NEUMA:
Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l’edat mitjana. El seu nom ve del grec antic pneuma, “respiració”.
Inicialment, els neumes indicaven, de manera aproximada, el moviment ascendent o descendent de la melodia, un ornament o una particularitat de l’execució. Tenien diferents formes i es col·locaven a sobre dels textos litúrgics per recordar als cantors els moviments melòdics del cant. Aquesta forma d’anotació -denominada in campo aperto o notació adiastemàtica va ser substituïda, a mesura que s’hi van anar afegint les línies horitzontals de referència de l’altura dels sons que acabarien constituint l’actual pentagrama, pel sistema de notació diastemàtica. Posteriorment, l’escriptura d’alguns dels neumes es transformaria en l’escriptura de les notes musicals.
ORGANOLOGIA:
L’Organologia és la ciència que estudia els instruments musicals. Comprèn l’estudi de la història dels instruments, l’ús dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació. En alguns d’aquests aspectes, l’organologia s’encavalca amb d’altres disciplines com ara l’acústica, l’etnomusicologia i la pròpia musicologia.
OSCIL·LOSCOPI:
L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi. Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònic que crea gràfics visibles en dos dimensions d’una o més diferències de potencial elèctric.
SO,SOROLL I SILENCI:
Quan la vibració d’un cos és ordenada i regular diem que es produeix un so.
Quan la vibració d’un cos és desordenada i irregular diem que es produeix un soroll.
Les qualitats del so són quatre: altura, durada, intensitat i timbre.
El silenci és l’absència de so i de soroll, és a dir, hi ha silenci quan no som capaços de percebre ni el so ni el soroll.
