Temps de Nadal
El Nadal és un bon moment per trencar amb les rutines escolars i gaudir en família de les tradicions i els espais de lleure. Amb tot, cal recordar que el Nadal també ens ofereix un espai educatiu: compartir amb els altres, ser solidaris o exercir el consum responsable són alguns dels valors que podeu treballar amb els vostres fills.
Temps de família
El Nadal és una època ideal per fer activitats que contribueixen a enfortir els lligams afectius familiars: guarnir la casa, fer el pessebre, dinar en família, jugar junts, explicar històries, visitar exposicions, gaudir de la natura, etc.
Temps de solidaritat
Aquests dies moltes entitats i associacions organitzen activitats solidàries en què podeu participar amb els vostres fills, com ara campanyes de recollida de joguines, recapte d’aliments o mercats solidaris. També podeu fer accions solidàries directament amb persones del vostre entorn, dedicant temps als més grans, garantint que cap nen al voltant vostre es quedi sense joguines, etc. Aquestes accions contribuiran a fer que els vostres fills consolidin actituds solidàries i les incorporin a la seva vida quotidiana la resta de l’any.
Consum responsable
El Nadal s’ha convertit en un temps en què és fàcil deixar-se portar per la publicitat, que associa de manera enganyosa la felicitat amb el consum desmesurat. Per aquest motiu, cal ajustar la quantitat d’aliments, begudes, joguines o regals que comprem, controlar la despesa energètica, per exemple en il·luminació, fer servir avets reciclables o de viver, que després es poden replantar, i evitar l’ús ornamental de plantes protegides (molsa, vesc, boix grèvol). És un bon moment per donar exemple als fills de com celebrar les festes d’una manera responsable.
Podeu trobar més informació interessant en el següent enllaç:
http://familiaiescola.gencat.cat/ca/recomanacions/recomanacions/temps_de_nadal/
MALEÏTS POLLS!
Què fer quan al cap d’una criatura hi apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N’hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? L’espai “Quèquicom” parla, en aquest capítol, de les plagues de polls.
Articles interessants
Webs
www.gencat.cat/ensenyament/familiaiescola
Despertem el gust per la lectura des de casa
COM PODEM FER DELS NOSTRES FILLS I FILLES UNS BONS LECTORS?
Per què és important que siguin bons lectors?
Perquè els hàbits lectors milloren el rendiment escolar. Perquè els bons lectors comprenen i assimilen amb rapidesa els aprenentatges nous. Perquè els llibres els serveixen per a
entretenir-se, reflexionar, desvetllar la fantasia, augmentar els coneixements,
desvetllar sentiments…
Llegir és suficient per ser un bon lector?
No, a més de llegir és imprescindible que ho facin amb fluïdesa i que sàpiguen explicar el
que han llegit.
Han de ser capaços de ser crítics; això significa que han d’analitzar, contextualitzar,
relacionar i valorar els textos que llegeixen.
Han de tenir l’hàbit de la lectura i estar-hi motivats.
Si cada dia practiquen la lectura i parlen sobre el que han llegit, aconseguiran ser bons
lectors.
Com els podem ajudar a trobar-li el gust, a la lectura?
– Intentant que us vegin llegir a casa. Vosaltres sou el seu exemple.
– Llegint-los contes en veu alta quan són petits.
– Practicant la lectura amb ells de deu a vint minuts cada dia.
– Tenint llibres a casa del seu interès.
– Disposant d’un lloc agradable per llegir.
– Ajudant-los a planificar un temps per a la lectura.
– Fent-los conèixer altres formats, com per exemple, els llibres digitals.
– Interessant-vos per les seves lectures de classe i, si podeu, llegiu-les.
– Fent activitats al voltant dels llibres com dibuixar, anar a la biblioteca, al teatre o al cinema.
– Regalant-los llibres pels aniversaris i celebracions tenint en
compte els seus interessos.
ELS LLIBRES HAURIEN DE…
FINS ALS 5 ANYS
Tenir protagonistes amb els quals es puguin identificar: nens de la
seva edat, animals, etc.
Ser llibres curts. A partir dels 3 anys: amb vocabulari o frases senzilles i amb la
lletra grossa.
Estar fets de diversos materials, que es puguin mullar, amb tapes dures, de cartró,
de roba, amb il·lustracions grosses o elements mòbils…
DELS 6 ALS 8 ANYS
Relatar històries quotidianes i conegudes, i també llegendes i
faules, amb varietat de personatges (quotidians, màgics, poderosos…) per tal
d’estimular la seva imaginació.
Ser llibres amb capítols curts, amb lletra grossa i amb imatges (dibuixos,
fotografies…) que ajudin a entendre la història.
DELS 9 ALS 12 ANYS
Relatar històries d’acció (misteri, ciència ficció, còmics) on els
protagonistes tinguin personalitats més complexes (presenten canvis de
conducta, d’edat, d’opinions…) i també poden informar de temes actuals que
siguin del seu interès.
Tenir relats més llargs on, per exemple, es narri més d’una història en el mateix
llibre utilitzant un llenguatge quotidià i il·lustracions que acompanyin la
història.
DELS 13 ANYS EN ENDAVANT
Ser llibres d’actualitat amb protagonistes i temes amb els quals es
puguin identificar (amor, amistat, misteri, música, esport…).
Relatar històries extenses, fins i tot que ocupin més d’un llibre (trilogies…).
Tenir il·lustracions quan siguin necessàries per a la comprensió del relat o la
informació.
Vídeos sobre l’educació
“Quèquicom” explica el procés d’aprenentatge de l’escriptura que fem les persones. Amb el títol genèric “Aprendre a escriure”, el programa científic del 33 fa un repàs de l’origen i la història de l’escriptura, a través d’un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, en què s’exposen casos concrets i es recullen opinions de científics.
L’escriptura és, sens dubte, el progrés cultural més rellevant de la humanitat.
El reportatge posa l’exemple de la Gal•la, una nena de 4 anys, que comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava els seus progressos en la identificació de síl•labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l’alfabet.
La maduració del cervell i l’escriptura
Els nens aprenen moltes coses per imitació, i la Gal•la imita els seus pares a l’hora d’escriure. Però l’escriptura és massa complexa per aprendre-la únicament per imitació. Cal un mètode. L’escola és la institució on tradicionalment s’aprèn a llegir i a escriure. L’alfabetització és essencial ja que, de fet, esdevé l’instrument amb què s’adquireixen la resta de coneixements. És per tant comprensible que comencem a familiaritzar-nos-hi des de ben aviat. Rufi Millán, la directora de l’Escola Minguella, on estudia la Gal•la, explica que sovint els pares tenen pressa i volen que els seus fills siguin els primers d’aprendre a escriure. Això pot ser contraproduent, perquè d’alguna manera si el nen no arriba a les expectatives dels seus pares, es pot inhibir i frenar el seu procés d’aprenentatge. Tots els experts coincideixen a afirmar que la franja d’aprenentatge se situa entre els 4 i els 7 anys. Aprendre’n abans no determina que després els nens siguin millors o pitjors lectors, ni millors o pitjors escriptors.
Un nen està preparat per aprendre a escriure quan el seu cervell ha madurat prou. El primer que cal és una bona coordinació de la motricitat fina. Un altre requisit bàsic per poder escriure és tenir un bon nivell de llenguatge oral. Només quan parlem prou bé podem començar a escriure.
Aquí podeu veure el vídeo.
