Cosetes nostres

Recomanem el llibre de Daniel Pennac, Com una novel·la. Editorial Empúries (1993).

Daniel Pennac dóna molta importància a l’acompanyament emocional satisfactori que la lectura de contes dóna als nens i nenes petits, quan els pares i mares llegeixen als seus fills abans d’anar a dormir. Després parla de com a l’escola els infants aprenen a llegir, el goig que senten quan ho poden demostrar i alhora, la solitud i el desencant que senten si en el moment que comencen a llegir sols, i que encara no en saben prou, els pares els deixen sols amb el llibre a l’habitació, i se’n van creient que el nen ja llegeix, i el nen està insegur davant d’aquelles lletres, no ho diu però la lectura nocturna ja ha perdut l’encant… Diu que potser aquí es perden molts lectors potencials. Ve a dir que, es deixa de llegir als nens i nenes abans que aquests ho demanin, i que aquest fet pot fer perdre l’interès per la lectura, i tornar-la feixuga quan abans era tan interessant. Això passa perquè s’ha tallat de cop un vincle afectiu, i s’ha perdut l’encant de la història que se sentia i entrava i embadalia l’infant que l’escoltava.

Per posar-hi remei proposa no deixar de llegir, continuar i continuar, fins que el nen demostri a l’adult que ja no el vol, que està interessat a entrar sol al món de la fantasia, perquè pot fer-ho i vol fer-ho.

Crec que quan a l’escola ensenyem a llegir als nens i nenes no els hem de deixar sols, hem d’acompanyar-los en l’aventura de llegir contes diferents i donar-li a cada nen o nena allò que necessita i que l’ajuda a comprendre el llibre i a tenir més estratègies per llegir-ne i comprendre’n altres.