LA MONA DE PASQUA
Anna Canyekkes/ Roser Calafell (il·lustr.)
Sabeu aquella història d’un padrí sense memòria que es va ben despistar i va deixar la fillola sense mona per menjar?
Quin padrí més desastrós!!
Vet aquí que la Mariona esperava amb delit que la Quaresma fos fora per demanar al padrí una mona ben rodona. Quina nena més llaminera!!!
- Quants ous m’hi posarà? – preguntava a la mare.
- Segons la tradició, tants com anys tens ara!
- Una mona amb cinc ous- deia la Mariona esverada. Quina nena més golafre!!
- I quan me la donarà? –preguntava sense parar
- Que n’ets de pesada, bufona, el diumenge de Pasqua tindràs la teva mona!
Quina nena més ansiosa!
- I quants plomalls tindrà? I de quin color seran?
- Però la mare, enfeinada, ni tan sols li contestava.
- I on ens l’anirem a menjar?
Quina nena més pesada!
Amb això que un bon dia, el padrí la va visitar i melós va preguntar:
- Fillola, la meva ratona, com voldràs la teva mona?
Quin padrí més dolç!
- Jo la vull ben ensucrada, amb xocolata i melmelada, amb molts ous ben decorats i plomalls petits i grans! Et sembla, estimat padrí que la podràs aconseguir?
Quina nena més exigent!
El padrí amb poca memòria, ja té una nova cabòria, i sens falta s’ha apuntat: “mona dolça, ben guarnida, amb plomalls i…”
- Què més? Me n’he oblidat!
- Quin padrí més despistat!
- Diumenge de Pasqua!- diu la Mariona.
- Si, filleta, el dia de la mona!
- Truquen, marona, és el padrí?
- Però Padrí, això què és?
- La meva fillola tot s’ho mereix!
Quin padrí més sorprenent!
Quan la mare ho veu, amaga un crit, mentre el padrí pregunta:
- No és el que m’havies dit? Una mona ben dolceta, amb plomalls, i guarnideta!!
Quina mona més estranya!
- És un mico i no una mona!- diu cridant la Mariona.
La mare, que tot ho preveu, diu amb una dolça veu:
- He fet una mona ben rodona per la nostra Mariona!
Quines mones més bufones!
