- 1900 ”La noia Gibson”
La Noia Gibson mes famosa: Marlene Dietrich
La noia Gibson va ser el primer ideal femení pròpiament dels Estats Units, era considerada la dona perfecta, sobretot per a les noies joves. Aquest va ser creat per l’artista Charles Dana Gibson, que atribuïa a aquesta dona els ideals i costums que havien de tenir les noies d’aquella època.
La qualitat dels dibuixos d’aquest artista va fer que es guanyés una reputació i va ser requerit per les millors publicacions de Nova York a finals del segle XIX.
El canvi de segle va significar per a Estats Units la seva consolidació com a una potència mundial. A finals del segle XIX tenia el major volum de producció de la seva indústria compartit amb Alemanya, el Japó y Rússia. Aquest optimisme, creixement i la imaginació de Charles Dana Gibson, serà el que farà que sorgeixi ‘La noia Gibson‘. Va facilitar l’expansió d’aquest ideal el fet de que aparegués en innombrables revistes de ‘La Bella Epoque‘, convertint-se en una de les icones de les dues dècades del segle vint.
La noia Gibson és un concepte creat per la interpretació pròpia de l’il·lustrador Charles Dana Gibson que tenia sobre la moda, aquest és un punt clau per l’èxit d’aquest ideal. Perquè fa que l’autor no tingui lligadures estilístiques, ni comercials com els altres il·lustradors propis del món de la moda, que ja eren professionals. L’autor només va manifestar els trets que l’atreien d’una dona.
Aquesta noia era un model que totes les dones volien imitar i era considerat un retrat romàntic dels trets femenins. Va ser una de les primeres ‘pin-ups’. Era la imatge de la bellesa, la moda i l’èxit social.
La noia Gibson va mostrar un canvi d’època on la dona era més lliure, tenia oportunitats laborals i educatives… No abandonava els seus estudis i era l’època on podien començar a escollir elles mateixes l’home amb el qual volien començar una relació i no les seves famílies. Fins i tot es començaven a veure algunes noies esportistes.
-Trets físics:
Parlant del cos, havia de tenir: La silueta corba, el pit i natges voluminosos, la cintura estreta, altes i primes.
Parlant dels trets facials: És destacava la mirada i els seus ulls havien de ser grans, el nas i la boca petits, la seva cabellera havia de tenir un recollit voluminós propi de la moda.
-Trets psicològics i costums:
Havia de ser molt educada, ben vestida i elegant, seductora, enginyosa, crítica, independent i que transmetés seguretat.
- Del 1920 al 1930 ” Las Flappers”:
La noia Flapper més famosa: Cocó Chanel
Flapper era l’arquetip de noia alliberada en aquella dècada. Desafiava les lleis o el que estava acceptat com a bona conducta social.
L’origen de les flappers va ser el canvi social després de la Primera Guerra Mundial, es va adquirir un nou sentit de llibertat i va haver-hi un canvi radical de la percepció de la bellesa. Es va produir un gran canvi a la moda i la dona va aconseguir alliberar-se una mica de l’opressió masclista i va començar a treballar. El paper de ser mare va quedar en segon pla perquè les joves somiaven de ser ballarines, actrius i semblar-se a elles. La moda la dictaven les actrius, els artistes, els pintors, escriptors… I no l’aristocràcia.
Als Estats Units van fer la Llei Seca i molts bars van haver de tancar, però això va donar pas a que es fessin clubs de jazz privats. Aquesta diferència entre la realitat del consum habitual d’alcohol i el moviment religiós de no prendre alcohol y respecte a la llei, va provocar menyspreu a l’autoritat. L’actitud de les Flappers la qual era feminista ha influenciat sobre moltes altres dones de les èpoques posteriors.
Les Flappers escoltaven música no convencional per a aquella època, anomenada jazz i també el ballaven, bevien begudes alcohòliques, fumaven, conduïen amb molta velocitat i tenien conductes similars a les d’un home.
-Trets físics:
Es maquillaven molt, fins i tot portaven pintallavis a prova de petons.
La seva silueta era aplanada la qual ocultava els pits i la cintura, eren delgades i començaven a veure’s cossos més esportius. Es posa de moda el bronzejat, abans símbol de treballar en el camp, en aquella època va començar a simbolitzar bona salut.
Els seus vestits mostraven els turmells i ja no eren cenyits al cos, eren escandalosos al mostrar mes el seu cos i van deixar d’utilitzar cotilla.
Estil bob
Un dels trets més significatius de les Flappers parlant del seu físic era el seu tall de cabell a l’estil ‘bob‘ sovint tenyint de negre atzabeja o de ros platí.
-Trets psicològics i costums:
Les Flappers eren rebels, feministes i volien ser lliures.
- Des del 1930 al 1940:
Les noies de la década dels anys trenta van fer a principis de segle un canvi molt notori, als anys vin hi va haver el major llibertinatge sexual, pero al 1933 es va provocar un canvi
La noia de la década dels trenta més famosa: Mae West
de rols on la dona s’asseblava mes a un vampiressa i una dona que dominava als homes sexualment, era mes ven vista com una deesa i els homes eren submissos a ella. Per als homes era un amor masoquista per una dona inabastable. Les noies volien tornar a ser femenines i sensuals i tenien necesitat de potenciar la seva silueta.
Les models d’aquella època no mostràven el seu cos perquè per als homes havia de ser percebut com a un tresor per descobrir.
Va ser l’època de la llenceria pero va ser un època mes especial i recordada perquè va ser quan la dissenyadora Cocó Chanel incorporà a l’armari de les dones el pantaló, la peça de roba que fins a aquell moment només havia sigut per als homes. A més a més també va ser l’època de la llenceria perquè l’amor d’aquella època mes que romántic era luxuriós.
-Trets físics:
Les dones d’aquesta època enfatitzaven els seus pits, la cintura i els malucs. Ho destacaven amb vestits cenyits. Tenien la pell pàlida, les celles esculpides, els llavis sempre vermells i el cabell ros platí.
-Trets psicológics i costums:
Eren sensuals i volien un físic impactant.
- Des del 1940 al 1950:
La noia d’aquesta dècada més famosa: Rita Hayworth
Les dones d’aquesta època es van trobar en un moment dur quan tots els homes se’n van anar a la Segona Guerra Mundial. Van haver de començar a treballar en els llocs ons els homes havien deixat de fer-ho perquè havien d’anar a la guerra, encarregar-se de la casa i dels nens.
Com eren temps difícils el cànon de bellesa ideal per a una dona era que sigués adulta i sensual, però no provocativa.
A finals d’aquesta dècada, les dones van fer un altre gran canvi, ja que s’havia acabat la guerra. Christian Dior va crear el ‘new look‘ i aquest estil va retornar a les dones la seva elegància i feminitat, que havien perdut amb els últims anys de guerra.
El ‘new look‘ d’aquest famós dissenyador es basava a accentuar la silueta de cos de la dona, marcant el bust, comprimint la cintura i utilitzant grans volums.
-Trets físics:
El maquillatge era senzill i sobris, abundaven els tons mats i empolsats. Els ulls estaven alineats per una ratlla negra, però abans s’aplicaven ombres de colors verds, blaus o marrons. Les galtes portaven una mica de rubor i la boca de fastig va ser una revolució.
Els recollits i els tupès van causar furor a una època on no hi havia bona economia. En cas que el cabell estigues solt, llavors abundaven les ratlles al mig i amb ones.
-Trets psicològics i costums:
Havien de ser competitives al treball, enèrgiques però sense deixar la seva part femenina i en la vida privada molt comprensives.
- Els anys 50:
Els anys cinquanta van marcar l’època d’or de la feminitat, la sensualitat i el glamur.
En aquesta època, l’exuberància femenina és el cànon de bellesa ideal, també destacaven les nenes amb cos de dona però s’intentava evitar el màxim possible per le evidents connotacions pedofíliques.
En aquells temps, l’estil ‘pin-up‘ va prendre més importància.
-Trets físics:
La noia d’aquesta dècada més famosa: Marilyn Monroe. ”El cos està destinat a ser vist, no a estar tot cobert”
El maquillatge era obligatori, el cutis havia d’estar ven cuidat i perfecte. La pell estava matisada amb una capa de pols de color carn. Els ulls ametllats, amb ombres de colors cridaners i ratlla, a més a més es van començar a posar pestanyes postisses. Les celles eren més arquejades i fins i tot fetes amb llapis. Els llavis eren pintats de vermell, fins i tot les ungles eren llargues i vermelles. El rubor es va utilitzar encara més
El pentinat era molt important, eren prims i sofisticats. El cabell havia d’estar perfecte i el pentinat es feia a diari, a més el color de cabell per excel·lència era el ros. Els pentinats més comuns eren: el recollit en un monyo, una cua alta i els rinxols s’esculpien.
El cos havia de ser amb corbes marcades, voluptuositat, cames primes, ossos ben folrats, però a la vegada havien de ser cossos petits i prims.
-Trets psicològics i costums:
Les dones volien ser exuberants i explosives.
- Els anys 60:
La dècada dels seixanta va suposar un boom per la indústria de la bellesa. Les dones per veure’s bé consumien sense control, aquesta va ser la seva manera de festejar el seu desig d’independència. Al 1968 va començar la revolució coneguda per la famosa frase que la identificava ‘Fes l’amor i no la guerra’ aquesta època va ser una revolució sexual.
Als anys seixanta van haver grans canvis polítics y socials, era l’època on el sexe, la societat, la moda, la música i la política van canviar per sempre. La revolució sexual, la alliberació femenina i la lluita contra la discriminació sexual van ser els detonants.
El rock and roll es va tornar molt important i influent. Les guerres que havien hagut abans en aquell moment eren motiu per extendre una filosofia pacifista, els hippies van ser un element important en la moda del anys seixanta.
Van ser anys de diversió i de constant cerca d’identitat.
-Trets físics:
La noia d’aquesta època més famosa: Twiggy Lawson
El maquillatge es va tornar més atrevit. Els ulls eren els protagonistes, fer-se la ratlla era indispensable i es difuminava amb ombra de color negre, el rímel era obligatori. Els llavis eren pintats amb colors pàl·lids. Tot era bastant acolorit, fins i totes van crear els lluentons per a maquillatge com a eyeliner.
El mon del cabell va embogir, es movia entre el tall gràfic, les línies asimètriques o l’estil Bob adaptat per Mary Quant, també estava en tall al noi de Jean Seberg o el monyo voluptuós de Brigitte Bardot.
El cos havia de ser prim i estilitzat i les cames llargues i suaus.
-Trets psicològics i costums:
Volien ser lliures i independents.
- Els anys 70:
Els anys setanta, promovien la llibertat social i sexual i el culte al teu cos i al teu rostre. Es permetien tot tipus de llibertats i es van deixar enrrere les limitacions.
Les dones començaven a anar a al universitat i a adquirir llocs de treballs mes importants.
Com a consequencia que les dones volien ser cada vegada mes primes, va començar a apareixer l’anorèxia.
-Trets físics:
La noia d’aquesta època més famosa: Farrah Fawcett.
El maquillatge era glamurós, destacava el rostre color mel i lluminós. Les celles es dibuixaven naturalment, el rímel s’aplicava generosament i encara que a aquesta època volien semblar el més natural possible, els ulls es ressaltaven amb ombres acolorides inspirades en la música disco.
El món del pentinat era molt creatiu: Els cabells es volien amb volum, es portaven amb permanent, degradats i desfilats. Els cabells cardats i enrinxolats, eren els principals i també el cabell perfectament allisat. Van descobrir la laca i l’assecador que fons a aquells moment només ho utilitzaven els perruquers.
Els cossos s’anaven aprimant i estilitzant, els pits anaven tenint més protagonisme i sent més voluptuosos. La dona ideal era prima i bronzejada.
-Trets psicològics i costums:
Eren innocents i volien ajudar als altres, però eren lliberals.
- Els anys 80:
Les dones comencen a tenir mes protagonisme a les pantalles, a aquesta època ja parlem de dones professionals que no tenen temps per al romanç, adquirien els mateixos llocs de treball que els homes. Vam ser testimonis del naixement de la dona de negocis.
Van ser els anys de l’excentricitat i els excessos. Les dones van anar prenent el poder sense descuidar la seva feminitat. A la dona perfecta se l’anomenava ‘dona deu’.
-Trets físics:
La noia d’aquesta època més famosa: Claudia Shiffer.
El maquillatge tenia colors elèctrics i matisats. El rímel va començar a ser resistent a l’aigua, l’eyeliner era negre i amb la ratlla el més gran possible. Les galtes el més ruboritzades possible. Els llavis eren vermells i mes tard fins i tot marrons, es va crear el glos.
Els pentinats eren grans i cardats, extravagats i sofisticats, cabells amb efecte fregit, metxes de colors cridaners, cues amb tupès desfets i el cabell solt i amb un volum extrem.
El cos havia de ser molt prim i amb pits molt grans, la cirurgia estètica va ajudar a fer millor els cossos de les que no podien ser com la dona ideal, llavis i pòmuls prominents…
-Trets psicològics i costums:
Eren ambicioses i motivades.
- Els anys 90:
Són els anys de les millors models. Va ser un canvi molt fort, ja que la dona ideal era
La noia d’aquesta època més famosa:Pamela Anderson.
encara més prima. Es va crear un cànon de bellesa pràcticament impossible, malgrat això totes les dones el volien imitar. La talla de pits augmenta i la cirurgia estètica solucionava aquest problema de les que no hi arribaven a tenir aquestes grans mides.
-Trets físics:
El maquillatge dels ulls era amb ombres negres, es delineaven l’ull i es poaven rímel, tota la part de l’ull la portaven bastant fosca. El coloret no s’utilitzava en gran quantitat i els llavis ja no eren tan marcats amb color molt cridaners, eren pintats amb colors mes càlids.
El cabell havia de ser voluptuós, en aquells anys es va produir una gran diversificació i la gent va voler començar a anar molt mes casual, el que provoca que es faci difícil el fet d’escollir un pentinat per excel·lència. Tot i així era molt comú portar el cabell solt amb el mes de volum possible i llarg, era mes bonic si era enrinxolat.
Parlant del seu cos, volien ser molt primes, però volien tenir els pits grans, mentre més grans millor, encara que fos fins i tot exagerat. Destacaven les dones amb pòmuls i llavis prominents i amb pell bronzejada.
-Trets psicològics i costums:
Les dones eren més lliures i més independents, ja no depenien tant del físic de les demés i es començava a veure normal que hi hagués mes estils diferents.
- Les dones del 2000:
La noia d’aquesta època més famosa:Irina Shayk
Amb l’inici del nou segle, la bellesa es torna un sinònim d’estar prim que arriba a ser fins i tot insà. Moltes dones fins i tot presumeixen de tenir un cos sense corbes. Les anomenaven models esquelètiques.
Però en canvi a mesura que passa el temps, sortim d’aquest cànon de bellesa i arribem a l’actualitat on tot canvia dràsticament en uns pocs anys, ja que ara mateix el cànon de bellesa ideal es prima però no en excés, però amb pits grans, amb malucs pronunciades i un cos tonificat.
-Trets físics:
Ja no podem parlar d’un maquillatge que totes les dones l’imitin perquè això ja suposa una lliure decisió de cadascuna, no hi ha un maquillatge ideal. EL que podríem dir és que les pestanyes han de ser grans i els llavis també.
Parlant de la pell, el bronzejat continua tenint el mateix protagonisme.
Els pentinats també s’han tornat una decisió totalment independent, encara que el que mes triomfa es portar el cabell llarg i solt.
-Trets psicològics i costums:
En aquesta època podem parlar de dones bastant incloses en la societat i lluitadores per arribar a aconseguir la igualtat total. Encara que estem a prop de la igualtat, encara ens queda un llarg camí per arribar a aconseguir-la.
Conclusió:
Al llarg de la història els cànons de bellesa han anat canviant a vegades més dràsticament que altres, però sempre varien segons l’època.