Fent aquest treball hem pogut arribar a la conclusió que els cànons de bellesa s’encarreguen d’escollir-los les agències de publicitat, els dissenyadors de moda… Són els que tenen el poder, ells són els que ens fan percebre com han de ser les noies amb el seu màrqueting i ells són els que escullen qui volen que representi la seva marca, per tant, la veritable culpa de l’existència d’aquests cànons, són les marques i no els influèncers. Aquests només són escollits pel seu físic i la seva popularitat.
Les empreses han creat un nou estil de roba, un nou maquillatge, una peça que ha d’encaixar en algú i aquest serà l’influèncer que ells vulguin, una persona que estan esperant a trobar amb molts seguidors i que encaixi amb el perfil que busquen per representar el producte o nova línia de roba.
Per exemple: Si volen anunciar un nou pinta llavis, posaran a una persona amb uns llavis prominents i gruixuts, no excessivament. Per tant, aquí ja estan discriminant a les persones que tenen uns llavis prims.
Un altre exemple és quan fan una nova samarreta amb escot, a l’hora d’anunciar-la posaran a una noia amb pits normals o grans, per tant, aquí estan discriminant a les noies amb poc pit.
Amb aquests exemples es veu ja el que estan dient que és maco en una dona, amb la qual cosa estan creant constantment cànons de bellesa. Perquè si aquesta samarreta està feta expressament per a gent amb pits grans o normals, però una persona amb uns pits petits l’ha vist anunciada i la vol comprar, quan la compri i se n’adoni que li queda malament pensarà que és perquè no té pits i voldrà canviar o estarà descontenta amb el seu cos, en canvi, l’únic que passa és que no era una samarreta adequada pel seu cos.
Llavors a darrere d’aquest fet, hi ha tota aquesta gent que està interessada a vendre’t una imatge. Les influèncers són les transmissores, però no són les que han ideat aquest cànon.
Un punt clau d’aquests, és la repercussió que tenen en els joves. Perquè per a ells són referents. I els influèncers són qui reflecteixen aquest cànon de bellesa ideal i de vida perfecte.
Una de les coses que més ens ha sorprès fent aquest treball, és que ens hem adonat, que ara el somni de ser influèncer, està per davant del somni de ser bombers, professors, metges, o qualsevol altra professió. I això a nosaltres ens sembla molt trist. Perquè la realitat de que aquest sigui el somni de molts, és perquè veuen diners fàcil, sense cap tipus d’esforç i tenint la vida ideal i resolta, però s’equivoquen, aquesta no és la realitat.
La realitat és la dedicació i molt treball. Les noies que veuen aquests comptes, ni s’imaginen que és un negoci, sinó que pensen que és un estil de vida. Però en realitat és un treball en el qual mai es pot parar. El triomf de les influèncers està en el seu poder de comunicació i en la seva constància.
Analitzant a les influèncers, ens hem adonat que mai desconnecten totalment.
Per això les que han arribat a triomfar, és a base de molt esforç personal i a més han de suportar la pressió que això comporta. Un influèncer davant de la càmera i del seu perfil, mai pot estar malament, sempre ha de mostrar un entorn ideal. Això no és gens fàcil, ni és tan bonic com es pinta estar sent un personatge, un avatar del segle XXI. I si els supera la situació, es pot arribar a crear un conflicte molt gran del que de vegades no es pot sortir (com per exemple amb el cas de Celia Fuentes la qual es va suïcidar per la pressió que li comportava ser una figura tan important i estar obsessionada amb el seu èxit).
Tot el que alimenta en aquest món, en el fons destrueix. Per no poder desconnectar mai i estar sempre pendent de les xarxes socials, sense voler, deixen de gaudir dels petits moments, que al final, són els que de veritat importen.
No poden parar mai, sempre han d’estar disponibles, sempre han de donar la talla. Sinó perden seguidors, i a més les agencies no les contracten. Si ho pensem bé, l’influèncer és un producte, i com a producte és explotat, perquè d’aquest personatge treuen diners.
Nosaltres, després d’haver fet aquest treball, veiem aquest món dels influèncers molt més diferent. Ens hem adonat, que en realitat els influèncer són uns mitjans de comunicació, però a diferència que els mitjans de comunicació d’avui dia, tenen sentiments, perquè són persones. Els influèncers tenen una repercussió que han d’assolir, i si no l’aconsegueixen, doncs es queden fora, perquè hi ha altres que sí que arriben.
El perill més important respecte a la societat, és la gran repercussió que tenen. Per això, tan important com la bellesa que se suposa que han de tenir, com el gran impacte que causen en les persones que els segueixen.
L’impacte més important és la idealització de l’estil de vida i cos perfecte, moltes persones senten que aquesta és la realitat, la comparen amb la seva vida, fan una mala comparació, i el resultat són emocions negatives com la frustració, la falta d’autoestima, etc…
La gent veu la foto o el vídeo que ells pugen, veuen aquell moment de “felicitat”, però no veuen tot el que hi ha darrere.
Amb aquest treball hem après moltes coses del món de l’influèncer. Ens ha semblat un treball mot interessant, car és una figura que trobem i seguim al nostre dia a dia. Hem trobat qüestions que mai pensàvem poder-nos plantejar amb aquest treball, com el fet de diferenciar influèncers d’exhibicionistes, fins al moment que vam investigar aquesta diferència, no ens havíem adonat que eren dues figures totalment oposades. També ens ha impactat molt veure els diferents cànons de bellesa que hi han hagut al llarg de la història i veure que realment hi ha molta diferència d’un a l’altre. Una de les coses que més ens ha impactat ha sigut veure la importància de les empreses i el seu màrqueting a les nostres vides. I sobretot, no ens imaginàvem mai que un influèncer pogués arribar a patir i fins i tot a suïcidar-se per ser una figura tan important.
En definitiva podríem dir que tot el treball ha estat molt interessant per a nosaltres i com ens agradava el tema, això ens ha facilitat les ganes de posar-nos a investigar.
El que més difícil ha estat per a nosaltres ha sigut la part pràctica, ja que els influèncers no contestaven a les nostres peticions per tenir entrevistes amb ells, i ens va ser difícil trobar un psicòleg amb el qual parlar, però el resultat ha estat millor del que ens esperàvem perquè finalment ens ha sortit una part pràctica bastant ample.
Voldríem agrair a Laura Mullor per respondre’ns i acceptar a tenir una entrevista amb nosaltres, a la psicòloga Maria Vila que va ser molt amable i ens va resoldre totes les qüestions sobre els cànons de bellesa, ens va ajudar molt i ens va aclarir moltes coses, també volem agrair a la policia local i als mossos per deixar-nos parlar sobre el bullying pel físic, gràcies a ells tenim informació sobre casos i podem completar una mica més el nostre treball, tot i que voldríem haver sabut més, però no era possible perquè era informació confidencial. I sobretot, donar les gràcies a la nostra tutora, la Isabel Fernàndez, que ens ha guiat i ayudat molt en aquesta recerca.
En conclusió, el nostre treball ha estat molt interessant i entretingut, ha estat difícil perquè tenia molta part teòrica i poca part pràctica però ho hem sabut resoldre i hem sortit cap endavant. Ens ha agradat molt descobrir aquest món i fins i tot provar-lo fent un canal de YouTube. Hem vist que cap persona té una vida perfecta per molt que ho vulgui aparentar i que no hem d’infravalorar el treball de la gent, perquè estar tan dalt com estan els influèncers mai és un regal, tot necessita esforç i treball.