Monthly Archives: gener 2012

Diccionari musical:neuma, organologia, oscil·loscopi, so,soroll i silenci.

NEUMA:

Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l’edat mitjana. El seu nom ve del grec antic pneuma, “respiració”.

Inicialment, els neumes indicaven, de manera aproximada, el moviment ascendent o descendent de la melodia, un ornament o una particularitat de l’execució. Tenien diferents formes i es col·locaven a sobre dels textos litúrgics per recordar als cantors els moviments melòdics del cant. Aquesta forma d’anotació -denominada in campo aperto o notació adiastemàtica va ser substituïda, a mesura que s’hi van anar afegint les línies horitzontals de referència de l’altura dels sons que acabarien constituint l’actual pentagrama, pel sistema de notació diastemàtica. Posteriorment, l’escriptura d’alguns dels neumes es transformaria en l’escriptura de les notes musicals.

ORGANOLOGIA:

L’Organologia és la ciència que estudia els instruments musicals. Comprèn l’estudi de la història dels instruments, l’ús dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació. En alguns d’aquests aspectes, l’organologia s’encavalca amb d’altres disciplines com ara l’acústica, l’etnomusicologia i la pròpia musicologia.

OSCIL·LOSCOPI:

L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi. Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònic que crea gràfics visibles en dos dimensions d’una o més diferències de potencial elèctric.

SO,SOROLL I SILENCI:

Quan la vibració d’un cos és ordenada i regular diem que es produeix un so.

Quan la vibració d’un cos és desordenada i irregular diem que es produeix un soroll.

Les qualitats del so són quatre: altura, durada, intensitat i timbre.

El silenci és l’absència de so i de soroll, és a dir, hi ha silenci quan no som capaços de percebre ni el so ni el soroll.

Diccionari musical. Quatre instruments: celesta, siku, tarka, imzad, darbukad

CELESTA

La celesta és un instrument musical, de composició similar al piano, però on els martells activats per tecles percudeixen sobre plaques de metall en lloc de cordes tenses. Aquestes plaques en ser percudides provoquen una ressonància sobre una caixa de fusta destinada a aquest fi, produint un so “celestial”, del qual prové el nom.[1]

La celesta és un instrument musical de teclat inventat entre 1866 i 1886 pel constructor d’ harmòniums parisenc Auguste Mustel, i el seu origen sembla provenir del gendér javanès.

Celesta. Harry Potter.

 

SIKU

Siku (en aymara siku) és el nom genèric que rep a l’Argentina i Bolívia la flauta de Pan llatinoamericana, també anomenada zampoña a l’Equador, Perú o Xile (tot i que hi ha una importantíssima variació de famílies dins cada país).

És un instrument de vent amb bisell, format per diferents tubs de diferents mides, és eminentment col·lectiu.

Siku

TARKA

La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d’una sola peça amb sis orificis, tots frontals —aquest instrument no té orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intèrprets només poden utilitzar la pressió de l’aire bufat per aconseguir els aguts— i una embocadura. La grandària va des dels 20 a gairebé els 60cm.

La tharqa és una flauta vertical que en el sector mig duu els sis forats per als dits. Els instruments que es construïxen amb fins turístiques, com records, solen tenir bells tallats i pintures rics en colors, i sol també veure’s aquest tipus de treballs en els instruments fabricats per ser executats, encara que també és molt comú que no duguin cap adorn.

És un important instrument del carnaval bolivià, sent un dels més utilitzats en aquestes festes pel seu so voluminós i alegre.

Tarka

IMZAD

El imzad és un instrument de corda fregada propi de la cultura tuareg, el qual només poden tocar les dones.

Imazd

DARBUKA

La darbuka (en àrab دربكة) és un instrument de percussió d’origen àrab usat a tot Orient Pròxim.

La darbuka és un tambor d’una sola membrana. Té forma de copa. Originalment s’utilitzava fang per a la caixa de ressonància i pell de cabra o de peix per a la membrana, tot i que tambés es sol fer servir fusta o metall per a la caixa. Actualment és comú l’us de fibra de vidre o alumini per a la caixa i plàstic per a la membrana.

Per a tocar, la darbuka es sol col·locar entre les cuixes o damunt les cames i es fa servir la palma de la ma i els dits.

L’origen de la darbuka es remonta a l’antiga Babilonia, pero s’ha estès molt, arribant fins i tot als Balcans i al nord d’Africa. És un dels instruments més utilitzats de la música àrab.

Darbuka

Propostes de WEBQUEST.

Les webquest són molt bones propostes per aprendre coses de la música d’una manera més activa i creativa. Aquí et proposem 4 webquest amb una explicació.

WEBQUEST MUSICALS

LA MÚSICA CONTEMPORÁNEA

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/documentos/3eso/LA_MUSICA_CONTEMPORANEA_archivos/LA_MUSICA_CONTEMPORANEA.htm#arriba

Aquesta WQ permet introduir a l’alumnat en un tipus de música sovint difícil d’entendre per a ells. A través d’un treball més vivencial, com proposa aquesta WQ, pot ser una bona introducció per aquest tipus de música.

LAS CUATRO ESTACIONES

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/webquests_musicales/cuatro_estaciones/index.htm

D’una forma molt imaginativa, convertint els alumnes en detectius, ens permet entrar en la música de Vivaldi, però sobretot en el seu context social i entendre així la concepció que es tenia a l’època de l’artista. A més a més, està molt ben explicada i és clara i complerta per als alumnes.

LA GÓNDOLA DEL PASSADO

http://www.catedu.es/crear_wq/wq/home/2844/index.html

Aquesta WQ ens ofereix un interessant viatge que ens permet conèixer la música i la personalitat d’Igor Stravinsky. Està molt ben plantejada a través d’un enigma “la gòndola del passat” , i les activitats i fitxes d’avaluació són creatives i entretingudes.

BLUE SUEDE SHOES

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/webquests_musicales/rock/index.htm

La informació és clara i entenedora, però el tipus de lletra crec que és massa petit i costa una mica de llegir. La informació que es dóna als alumnes sobre les taques que s’han de realitzar estan molt bé, però exposades de forma poc atractiva, sobretot pel que fa a l’ ”estètica” de la presentació, clara però poc atractiva. Potser caldria una introducció en la qual hi hagués més informació a través de vídeos musicals del tipus de música que es treballarà, per tal de fer  més atractiu a l’alumne l’entrada en el tema, més tenint en compte que és una música que segur que l’atraurà.

La visualització de les diferents activitats no són prou clares per als alumnes, per exemple, pel que fa als recursos, hi ha una llista força extensa, però no sempre està clar què s’ha de fer quan estàs dins la pàgina indicada. Hi ha alguns recursos que no estan actualitzats.

La proposta de treball és interessant i atractiva la forma de presentació del tema, sobretot perquè utilitza la mort d’Elvis com a element de “misteri” que el hi pot interessar molt en aquestes edats. La proposta de fer de reporter i del món discogràfic també és força engrescadora, malgrat que, com he dir anteriorment, li manquen recursos auditius-visuals en la presentació.

Crec que aquesta WQ pot anar orientada a un tercer o quart d’ESO, tant pel tema com per la dificultat del treball, encara que amb una adaptació es podria treballar en cursos inferior.

Les tasques a realitzar i el procés a seguir és clar i adequat al que es demanda, potser pauta tant el que s’ha de fer (que per una altra banda els hi va molt bé als alumnes) que deixa poc espai per a la “invenció” o “creativitat” dels alumnes, és a dir, potser caldria deixar algun tema més obert perquè ells poguessin descobrir alguna cosa per sí mateixos.

L’assignació de les tasques es deixa a la capacitat d’organització del grup i això està bé però crec que hauria de quedar reflectit en algun moment de l’avaluació què ha fet cadascun. Potser també ajudaria a avaluar millor,  si sobre cada apartat hi hagués alguna fitxa que permetés al professor veure què s’ha après i com s’ha treballat, tant de forma individual com de forma col·lectiva.

 

 

 

 

 

El piano.

El Piano

Des del portal edu365.cat, ves a l’apartat ESO-Música-Materials curriculars- El piano.

http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/piano/index.htm

En aquesta unitat treballaràs les parts d’un piano: com està format, com funciona i com sona.

En la primera imatge veuràs un piano de cua i les parts que el formen. Ves clicant a sobre de cadascuna i t’apareixeran, amb una breu explicació a la part inferior de la imatge, diferenciades en el piano.

En la segona imatge s’explica la diferència entre un instrument monòdic i un polifònic. Clica a sobre de la flauta i escola, ara clica a sobre del piano i escolta. Són diferents, oi?

Aquí t’expliquen per què amb el piano pots fer més d’una nota a la vegada. Amb el ratolí posa’t a sobre de les notes del piano i fes-les sonar.

El mecanisme d’un piano és força complicat. En aquesta imatge se’t mostra el funcionament intern que permet percudir les cordes. Clica a sobre de les paraules que apareixen a la part superior i se’t mostrarà el funcionament pas a pas. Al final, si cliques a sota de la fletxa vermella veuràs el funcionament en directe.

A partir d’aquesta imatge i en les següents pàgines fins al final, apareixen diferents parts de l’armadura del piano. Poc a poc, veurà com es va construint. Llegeix atentament les explicacions.

Un cop acabada la visualització de tot el vídeo, fes  la PRÀCTICA i, sobretot, no oblidis de fer l’AUTOAVALUACIÓ, així podràs veure el que has après i el que encara et cal repassar.

Activitat d’ampliació

Per aquells que us hagi agradat la fitxa o estigueu interessats en aquest instrument podeu fer les següents activitats complementàries:

a)     Busca informació sobre quins varen ser els instruments avantpassats del piano, en quin segle va aparèixer tal com el coneixem ara i qui va ser el seu “inventor”

b)    Busca dos compositors que hagin treballar de forma especial obres per a piano. Ubica’ls temporalment i esmenta’n dos obres.

Coneixes algun intèrpret important d’aquest instrument? Quan va néixer? A on?…Quin tipus de repertori sol interpretar?

Formes musicals. La variació.

Ves a la següent pàgina http://ca.wikipedia.org/wiki/Forma_musical i clica sobre la forma VARIACIÓ.

1. Llegeix atentament la següent explicació sobre què és la variació:
En música, la variació és una tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podríem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis.(…) Els canvis que s’hi apliquen poden implicar harmonia, melodia, contrapunt, tempo, ritme, mètrica i timbre (és a dir: instrumentació o orquestració), tot i que el més habitual és que l’harmonia sigui l’element que menys es transforma i que, per tant, dóna unitat a tot el conjunt de variacions.

En la definició que acabes de llegir s’expliquen diferents aspectes que defineixen què és una variació. Com explicaries tu, amb les teves pròpies paraules, en què consisteix aquesta forma musical?

2. Per entendre amb un exemple pràctic què és una Variació escoltarem una peça de Mozart sobre una cançó popular que segur coneixes.

a) Mozart es va basar en la cançó francès Ah, vous dirai je maman! , (que en la versió catalana és Cada dia al dematí i Quan les oques van al camp) per compondre la seva variació.

Aquesta és la partitura de la cançó catalana.

Partitura – Canta el gall
Sheet Music of Canta el gall - Canciones infantiles catalanas - Países Catalanes - Mamá Lisa's World en español: Canciones infantiles del mundo entero

Continue reading

Escatumbararibé. Cançó amb gots.

La cançó “Escatumbararibé”, ens permet treball els ritme i la meloda acompanyats amb uns gots.

Crec que el ritme i el cos tenen un nexe que als alumnes d’aquestes edats (i de totes) els hi és molt significatiu. Activitats com les que es proposen en aquests vídeos, els hi permeten entendre que el ritme és quelcom que ja portem dins nostre, que és propi de la nostra naturalesa i del nostre entorn . Crec que, a vegades, deixem de banda, sobretot a Secundària, la vivència del ritme a través del nostre cos, i què just en aquestes edat, quan el seu cos es comença a fer diferent, és quan s’hauria de treballar més. Si a travès de la seva experiència poden viure i interpretar el ritme, crec que desprès els hi pot ser més senzill entendre conceptes més teòrics sobre el ritme.
Escatumbararibe

T’agrada el Karaoke? VanBasco.

T’agrada cantar les teves cançons preferides? Doncs aquí tens una pàgina on podràs trobar tot el que t’ agradi. De fet, el que fa “Vanbasco” és cercar la cançó que tu selecciones a la xarxa en totes les pàgines on es pot fer Karaoke.

Vanbasco

Si vol, pots provar amb aquestes quatre cançon que et proposem.

Sunny. Boney.M

You got a friend. Carol King

Help. The Beatles

Waka-waka. Shakira