Malevich, Blanc sobre blanc 1917
Pintar.
Distribuir colors en l’espai fins conèixer el color de les nostres idees, fins poder canviar el tint profund del pensament. Cada color reproduient.se ell mateix, destruint la barrera de protecció que li atorgava el seu únic nom. El blanc que busca distingir-se del blanc mateix necessita la complicitat de la línia, de la forma que l’enquadra, engendrant la seva singularitat, la seva diferència. Blanc sobre blanc? Com es pot distingir una cosa d’ella mateixa? Blanc sobre blanc és el títol de l’obra. A Malevich li falten colors o li falten paraules? La forma surt en defensa del color. Potser finalment la pintura no està tan lluny de l’escultura!
En mans del pintor, els colors esdevenen relacions més que simples tons cromàtics. I les paraules queden enrere condemnades a la contradicció o a la tautologia. La xarxa lingüística s’imposa un moviment expansiu per fer lloc a la sensació nova. Com el quadrat interior de Malevich, flota en l’espai fent de contorn a l’expressió nova que pugna per emergir.
Blanc sobre blanc.
Infinit.
