En un llibre d’un dels pioners dels Projectes de treball, com és Fernando Hernández, s’explica d’una manera clara com és el treball per projectes. Un treball per projectes podria ser:
– Un recorregut per trobar un tema que afavoreixi a l’anàlisi, la interpretació i la crítica des del contrast de diferents punts de vista.
– Hi ha una gran actitud de cooperació on el docent també aprèn ja que ajuda als alumnes a investigar sobre temes.
– Un recorregut que busca establir connexions i que qüestiona la idea d’una versió única de la realitat.
– Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d’informació.
– El docent ensenya a escoltar, ja que del que diuen els companys, també poden aprendre tots.
– Hi ha diverses maneres d’aprendre el que es vol ensenyar. I els mestres no saben si aprendran definitivament allò o una altre cosa.
– Un apropament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers.
– Una forma d’aprenentatge en la que es té en compte que tots els alumnes poden aprendre si es troba un espai adequat per poder-ho fer.
– L’aprenentatge vinculat al fer, a l’activitat i a la intuïció, també és una manera d’aprenentatge.
Un cop tenim clar què és el treball per projectes,podríem dir que un treball per projectes NO ÉS:
– Un recorregut descriptiu per un tema, ja que no té un recorregut específic.
– Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.
– Un presentació d’un tema basada en uns passos i en una font d’informació única com són els llibres de text.
– Una activitat on el mestre contínuament dona les respostes als seus alumnes ja que ell en sap d’aquell tema.
– Pensar que els alumnes ja siguin petits o grans, han d’aprendre el que el docent els hi vol ensenyar.
– Una presentació sumatòria de matèries.
– Convertir en una matèria d’estudi el que als alumnes els hi agrada o els hi ve de gust…
Durant anys el concepte de projecte ha anat evolucionant juntament amb el concepte d’allò que ha de ser l’escola.
Però, ara per ara, s’ha convertit en una manera de fer les coses que sorgeix de manera natural a les classes. Per tant, no només són continguts, sinó que el projecte és una manera de fer, d’estar, de sentir-se, de progressar.
Un projecte de treball està centrat amb l’aprenentatge d’interessos que tenen un grup de nens i nenes i així ajudar-los a donar sentit al món en el qual viuen i els envolta. No és només un simple mètode, una pedagogia o una forma didàctica basada en seguir només una sèrie de passos. Sinó que es tracta sobretot d’aprendre a donar sentit als problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el món.
Un cop els nens i nenes estan endinsats en un projecte de treball, han d’anar fent el seu camí, tant en grup com individualment, per això, els projectes de treball afavoreixen el pensament i la resolució de problemes amb diversos escenaris fora de l’escola.
Cal tenir en compte quatre tipus d’objectius relacionats amb la proposta
australiana anomenada” learning by desing” : “
– Objectius experiencials ( què podem aprendre de nosaltres i dels altres?)
– Objectius conceptuals ( sobre què volem pensar?)
– Objectius analítics ( quines relacions ens proposem establir?)
– Objectius aplicats ( cóm farem públics els nostres aprenentatges?)
Com podem veure, lligant conceptes, aquests quatre objectius són fonamentals per poder desenvolupar un Treball per Projectes.
Hem de saber, que el Projecte educatiu afavoreix els nois i noies a implicar-se, decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques que els ajudarà al llarg de la seva vida a ser més autònoms i independents.
Els projectes poden esdevenir una bona manera de motivar als alumnes, ja que aquesta eina de treballar suposa per a ells un gran repte personal, complir els seus propis objectius i la satisfacció del treball aconseguit.
Tot això, sense deixar enrere que un bon Treball per projectes, permet a més a més, donar un gran sentit a; nocions, mètodes i coneixements indispensables que s’aprenen a classe.
Per tant podem dir que es pretén aconseguir i afavorir l’aprenentatge des d’una perspectiva constructivista. Perquè l’escola pot ser una font d’inventiva, aventura i descoberta constant.