El treball per racons és una proposta metodològica que proposa delimitar,dintre de l’aula, diferents espais on els nostres alumnes puguin realitzar demanera simultània diferents activitats de tipus cognitiu,manipulatiu i simbòlic.
La manera d’organitzar la classe és oferir una gran varietat de propostes a les quals els nens poden accedir d’una forma oberta. Els nens poden realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult. Aquesta manera de treballar implica una metodologia més creativa i flexible, en la que el rol del mestre es dinamitzar els aprenentatges i proporcionar oportunitats per que els alumnes puguin explorar tots els centresd’aprenentatges.
Els objectius d’aplicar aquest tipus de metodologia són els següents:
-Atendre a cada nen de manera individual, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.
– Potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtic, lingüístic, plàstic, musical…
– Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització del nen.
– Afavorir ritmes de treball i d’ordre.
– Educar les persones perquè tinguin criteri propi.
– Potenciar les interrelacions
– Crear espais per aconseguir que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i manipulin i coneguin els diferents materials disponibles.
– Considerar el nen com un ésser actiu que realitza els seus aprenentatges a través dels sentits i manipulació.
– Atendre de manera ajustada als nens amb necessitats educatives especials.
El treball per racons es fonamental pel desenvolupament global de cada nen i nena, té en compte les necessitats cognitives, motrius, afectives i socials. Per tal de que aquesta concepció del procés d’ensenyamentaprenentage sigui efectiva han d’haver-hi uns canvis pel que fa al currículum, al rol dels mestres i al rol dels alumnes.
Cal ser conscient, doncs, que cada nen estableix una relació amb el món que l’envolta partint de les seves experiències i així pot anar estructurant els seus coneixements, per tant cadascun d’ells ha de tenir un currículum individualitzat.
Aquest, ha de partir de les seves experiències prèvies i de les seves necessitats. Cada alumne aprèn quan és capaç de transformar la informació i no quan només la reprodueix.
El rol tradicional de mestre com a transmissor del coneixement canvia. Es converteix, doncs, en un dinamitzador, en un acompanyat, en la persona que ha de proporcionar les diferents oportunitats d’aprenentatge i ajudar als seus
alumnes ha arribar al màxim del seu potencial.
Pel que fa als alumnes, són els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, essent conscients de quines son les seves intel·ligència més desenvolupades per poder, a través d’aquestes, ajudar a les menys evolucionades.