CELESTA

La celesta és un instrument musical, de composició similar al piano, però on els martells activats per tecles percudeixen sobre plaques de metall en lloc de cordes tenses. Aquestes plaques en ser percudides provoquen una ressonància sobre una caixa de fusta destinada a aquest fi, produint un so “celestial”, del qual prové el nom.^[1]

La celesta és un instrument musical de teclat inventat entre 1866 i 1886 pel constructor d’ harmòniums parisenc Auguste Mustel, i el seu origen sembla provenir del gendér javanès.

Celesta. Harry Potter.

 

SIKU

Siku (en aymara siku) és el nom genèric que rep a l’Argentina i Bolívia la flauta de Pan llatinoamericana, també anomenada zampoña a l’Equador, Perú o Xile (tot i que hi ha una importantíssima variació de famílies dins cada país).

És un instrument de vent amb bisell, format per diferents tubs de diferents mides, és eminentment col·lectiu.

Siku

TARKA

La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d’una sola peça amb sis orificis, tots frontals —aquest instrument no té orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intèrprets només poden utilitzar la pressió de l’aire bufat per aconseguir els aguts— i una embocadura. La grandària va des dels 20 a gairebé els 60cm.

La tharqa és una flauta vertical que en el sector mig duu els sis forats per als dits. Els instruments que es construïxen amb fins turístiques, com records, solen tenir bells tallats i pintures rics en colors, i sol també veure’s aquest tipus de treballs en els instruments fabricats per ser executats, encara que també és molt comú que no duguin cap adorn.

És un important instrument del carnaval bolivià, sent un dels més utilitzats en aquestes festes pel seu so voluminós i alegre.

Tarka

IMZAD

El imzad és un instrument de corda fregada propi de la cultura tuareg, el qual només poden tocar les dones.

Imazd

DARBUKA

La darbuka (en àrab دربكة) és un instrument de percussió d’origen àrab usat a tot Orient Pròxim.

La darbuka és un tambor d’una sola membrana. Té forma de copa. Originalment s’utilitzava fang per a la caixa de ressonància i pell de cabra o de peix per a la membrana, tot i que tambés es sol fer servir fusta o metall per a la caixa. Actualment és comú l’us de fibra de vidre o alumini per a la caixa i plàstic per a la membrana.

Per a tocar, la darbuka es sol col·locar entre les cuixes o damunt les cames i es fa servir la palma de la ma i els dits.

L’origen de la darbuka es remonta a l’antiga Babilonia, pero s’ha estès molt, arribant fins i tot als Balcans i al nord d’Africa. És un dels instruments més utilitzats de la música àrab.

Darbuka