Fent capgrossos tota sola

Ja a casa amb el motllo fet, em proposo acabar el que vam començar. A veure si aconsegueixo acabar-lo del tot.

Ja he fet aquests passos:

Al motllo, posar-hi aigua i sabó perquè no s’enganxi.

Fer l’engrut, me n’ha sortit una quantitat immensa, perquè anava espessint i afegint aigua… No es pot guardar gaire per tant…

He humitejat el cartró pedra prim i n’he començat a fer una capa, ben apretada, que no hi hagi aire.

Després la capa de cartró pedra gruixuda,  fixant-me molt de no deixar res sense tapar i posant just al límit del motlle.

Després he doblegat els sobrants que sobresortien del motlle cap endins, fixant-me molt que dobles fins al límit del motlle, perquè així a l’hora d’ajuntar les dues parts em sigui més fàcil.

Acabat aquest procès, tires de paper de diari a tot el voltant, perquè quan s’assequi no es deformi massa la figura…

Ara a esperar, quants dies per assecar-se… amb la calor que fa ara a l’estiu espero que pocs.

Això continuarà!

 

El projecte de gegants o capgrossos a l’escola

El projecte de fer capgrosos o gegants, pot ser molt complert, ja que els alumnes poden aportar moltes coses.

Fer dissenys del què voldran fer.
Fer les peces de fang
Els motlles
Fer el cartró pedra
Pintar el projecte
Fer l’estructura del gegant (si s’escau)
Fer la roba
Fer els detalls
Fer la música de festa
Fer la coreografia de la música perquè quedi un ball propi.

Tapaporus

A la segona sessió del curs, el 3 de juliol, ens han explicat els diferents tipus de tapapores per segellar bé els porus del cartró pedra, un cop ja està ben sec i arreglat.

Ens ha recomanat un llibre: “Materials, procediments i tècniques pictòriques” d’Antoni Pedrola i Font. Està exaurit…
El més tradicional
Cola de conill + aigua.
Primera capa, cola de conill (ja feta la barreja) + carbonat calci poquet.
Segona capa, en la mateixa cola de conill + carbonat calci de la primera, afegir-hi més carbonat calci. Així cada vegada fins arribar a unes quatre capes.
La mesura és: 150gr de cola de conill per 1l d’aigua.


La més senzilla
(potser la més fàcil per l’escola)
Carbonat calci + aigua
Primera barreja es fa carbonat calci+aigua, ha de quedar líquid, sense arribar a textura maionesa… la següent capa s’afegeix carbonat calci i així successivament fins a unes 4 capes.

La valenciana: gotelé
Primera capa 5 parts de gotelé per 1 d’aigua
Segona capa només gotelé sol
Tercera capa gotelé amb carbonat calci.

Els capgrossos més grans podem afegir més capes… depenent de com ho veiguem.

 

part 4, a la 7, motlle, cartró pedra, unió de parts

Desmotllar el guix

Netejar-lo del fang i posar-hi una capa de sabó diluït amb aigua, perquè el cartró pedra no d’enganxi al guix.

Humitejar uns 10 minuts el cartró pedra. Esparrecats amb uns trossos inferiors al pam.

Fer engrut (mirar la recepta en aquest post). Cola amb aigua i farina (ens aguanta uns dies, si convé)

Posar una capa de cartró pedra prim, ben apretada, sense bombolles. El cartró pedra hi posem l’engrut a la banda més rugosa i serà la que NO tocarà el guix, perquè s’enganxaria.

La segona capa, amb cartró pedra gruixut, aquesta operació es fa amb engrut per les dues bandes.

Perquè no es mogui del motlle, farem unes petites tires de paper de diari que aguantaran una mica que el cartró pedra no es mogui gaire del motlle.

El treurem del motlle i unirem les dues parts amb brides, no tanquen de forma exacte i hermètica. Les juntures, les reforarem per dins amb cartró pedra gruixut. Entre brida i brida (no les encolarem perquè desprès les haurem d’enrretirar.

(continuarà la unió de les peces)

Apunts de la segona sessió

2a sessió: 3 de juliol de 2018

Parlem del que farem
Partions i motlles
Ja teníem la peça de fang feta del dia anterior, ens cal fer el motlle, al voltant de la nostra figura de fang, fem un “tope” amb fang mateix, per afegir-hi el guix. A la foto a primer pla veieu com es fa al voltant de la figura el “tope”. A darrera podeu veure un cap gros cobert de guix per una cara
Figura en cartró pedra
Unió de les parts
He trobat un video on es veuen les diverses parts de fer un gegant, capgros o gegantó, una mica diferent com ens ho han explicat, però serveix

Apunts de la primera sessió

1a sessió

Introducció a l’antropologia de la festa i l’imaginari col·lectiu.
Ens va passar un video d’en Jan Grau expert en imatgeria festiva. Aquí la seva web, un article,
Dades: gegants sembla que n’hi ha a partir del segle XVI
Fan sentiment de comunitat.
Vam parlar de bestiari, el taller Gabins no és el què més fan, però parlem de cavallets, el ball de l’àliga, besties de foc (sobretot és el que trobem actualment)
També parlem dels gegants o gegantons manotes, que pesen menys degut a que els braços i les mans no pesen.
Descripció i portabilitat de cada element festiu Ens donen algunes dades.
Un gegant el límit és el doble d’alçada i de pes del que el porta (el doble és molt el límit, és dificultòs)
Per nens, millor el seu mateix pes com a màxim.
Quan es fa un capgros, hem de tenir en compte que hi ha de circular l’aire. Forats a la boca, a les orelles, fins i tot a dalt del cap.
Cal buscar la comoditat de qui ho porta, perquè s’aguanti bé a dins i no s’estressi la persona que ho porta.
Introducció a l’ofici d’imatger de la festa és el que veurem aquests tres dies. Valorar l
‘ofici d’artesà..
Elaboració del projecte
Parlem dels materials que podem utilitzar per fer el motlle o les peces.
– Fang, s’ha d’anar humitejant si s’ha d’anar treballant amb dies)
– Porexpan, més dens del normal, es pot treballar amb ganivet o cuter.
– Plastilina, es poden fer peces petites i és fàcil tenir-ne a l’escola.
Cal una estructura per aguantar bé el cap gros o gegant.
– una fusta de base amb un eix.
– si la peça és gran, fustes creuades perquè el fang no caigui
– tela de galliner per fer l’estructura sense gastar tan fang.
– tenir una estructura prèvia i posar a sobre fang que convé (maniquí o cap de porex…)
Un cop fet el motlle, quan es posi el cartró pedra, convé vigilar que el cartró pedra no es deformi (quan s’asseca s’encongeix…)
Disseny de la imatge festiva Cadascú va pensar que faria, un gegantó o un capgros. En fariem una maqueta.
Modelat de la figura