de Nadal, o, com a molt tard, al tornar de vacances el dijous 8 de gener. Es lliurarà l’original i dues còpies, una de les quals es retornarà a l’alumne una vegada avaluat.. (No s’acceptarà cap treball fora de termini, per tant l’alumne que no el lliuri a la data haurà suspès  el batxillerat, i no podrà accedir a la selectivitat de juny, ja que la recuperació del treball de recerca es realitza del 15 al 19 de juny)
• Gener: Exposició/Avaluació del treball de recerca dimecres 14, 21 o 28.
• L’alumnat que fa el treball de tipus experimental, quan així ho consideri i comuniqui el seu tutor al Cap d’Estudis, podrà lliurar el seu treball fins mitjans de febrer.
• Per norma general no es finançarà l’elaboració dels treballs, llevat del material fungible de laboratori. Si l’alumne o tutor consideren que és necessari el finançament, aquest últim consultarà prèviament amb el Secretari la viabilitat del projecte.
• Per norma general cada tutor dirigirà 2 treballs com a màxim.

4.- AVALUACIÓ

• L’avaluació del treball de recerca es farà des del seu inici i tindrà en compte el material presentat i l’exposició oral, així com el procés d’elaboració que el tutor haurà seguit (assistència a les sessions amb el tutor, presentació d’esquemes i guions, etc.).
• El Treball l’avaluarà un tribunal format per tres persones que en la majoria dels casos seran dos professors de la mateixa àrea (un d’ells, el tutor del Treball), i un d’una altra. Aquest tribunal podrà intervenir mentre l’alumne fa la seva exposició només si suposa un ajut pel propi alumne; cas que vulgui fer preguntes relacionades amb la temàtica tractada, esperarà que l’alumne acabi la seva exposició.
• Un cop llegit el Treball per part del professorat es programa el dia i l’hora de l’exposició oral, que no ha de tenir una durada de més de 15 minuts (s’adjunta un full orientatiu de com s’ha de fer una exposició oral).
• Els exemplars dels Treballs lliurats per l’alumnat romandran al centre, un al departament, altre a la Biblioteca i una de les còpies es retornarà a l’alumne.
• No és imprescindible que el Treball de Recerca es materialitzi en un treball escrit. Es poden presentar els resultats utilitzant algun altre suport: maquetes, làmines, disquets, etc. Llavors, la seva valoració no s’ajustarà tant als criteris que s’esmenten a continuació, quedant més sota la consideració del tutor o del seminari.

5.- COM ES FA UN TREBALL ESCRIT

• Les normes que segueixen a continuació només volen ser un seguit de suggerències per a que l’alumne es trobi el menys perdut possible.

1.- Consideracions inicials:

• Perquè la confecció d’un Treball de Recerca sigui eficaç ha de complir una sèrie de condicions:

– S’han de considerar les pròpies limitacions, per tant, ens hem de proposar una investigació factible.

– El Treball ha de tractar algun aspecte nou o, almenys, ha d’analitzar un tema des d’una òptica peculiar.

– Qualsevol Treball de Recerca ha de proposar una hipòtesi i subministrar els elements que  en  permetin la verificació o la refutació d’allò que es treballa.

 

2.- L’elecció del tema:

 

2.1.- Condicions per a l’elecció d’un tema:

-El tema escollit ha de ser atractiu i ha de respondre als nostres interessos presents i futurs. Les fonts d’informació han de ser accessibles. Per exemple, no ens podem proposar un Treball sobre manuscrits medievals si no sabem paleografia (Ciència dedicada a l’estudi de les lletres antigues), ni sobre literatura alemanya si no podem llegir els seus autors en la seva llengua original.

-La temàtica ha de tenir uns límits clars i precisos, unes coordenades d’espai i temps, un marc definit. Un treball sobre “L’urbanisme del segle XX” és feina per a tota una vida, però si triem “L’urbanisme a Barcelona durant la transició” acotem alguns aspectes espaciotemporals que  facilitaran la investigació.

-El tema ha de ser original. No es tracta de presentar grans descobriments, però el tema escollit ha de ser tractat des d’una perspectiva nova.

 

2.2.- Triar el títol:

-Una vegada definit el tema, cal sintetitzar-lo en una expressió adequada que el representi clarament. Un bon títol ha de ser comprensible, clar, breu, suggeridor i atractiu. En alguns treballs es pot jugar amb dos tipus de títols: el primer, imaginatiu i més espectacular; i el segon  – el subtítol –  més descriptiu. Per exemple:

Títol: Les roses floreixen a la primavera

Subtítol: Química elemental dels procés de floració de les rosàcies.

 

2.3.- Elaboració de l’índex provisional:

-Aquest índex s’elabora a partir de les idees i els coneixements que tenim sobre el tema. Només ha de ser considerat com un punt de partida, però mai com a definitiu. En el decurs del treball l’hem d’anar ajustant i polint.

 

3.- La recopilació de la informació:

 

3.1.- Les fonts:

-Les principals fonts d’informació són:  les bibliogràfiques, de llibres o revistes;  les enquestes i els treballs estadístics;  les entrevistes;  el laboratori o el treball de camp; i  els mitjans de comunicació.

 

3.2.- La bibliografia:

-Una de les primeres tasques que cal fer quan es comença un treball és consultar la bibliografia que hi ha sobre el tema. Es pot començar amb els llibres de text, els diccionaris i les enciclopèdies per tenir una visió general i poder avaluar les possibilitats i les dificultats de la investigació. Després es poden buscar llibres de consulta de la matèria: diccionaris especialitzats, estudis, monografies, articles publicats en revistes especialitzades, etc.; sense deixar de banda el material més actual com diaris, revistes, etc.

 

3.3.- Les enquestes:

-Són mitjans molt utilitzats a les ciències socials: antropologia, geografia,  sociologia, psicologia, economia, ciències polítiques, etc., però també són eines adaptables a certs problemes de les ciències experimentals: nutrició, ecologia, etc.

-El qüestionari és un procediment de recollida d’informació que consisteix en preguntar a diverses persones sobre un tema determinat per esbrinar l’opinió dominant. El qüestionari – oral o escrit, personal o anònim – pot contenir preguntes obertes (permeten respostes lliures, sense limitacions, difícils de quantificar) o tancades (admeten una sola resposta entre dues: sí o no, veritable o fals, etc. o més varietat de respostes; són més fàcils de quantificar). Després del qüestionari s’han d’interpretar les dades i els resultats es poden presentar en forma de gràfics.

 

3.4.-L’entrevista:

-S’utilitza, sobretot, quan no podem trobar informació escrita sobre un tema o quan busquem informació de fets molt recents i tenim accés a un personatge que ens pot explicar coses i ens pot orientar. El problema principal de l’entrevista és el subjectivisme.

 

3.5.- El treball de laboratori i el treball de camp:

-Ciències experimentals com la física, la química, la biologia, etc., tenen, com a font principal d’informació, les dades obtingudes en treballs de laboratori.

-Ciències socials com la sociologia, l’antropologia, la psicologia social etc., es nodreixen de la informació captada en els treballs de camp.

 

3.6.- Els mitjans de comunicació:

-Revistes, diaris, suplements dominicals, ràdio, televisió, etc., cada cop tenen més importància en el domini de la informació.

 

4.- La selecció de la informació:

 

-Normalment, en aquesta etapa, l’esquema del treball es sol modificar i es reestructura adaptant-lo a les novetats que aporta la informació recollida i seleccionada de llibres, revistes, documents escrits, documents gràfics (fotografies i il·lustracions com mapes, gràfics, plànols, dibuixos, esquemes, etc.)

-Per fer un bon treball, una condició indispensable és ordenar i classificar adequadament la informació obtinguda. S’aconsella que a mesura que es fa la selecció del material essencial es vagi classificant en diversos fitxers.

-Es poden fer fitxers de molts tipus: bibliogràfics, temàtics, de lectures, de cites, d’idees, etc.    -El fitxer bibliogràfic inicial contindrà una fitxa per cada un dels llibres que cal consultar. Les fitxes bibliogràfiques han de contenir: el nom de l’autor ;  el títol del llibre (subratllat); el número del volum si pertany a una col·lecció;  l’editorial, l’any i el lloc d’edició; la signatura (si prové d’una biblioteca).

-El fitxer de lectures conté una fitxa de cada llibre o article que s’ha llegit.

 

4.1.- La planificació del treball:

-Una vegada obtinguda la informació, podem començar a planificar com ha de ser el treball. Això ens permetrà de distribuir el temps disponible.

-Cal organitzar des del principi la duració de les diferents etapes.:

-Planificació del treball..

-Selecció de la informació.

-Lectura i organització de la informació.

-Esborrany.

-Redacció definitiva i revisió.

-No hi ha cap etapa del treball que es pugui considerar tancada. Imagineu que, quan esteu elaborant la redacció provisional, apareix una novetat bibliogràfica sobre el tema o un esdeveniment revolucionari que fa variar el plantejament del vostre treball. És indubtable que heu d’incorporar com sigui els nous elements.

 

4.2.- La redacció de l’esborrany:

1. a) Com començar: La introducció és la part inicial del treball i ha d’estimular al lector a llegir la resta del text. Ha d’explicar: per què s’ha realitzat aquest treball i no un altre, la motivació que ens ha dut a investigar sobre el tema exposat, quin objectiu té, justificar les limitacions del treball (temàtiques, cronològiques, bibliogràfiques, etc.), presentar el contingut dels capítols o apartats, comentar la bibliografia utilitzada, explicar la metodologia emprada, exposar aspectes curiosos o sorprenents (anècdotes, per exemple), el perquè del títol escollit, etc.

 

1. b) El desenvolupament: Aquest és el denominat cos del treball. Les seves diferents parts – capítols, apartats, paràgrafs, etc.- han de tenir una extensió i un nivell aproximadament iguals. Els capítols o apartats amplis han de dur títols que clarifiquin el seu contingut i que aportin certa unitat.

 

1. c) Com acabar: La conclusió apareix com a conseqüència dels arguments exposats en el desenvolupament del treball. Ha de remarcar, per exemple, els aspectes positius del treball, les qüestions pendents, les mancances, etc.

 

Enllestit l’esborrany, cal rellegir-lo completament, amb ulls crítics, i cercar els defectes de contingut, de redacció, d’originalitat, de coherència, etc. Un mateix ha de ser el primer botxí. El segon serà el tutor del Treball. Quan s’han detectat els problemes es treballa en la correcció i, posteriorment, en la redacció definitiva.

 

5.- La redacció definitiva:

 

• Com hem vist el treball consta de tres parts diferenciades:

1. Una introducció, que anuncia la qüestió, el problema, la hipòtesi, etc.
2. El cos del treball, compost per capítols, apartats i paràgrafs que mostren el contingut de l’estudi.
3. Una conclusió, on es realitza una síntesi i una valoració personal.

 

• La confecció d’un índex numèric que permeti localitzar els capítols o els apartats amb facilitat, exigeix també la numeració de totes les pàgines del treball. Els números han de ser petits, però visibles. La portada i la pàgina d’agraïments o de dedicatòries – si n’hi ha – no es numeren mai.
• Els treballs s’han de presentar nets i polits. La redacció definitiva ha de ser realitzada amb un mitjà que ens ofereixi claredat i faciliti la lectura: la màquina d’escriure o -del tot preferible- l’ordinador.

 

6.- La presentació del treball:

 

6.1.-El format o els aspectes visuals:

1. Cal que estigui escrit a màquina o amb processador de textos, a doble espai, i només s’imprimeix una sola cara del full de paper
2. Si és possible, cada gran secció ha de començar en una pàgina nova.
3. Els títols s’escriuen en majúscules.
4. Els marges han de ser amples, especialment el de l’esquerra, i s’han de justificar tots dos sempre que sigui possible.
5. Les notes es poden inserir a peu de pàgina o al final del treball.

 

 

6.2.- Els apèndixs o annexos:

Els apèndixs reuneixen tots els documents o reproduccions que amplien, il·lustren o complementen  un treball i que, per la seva peculiaritat o volum, no es poden integrar en el text o a peu de pàgina.

 

6.3.- L’índex:

L’índex ha de reflectir el contingut exacte del treball, les seves diferents parts i les pàgines on les podem trobar. L’índex pot col·locar-se tant al principi com al final del Treball (darrera de la bibliografia)

 

6.4.- Les citacions al text:

En un treball se citen sovint textos d’autors consagrats per reforçar certes afirmacions o per enfortir algun comentari que s’hi exposa. Els fragments que se citen han de tenir una extensió raonable i caldrà escriure’ls entre cometes. Les citacions llargues tenen un tractament gràfic especial ja que se separen del cos del treball per mitjà d’alguns espais en blanc i amb un marge esquerre més ampli o s’escriuen amb lletra menuda si es disposa d’un processador de textos. (Aquestes citacions llargues no cal que es posin entre cometes, atès que ja destaquen de la resta del Treball).

De cada citació n’especificarem l’autor i la font, i ho podem fer: 1) a continuació de la citació, al mateix cos del text, 2) en una nota al peu de la pàgina, 3) en una nota a final del treball. En tots els casos ho farem indicant:

El nom de l’autor en minúscula, El cognom en majúscula. El títol en cursiva, l’any i la pàgina. Les notes (a peu de pàgina o al final del treball) s’indiquen sempre amb un asterisc o amb nombres. Si totes les cites s’inclouen a la fi del treball, han de conservar la numeració correlativa des del començament fins al final: (1), (2), (3)…

 

 

6.5.- La Bibliografia.

Al final del treball heu d’incloure un llistat de tots els llibres, articles o documents que hagin estat consultats per a la realització del treball. Els llibres o articles s’ordenen alfabèticament pel primer cognom de l’autor, i ordenarem les dades bibliogràfiques seguint aquests criteris:

 

1. a) Per fer la citació d’un llibre: Cognom de l’autor (en majúscules), seguit de la inicial del nom. Títol del llibre (i subtítol, si n’hi ha) en cursiva (o subratllat si no es treballa amb ordinador). Número de l’edició (si no és la primera). Ciutat on s’ha publicat: Nom de l’editorial, Any de l’edició, Volum i sèrie, pàg. (col.lecció i número).

 

Exemple: FAST, H. Des del futur. Tercera edició. Barcelona : Ed. Laia, 1976. Pàg. 152. (Col. Les eines).

 

En el cas que se citi diverses vegades el mateix llibre, s’acostuma a utilitzar l’abreviatura op. cit. (obra citada):

Exemple:  FAST, H. Op. cit., pàg. 58.

 

1. b) Per fer la citació d’una revista o un diari: L’esquema per fer la citació correctament és molt semblant a l’anterior: Cognom de l’autor – en majúscules -, seguit de la inicial del nom -. Títol de l’article – entre cometes -. Nom de la revista – cursiva o subratllat -. Ciutat: Volum, data, número de la revista, pàgines on es troba l’article.

 

6.6.- El glossari:

 

El glossari és una mena de minidiccionari en què apareixen aquelles paraules o aquells conceptes que necessiten un aclariment. Pot anar situat abans o després de la bibliografia. Les paraules que configuren un glossari s’ordenen alfabèticament.

 

7.- La revisió final:

 

• Abans de lliurar un treball, cal rellegir i revisar tot el text amb l’objectiu d’eliminar qualsevol error o defecte que, sense adonar-nos-en, hagi pogut passar desapercebut: errades ortogràfiques, sintàctiques i d’estil, aspectes relacionats amb el contingut, etc.

 

• La primera pàgina o portada ha de contenir el títol del treball, el nom de la institució (en aquest cas, l’Institut), el curs de l’alumne, el nom i la data.

 

• A la segona pàgina hi posarem els agraïments, les dedicatòries i els aclariments especials, si és el cas (no són imprescindibles). En aquesta pàgina també podem incloure alguna cita important de qualsevol autor reconegut que escriurem entre cometes o amb un tipus de lletra clarament diferenciat, com la cursiva.

 

• Heu de tenir sempre present que el tutor del treball us guiarà en totes les etapes de l’elaboració del treball. Us ajudarà a detectar i corregir errades, aclarir dubtes, etc.

6.-COM ES FA UNA EXPOSICIÓ ORAL

• Preparació:

En primer lloc, s’ha d’elaborar un esquema que contingui els punts bàsics de l’exposició en forma de títols. Aquest esquema ha de servir de guia en el moment de l’exposició.

Cal assajar en veu alta l’exposició, memoritzar-la i comprovar la durada (uns 10 o 15 minuts).

L’exposició ha de constar de tres parts: Introducció, Desenvolupament i Conclusió:

1.- Introducció:  Motiu de l’exposició. Quin és el tema. Interès del tema. Etc.

2.- Desenvolupament: Explicació de les diverses informacions o idees. Argumentació del que s’afirma.  Exemples (il·lustracions, gràfics, anècdotes…).

3.- Conclusió: Síntesi de les principals idees que es dedueixen de l’exposició.  Què suggereix el tema presentat.  Etc.

• Realització:

1. En començar l’exposició, cal saludar i presentar-se als membres del tribunal.
2. S’ha de fer l’exposició oral sense llegir i amb l’ajut de l’esquema preparat anteriorment.
3. S’ha de parlar a poc a poc, amb fluïdesa i naturalitat.
4. L’exposició ha de ser clara, interessant i sintètica.
5. En fer l’exposició, cal mostrar-se convincent.
6. Cal ajustar-se al tema tant com sigui possible sense caure en la repetició.
7. Cal fer servir un vocabulari ric, adequat, correcte, evitant les paraules malsonants.
8. Es pot fer servir material addicional: ordinador, vídeo, cassettes, pissarra… (si és el cas, en començar l’exposició ja ha d’estar tot preparat).
9. Si és el cas que els membres del tribunal fan preguntes, les respostes han de ser clares i precises.

http://www.ersilia.org/canalrecerca/

 

http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca

 

http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm