A travès del programa Audacity es poden fer gravacions de música i de veu. Aquí us mostro un exemple on he ajuntat un poema de Pedro Salinas pentanyen a l’obra “La voz a ti debida” i el segons moviment del “Concert per a dos mandolines” de Vivaldi.
EL RENAIXEMENT (segles XV-XVI)
Aquí podreu trobar una breu introducció al Renaixement en general i dues audicions de Josquin des Prez, un dels músics més importants de l’escola-francoframenca.
El Renaixement és un moviment cultural que va aparèixer a Itàlia durant el segle XV i que es va estendre per tota Europa fins el durant el segles XVI. Durant aquests anys es va donar un canvi progressiu en la manera de pensar i de viure. Amb aquest període entrem en l’Edat Moderna.
Els artistes de l’època renaixentista consideraven que els valors medievals estaven caducats i buscaven un model social i cultural diferent. Aquest model el van trobar en els ideals clàssics (els de l’Antiga Grècia i Roma), que van voler fer renéixer. D’aquí que aquesta etapa de la història s’anomeni Renaixement.
Les característiques generals del Renaixement varen ser:
– Canvi en la concepció de l’home. L’ésser humà passa a ser el centre d’interès (antropocent
risme), en lloc de Déu (teocentrisme). Naixement de l’humanisme.
– 
Neix la burgesia a les ciutats, la qual es converteix en mecenes (protectors) de les arts, i s’envolta de grans artistes. L’exemple més emblemàtic són els Medicis de Florència Descobriment d’Amèrica Època de grans descobriments geogràfics (Colom descobreix Amèrica el 1492).
Moviment de rotació i translació
– Època de grans descobriments científics (el del sistema solar per Kepler i el de la rotació i translació de la terra per Copèrnic).
– Època de grans invents com la impremta per Gutenberg al 1455.
Bíblia de Gutenberg
Tots aquests fets varen afavorir el desenvolupament econòmic i cultural d’aquesta època, fent del Renaixement una etapa molt rica.
Mira aquest vídeo sobre el Renaixement i respon les següents preguntes:
http://www.youtube.com/watch?v=eWNTirMIgwE
ESTIL INTERNACIONAL
Al llarg del Renaixement, varen aparèixer diferents escoles, és a dir, diferents estils de fer música, compartits per un grup de compositors. Normalment aquestes escoles rebien el nom del lloc en el qual havien sorgit.
Escola franco-flamenca
Durant el segle XV l’escola predominant a tota Europa va ser l’anomenada franco-flamenca, o també internacional. Aquesta va aparèixer en el que actualment és Bèlgica, Holanda i el Nord de França, durant una època de gran creixement del comerç, circumstància que va convertir als senyors d’aquests territoris en poderosos governants. Aquests poder polític i econòmic va propiciar una creixent activitat musical, amb la creació de magnífiques capelles musicals.
Una capella de música era una estructura que permetia que hi hagués música en una determinada institució, ja fos vinculada a la noblesa, la burgesia, la reialesa, o bé a l’església, ja fos en una catedral o un palau. Una capella estava formada per un grup de cantaires i un grup d’instrumentistes, dirigits per un mestre de capella.
A través d’aquesta escola es va estendre i evolucionar la polifonia per tota Europa, ja que els seus músics varen ser cridats a totes les corts i esglésies europees.
Josquin des Pres
Josquin des Prez
Fes una breu biografia d’aquest músic.
AUDICIÓ
El grillo, frottola, Josquin des Prez
Josquin des Prez va escriure tant música sacre com música profana, aquesta peça pertany a un gènere profà anomenat frottola, que més endavant va donar lloc al madrigal. Aquesta cançó va ser molt popular a l’època pel seu aire alegre i divertit.
Aquí tens el text traduït:
El grillo es un buen cantante de largo verso.
¡Adelante, grillo; bebe y canta!
Mas no es como otros pájaros,
que cantan un poco y luego se van a otro sitio,
el grillo siempre está quieto.
Cuando más calor hace, canta sólo al amor.
Aquesta peça inclou una tècnica de composició anomenada contrapunt, la qual consisteix en sobreposar dues o més melodies amb l’objectiu que evolucionin independentment o responent-se i imitant-se entre sí, com si es perseguissin contínuament.
Aquí tens un cànon, una de les formes més importants del contrapunt, d’una cançó que segur que coneixes “Frère Jacques”. Amb l’ajut de la professora ressegueix amb colors les diferents veus del cànon. Veus la diferència amb l’homofonia?
Un cop escoltada la cançó fes les següents activitats:
AUDICIÓ
Mille Regretz, chanson, Josquin des Prez
Una de les característiques de la música vocal, a capella, del Renaixement, era la recerca de l’equilibri entre les veus, generalment quatre, les quals tenien totes la mateixa importància, és a dir, no sobresortia una per damunt de l’altre.
Aquí tens la partitura d’una important obra de Josquin des Prez, Mille Regretz o “la cançó de l’Emperador”.
Carles I
Aquesta peça és una chanson per a quatre veus, a la seva melodia va ser una de les més populars de la primera meitat del segle XVI. Es diu que potser Josquin des Prez la va escriure per a l’emperador Carles I al 1520, per la quan cosa també se l’anomena “cançó de l’Emperador”. Sembla ser que era la cançó preferida d’aquest monarca.
Aquí tens el text en francès, llengua en la qual està escrita la cançó i la seva traducció al castellà.
Mille regretz de vous abandonner
Et d’eslonger vostre fache amoureuse,
Jay si grand dueil et paine douloureuse,
Quon me verra brief mes jours definer.
Mil pesares por abandonaros
Y por alejar vuestro rostro amoroso
Siento tanto duelo y pena dolorosa
Que se me verá en breve acabar mis días
Aquesta obra és un exemple del que en música s’anomena homofonia. La homofonia és l’art de crear, a partir d’una melodia, altres veus que evolucionin simultàniament al mateix ritme. Si et fixes en el darrer sistema de pentagrames veuràs com es dóna en aquesta obra (agafa un color i marca-ho sobre el pentagrama).
Un cop escoltada l’audició respon les següents preguntes:
Aquest any 2012 fa 100 del naixement de Xavier Montsalvatge, pel tal de commemorar-ho us proposem la següent audició:
A veure si endevines quin és aquest so?
Les webquest són molt bones propostes per aprendre coses de la música d’una manera més activa i creativa. Aquí et proposem 4 webquest amb una explicació.
WEBQUEST MUSICALS
LA MÚSICA CONTEMPORÁNEA
Aquesta WQ permet introduir a l’alumnat en un tipus de música sovint difícil d’entendre per a ells. A través d’un treball més vivencial, com proposa aquesta WQ, pot ser una bona introducció per aquest tipus de música.
LAS CUATRO ESTACIONES
D’una forma molt imaginativa, convertint els alumnes en detectius, ens permet entrar en la música de Vivaldi, però sobretot en el seu context social i entendre així la concepció que es tenia a l’època de l’artista. A més a més, està molt ben explicada i és clara i complerta per als alumnes.
LA GÓNDOLA DEL PASSADO
http://www.catedu.es/crear_wq/wq/home/2844/index.html
Aquesta WQ ens ofereix un interessant viatge que ens permet conèixer la música i la personalitat d’Igor Stravinsky. Està molt ben plantejada a través d’un enigma “la gòndola del passat” , i les activitats i fitxes d’avaluació són creatives i entretingudes.
BLUE SUEDE SHOES
La informació és clara i entenedora, però el tipus de lletra crec que és massa petit i costa una mica de llegir. La informació que es dóna als alumnes sobre les taques que s’han de realitzar estan molt bé, però exposades de forma poc atractiva, sobretot pel que fa a l’ ”estètica” de la presentació, clara però poc atractiva. Potser caldria una introducció en la qual hi hagués més informació a través de vídeos musicals del tipus de música que es treballarà, per tal de fer més atractiu a l’alumne l’entrada en el tema, més tenint en compte que és una música que segur que l’atraurà.
La visualització de les diferents activitats no són prou clares per als alumnes, per exemple, pel que fa als recursos, hi ha una llista força extensa, però no sempre està clar què s’ha de fer quan estàs dins la pàgina indicada. Hi ha alguns recursos que no estan actualitzats.
La proposta de treball és interessant i atractiva la forma de presentació del tema, sobretot perquè utilitza la mort d’Elvis com a element de “misteri” que el hi pot interessar molt en aquestes edats. La proposta de fer de reporter i del món discogràfic també és força engrescadora, malgrat que, com he dir anteriorment, li manquen recursos auditius-visuals en la presentació.
Crec que aquesta WQ pot anar orientada a un tercer o quart d’ESO, tant pel tema com per la dificultat del treball, encara que amb una adaptació es podria treballar en cursos inferior.
Les tasques a realitzar i el procés a seguir és clar i adequat al que es demanda, potser pauta tant el que s’ha de fer (que per una altra banda els hi va molt bé als alumnes) que deixa poc espai per a la “invenció” o “creativitat” dels alumnes, és a dir, potser caldria deixar algun tema més obert perquè ells poguessin descobrir alguna cosa per sí mateixos.
L’assignació de les tasques es deixa a la capacitat d’organització del grup i això està bé però crec que hauria de quedar reflectit en algun moment de l’avaluació què ha fet cadascun. Potser també ajudaria a avaluar millor, si sobre cada apartat hi hagués alguna fitxa que permetés al professor veure què s’ha après i com s’ha treballat, tant de forma individual com de forma col·lectiva.
El Piano
Des del portal edu365.cat, ves a l’apartat ESO-Música-Materials curriculars- El piano.
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/piano/index.htm
En aquesta unitat treballaràs les parts d’un piano: com està format, com funciona i com sona.
En la primera imatge veuràs un piano de cua i les parts que el formen. Ves clicant a sobre de cadascuna i t’apareixeran, amb una breu explicació a la part inferior de la imatge, diferenciades en el piano.
En la segona imatge s’explica la diferència entre un instrument monòdic i un polifònic. Clica a sobre de la flauta i escola, ara clica a sobre del piano i escolta. Són diferents, oi?
Aquí t’expliquen per què amb el piano pots fer més d’una nota a la vegada. Amb el ratolí posa’t a sobre de les notes del piano i fes-les sonar.
El mecanisme d’un piano és força complicat. En aquesta imatge se’t mostra el funcionament intern que permet percudir les cordes. Clica a sobre de les paraules que apareixen a la part superior i se’t mostrarà el funcionament pas a pas. Al final, si cliques a sota de la fletxa vermella veuràs el funcionament en directe.
A partir d’aquesta imatge i en les següents pàgines fins al final, apareixen diferents parts de l’armadura del piano. Poc a poc, veurà com es va construint. Llegeix atentament les explicacions.
Un cop acabada la visualització de tot el vídeo, fes la PRÀCTICA i, sobretot, no oblidis de fer l’AUTOAVALUACIÓ, així podràs veure el que has après i el que encara et cal repassar.
Activitat d’ampliació
Per aquells que us hagi agradat la fitxa o estigueu interessats en aquest instrument podeu fer les següents activitats complementàries:
a) Busca informació sobre quins varen ser els instruments avantpassats del piano, en quin segle va aparèixer tal com el coneixem ara i qui va ser el seu “inventor”
b) Busca dos compositors que hagin treballar de forma especial obres per a piano. Ubica’ls temporalment i esmenta’n dos obres.
Coneixes algun intèrpret important d’aquest instrument? Quan va néixer? A on?…Quin tipus de repertori sol interpretar?
Aquí usproposem quatre pàgines molt interessants per poder treballar les formes musicals:
Formes musicals a través de la Història de la Música
EL MODERNISME A CATALUNYA. BIOGRAFIA D’EDUARD TOLDRÀ
Eduard Toldrà i Soler va néixer a Vilanova i la Geltrú el 7 d’abril de 1985 i va morir a Barcelona el 31 de maig de 1962. Músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX. Se’l considera el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.
A banda de la seva faceta de compositor, fou també un excel·lent violinista, fundador del quartet de corda Renaixement, que durant una reeixida dècada realitzà actuacions a Catalunya, a Espanya i a diverses capitals europees. Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona., on s’havia format musicalment. I des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
El seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, músic també, l’introduí ja de molt jove en el món de la música: als set anys ja debutà acompanyant-lo al violí. Als 10 anys, tota la família es trasllada a Barcelona i Eduard Toldrà comença els seus estudis de música, primer al Conservatori del Liceu i després a l’Escola Municipal de Música, on hi estudià solfeig amb el mestre Millet, violí amb Rafael Gálvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest període exercí una variada actuació musical: Concerts amb orquestra al Palau de Belles arts de Barcelona, suplències al Teatre Còmic, concertino d’una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de música de cambra. El 1912 guanyà el premi extraordinari de violí de l’Escola Municipal de Música amb el Concert per a violí Número 2 de Max Bruch.
De 1911 a 1921, Eduard Toldrà consagrà molts del seus esforços al “Quartet Renaixement!, format pels músics Lluís Sànchez, Antoni Planàs, Josep Recasens i ell mateix, fins assolir un total de 209 concerts. Però encara trobà temps per fer classes de música, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de músic de cafè i dirigir l’Agrupació d’Instruments de Vent de l’Associació d’Amics de la Música.
Ingressà com a professor auxiliar de violí a l’Escola Municipal de Música el 1923 (hi continuà quan es convertí en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). A l’any 1924 fundà l’Orquestra d’Estudis Simfònics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convidà a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l’estrena d’obres d’en Toldrà (Suite en Mi el 1921, Empúries, el 1926, la versió simfònica de La maledicció del Comte Arnau el 1930) i el 1932 en l’estrena de “La vida breve” de Falla, amb presència de l’autor.
Va destacar també com a compositor. El 1928 estrenà, al Palau de la Música Catalana la seva òpera El giravolt de maig, amb llibret del poeta noucentista Josep Carner.
Al llarg de la seva la carrera no deixà mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta cançons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1936 obtingué el premi Isaac Albèniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseir), que dedicà a la soprano Conxita Badia. Hagué d’esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no tornà de l’exili.
L’ajuntament de Barcelona li encarregà organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzés la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la què va ser-ne nomenat primer director titular, i encapçalà en el seu concert de presentació el 31 de març del 1944; s’hi estigué els disset anys següents, 729 actuacions sota la seva batuta.
Algunes de les seves obres varen ser:
Música de cambra
Música simfònica
Cançons
Totes amb acompanyament de piano, llevat de les que s’indica altrament
Sardanes i Música per a cobla