Alumnes, ja teniu aquí el primer exercici que haureu de respondre’m mitjançant aquest bloc, per a que jo pugui avaluar.lo. Primer llegeix aquesta introducció:

Qué és el cercle cromàtic?

Disposició dels colors al voltant d’un cercle.
Si dibuixem un triangle dins d’un cercle, podem col·locar els tres colors primaris: el color groc al cantó de dalt, el magenta (o el vermell segons alguns), al cantó esquerre, i el blau (cià o cobalt segons qui), a la dreta.
Entre groc i blau hi ha el verd, entre blau i magenta, el violeta i entre magenta i groc, el taronja; i entre tots ells hi haurà tots els matisos que vulguem.

Què és el color?

Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos. Cadascuna de les variants del color.

Cal que busquis un gràfic del cercle cromàtic i indiquis quins dels dotze colors són primaris, secundaris i terciaris.

Obsessions, exemples de redundància i persisténcia cíclica proposa  un exercici d’exhibicionisme (artístic) on fer visibles certs mecanimes de repetició constant ene el treball en art. Partint d’una lectura positiva i entusiasta de l’obsessió- quelcom necessari per una qüestió d’intensitat i fe en allò que es fa o es vol fer- el cicle explora els comportaments obsesius de determinats artistes a l’hora de definir el seu treball, les idees inquietuds i els seus interessos en el camp de l’art.

La pintura no existeix com a cosa independent sinó com a relació. El sentit de la pintura no depén només de la interacció entre el pintor i l’espectador, sinó també de la relació de la pintura amb l’espai. La pintura interacciona amb l’espai (la paret, el sostre, el terra, la llum)i amb l’espectador. L’experiència s’inicia en aquesta interacció. La pintura no es pot entendre mitjançant una explicació. Només es pot entendre per experiència.

Robert Ryman, Espace d’Art Contemporaine

Del llibre “El plaer de mirar” d’Eulàlia Bosch