Som els nens de cicle inicial

Divendres va ser un dia especial. Ens van visitar dues mares de la classe, per explicar-nos coses sobre la sang.
La Berta, la mare de l’Eloi, va venir al matí. Ella és mestra d’institut, i dona classes sobre biologia, per tant, en sap molt sobre el tema!
Ens volia ensenyar com era una gota de sang al microscopi. Però no ho vam poder veure del tot bé, i ens va dir que vindria un altre dia per ensenyar-nos-ho molt millor. Tot i així, ens va explicar altres aspectes sobre la sang:
els diferents tipus de sang hi son gràcies a una proteïna que la fa diferent
les persones adultes tenen aproximadament 5 litres de sang, i els nens i nenes , sobre uns 2 litres.
la sang és molt important pel nostre cos, perquè ens ajuda a que totes les seves parts funcionin correctament.

Ala tarda, va venir l’Olga, la mare del Joan. Ella treballa al Banc de Sang i Teixits, i per tant, vam pensar que seria molt interessant que ens expliques en què consistia aquesta feina. I igual que en un banc de diners, donen diners; en un banc de sang, hi tenen sang i son els responsables de distribuir-la als hospitals que la necessitin.
Ens va portar una gota de sang dibuixada, i ens va explicar de manera molt visual, com son els diferents tipus de sang. I ho vam entendre molt bé!
També ens va dir que la sang es fabrica a la medul·la òssia, que aquesta es troba més o menys al final de la nostra columna vertebral. I el que ens va agradar molt, va ser quan ens va ensenyar una bossa de sang. La sang caduca, i no dura gaire, per això es tan important que els donants de sang en donin sovint, per que així, es pugui tenir de reserva per la gent que ho necessiti.

Com veieu, un dia molt intents, ple de coneixements….hem après moltissim! Ja podem estar contents!!!

Dimecres vam anar al dentista. Va ser tota una experiència. Teníem una mica de por, però quan vam arribar se’ns va passar. El dentista no parlava gaire, però va ser amable, i no ens va fer gens de mal (era el més important…).
Ens van donar un informe on explicava quines coses havíem de millorar de la nostra higiene bucal i algunes recomanacions per mantenir ben sanes les nostres dents.
Quan vam arribar a l’escola, vam estar parlant de què ens havia semblat l’experiència, i tots vam coincidir amb el mateix: “ens ho esperàvem pitjor!”, “teníem por abans d’entrar, però després no era per tant”.
Com vam ser tan valents, el dentista ens va donar un diploma. I es que la classe dels misteris és de les més valentes de l’escola! Enhorabona!

Hem iniciat el projecte dels misteris del cos i un dels grans misteris és la sang. Un dia, durant la conversa del matí, una nena va dir que la seva sang era 0+, i que hi havia d’altres tipus. Vam preguntar-ho a casa, i efectivament, tots tenim un tipus de sang. A la nostra classe del tipus de sang que hi ha més el 0+, i de la que hi ha menys és del B+. També vam saber que segons quin tipus de sang tenim, podem donar-la a unes persones o a unes altres segons el seu grup sanguini. Per exemple, els que tenen 0- poden donar a tots però ells només poden rebre del 0-. Van haver 4 nens que no sabien el seu grup sanguini, hi es van identificar amb un interrogant. Els vaig dir que la única manera de saber-ho seria fent-se una extracció de sang, i…., van preferir viure amb el misteri, perquè cap d’ells volia que el punxessin!
Després d’aquestes “investigacions”, dues mares de la classe s’han ofert a venir a l’escola per explicar-nos de més aprop altres propietats de la sang. Us seguirem informant!

Quan vam iniciar el curs, vam provar de fer un experiment amb gasosa i xocolata, però no va sortir com jo esperava, i va haver-hi una mica de desil·lusió per part de tots: nens i mestra. Així doncs, els vaig proposar un altre experiment, aquesta vegada amb llaminadures!

Ens van deixar una carmanyola que podia embassar al buit. Dins vaig posar 4 llaminadures, entre elles un núvol i llaminadures més dures com ara la coca-cola recoberta amb sucre.

Abans de començar a embassar les “xuxes” al buit, vam parlar de l’aire, el qual ens el trobem a tot arreu, i ens envolta sense gaire bé adornar-nos. I dins de la carmanyola també hi ha aire, i l’experiment consistia en treure tot l’aire de la carmanyola. Les seves hipòtesis van ser aquestes:

• Cristina: què creieu que els passarà a les llaminadures quan comencem a treure l’aire de la carmanyola?
• Òscar: el núvol se li traurà l’aire perquè té aire dins.
• Bruno: que les xuxes s’aniran cap a dalt.
• Martí: el núvol s’anirà cap a dalt, però no, no, crec que el núvol s’estirarà i ocuparà tota la caixa.
• Ian: Bruno, les xuxes no vuelan!
• Mar: que les xuxes aniran cap a dalt del pot.
• Gamid: marxarà el sucre de les xuxes.
• Júlia F.: jo també crec que les xuxes marxaran cap a dalt del pot.
• Júlia J.: es convertiran en veritat! I les xuxes xuclaran l’aire.
• Dalmau: pujaran, perquè com l’aire també puja, pujaran les xuxes també.
• Ona: es quedaran iguals.
• Irene: volaran dentro de la caja.
• Joan: el sucre es traurà de les xuxes.
• Dani: es quedaran planes.
• Houda: les xuxes sortiran e la caixa.
• Nekane: el núvol es posarà planet.
• Laura: volaran les xuxes.
• Ian: les xuxes es posaran planes
• Angel: las xuxes se van a ir volando.
• Josua: es posaran planes.
• Eloi: no sé que passarà.
• Cristina: doncs comprovem què passa…

El núvol s’ha inflat molt, fins a quatre vegades més gran que la seva mida real. Quan vam obrir la carmanyola, el núvol es va desinflar. Això succeeix per que dins la llaminadura hi ha aire, i com no pot sortir de la “pell” de la xuxe, empeny, empeny, i aquesta força fa que la llaminadura augmenti la seva mida. Va haver algú que amb la seva hipòtesis es va apropar molt al resultat…