Fent capgrossos tota sola

Ja a casa amb el motllo fet, em proposo acabar el que vam començar. A veure si aconsegueixo acabar-lo del tot.

Ja he fet aquests passos:

Al motllo, posar-hi aigua i sabó perquè no s’enganxi.

Fer l’engrut, me n’ha sortit una quantitat immensa, perquè anava espessint i afegint aigua… No es pot guardar gaire per tant…

He humitejat el cartró pedra prim i n’he començat a fer una capa, ben apretada, que no hi hagi aire.

Després la capa de cartró pedra gruixuda,  fixant-me molt de no deixar res sense tapar i posant just al límit del motlle.

Després he doblegat els sobrants que sobresortien del motlle cap endins, fixant-me molt que dobles fins al límit del motlle, perquè així a l’hora d’ajuntar les dues parts em sigui més fàcil.

Acabat aquest procès, tires de paper de diari a tot el voltant, perquè quan s’assequi no es deformi massa la figura…

Ara a esperar, quants dies per assecar-se… amb la calor que fa ara a l’estiu espero que pocs.

Això continuarà!

 

Ball de l’àliga el nostre ball d’homenatge?

La primera sessió la Judith ens va passar diversos videos del festiu. Ens va passar un video d’en Jan Grau expert en imatgeria de festa , així ens feia una introducció a l’antropologia de la festa i l’imaginari col·lectiu. Entre ells el ball de l’àliga de Catalunya. Ens va dir que és el nostre ball d’homenatge com l’aurresku basc.

Àliga de Barcelona

És un ball ben bonic i solemne. Aquí el video del ball de l’Àliga.

El 2009 es va presentar un ball d’homenatge propi, imitant el basc, amb música de Jaume Arnella i la coreografia de Joan Serra. Utilitzant els passos més comuns de la nostra terra. Aquí teniu l’article a la viquipèdia i el video per veure