EL MODERNISME A CATALUNYA. BIOGRAFIA D’EDUARD TOLDRÀ
-
- Eduard Toldrà en ple procès compositiu
Eduard Toldrà i Soler va néixer a Vilanova i la Geltrú el 7 d’abril de 1985 i va morir a Barcelona el 31 de maig de 1962. Músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX. Se’l considera el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.
A banda de la seva faceta de compositor, fou també un excel·lent violinista, fundador del quartet de corda Renaixement, que durant una reeixida dècada realitzà actuacions a Catalunya, a Espanya i a diverses capitals europees. Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona., on s’havia format musicalment. I des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
El seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, músic també, l’introduí ja de molt jove en el món de la música: als set anys ja debutà acompanyant-lo al violí. Als 10 anys, tota la família es trasllada a Barcelona i Eduard Toldrà comença els seus estudis de música, primer al Conservatori del Liceu i després a l’Escola Municipal de Música, on hi estudià solfeig amb el mestre Millet, violí amb Rafael Gálvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest període exercí una variada actuació musical: Concerts amb orquestra al Palau de Belles arts de Barcelona, suplències al Teatre Còmic, concertino d’una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de música de cambra. El 1912 guanyà el premi extraordinari de violí de l’Escola Municipal de Música amb el Concert per a violí Número 2 de Max Bruch.
De 1911 a 1921, Eduard Toldrà consagrà molts del seus esforços al “Quartet Renaixement!, format pels músics Lluís Sànchez, Antoni Planàs, Josep Recasens i ell mateix, fins assolir un total de 209 concerts. Però encara trobà temps per fer classes de música, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de músic de cafè i dirigir l’Agrupació d’Instruments de Vent de l’Associació d’Amics de la Música.
Ingressà com a professor auxiliar de violí a l’Escola Municipal de Música el 1923 (hi continuà quan es convertí en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). A l’any 1924 fundà l’Orquestra d’Estudis Simfònics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convidà a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l’estrena d’obres d’en Toldrà (Suite en Mi el 1921, Empúries, el 1926, la versió simfònica de La maledicció del Comte Arnau el 1930) i el 1932 en l’estrena de “La vida breve” de Falla, amb presència de l’autor.
Va destacar també com a compositor. El 1928 estrenà, al Palau de la Música Catalana la seva òpera El giravolt de maig, amb llibret del poeta noucentista Josep Carner.
Al llarg de la seva la carrera no deixà mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta cançons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1936 obtingué el premi Isaac Albèniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseir), que dedicà a la soprano Conxita Badia. Hagué d’esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no tornà de l’exili.
L’ajuntament de Barcelona li encarregà organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzés la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la què va ser-ne nomenat primer director titular, i encapçalà en el seu concert de presentació el 31 de març del 1944; s’hi estigué els disset anys següents, 729 actuacions sota la seva batuta.
Algunes de les seves obres varen ser:
Música de cambra
- 1914 Quartet en Do menor, per a quartet de corda
- 1920 Vistes al mar, per a quartet de corda, posteriorment adaptat a orquestra de cambra
- 1921 Sis sonets, per a violí i piano. Un d’ells, Ave Maria, adaptat també per a orquestra
- 1931 Les danses de Vilanova, per a quartet de corda, piano i contrabaix, adaptació de la seva glossa del 1921
Música simfònica
- 1919 Suite en Mi Major
- 1926 Empúries (Invocació a l’Empordà), sardana lliure per a orquestra
- 1930 La maledicció del comte Arnau, impressió lírica per a orquestra, de la seva sardana del 1926
- 1934 La filla del marxant, suite escrita per al drama en tres actes d’Adrià Gual, Lionor o la filla del marxant
Cançons
Totes amb acompanyament de piano, llevat de les que s’indica altrament
- 1915 Menta i farigola, El rei Lear i Els obercocs i les petites collidores (Josep Carner), Festeig i Romança sense paraules (Joan Maragall)
- 1916 Matinal (Maragall)
- 1920 L’hort (Maragall) i Maig, Abril i Cançó d’un bell amor (1923 Canticel (Carner) i Les garbes dormen al camp (Josep Maria de Sagarra)
- 1924 A l’ombra del lledoner, per a veu i orquestra, i Romanç de santa Llúcia i Vinyes verdes vora el mar (Sagarra)
- 1925 El gessamí i la rosa (Carner) i Cançó de l’amor que passa (Garcés)
- 1926 A muntanya, Cocorococ! i Recança (Carner), Camins de fada (Garcés) i Cançó de vela (Sagarra)
- 1927 Garba, premi Concepció Rabell, recull de sis peces: Plàtxeria (Salvat-Papasseit), La mar estava alegre (Maragall), Cançó incerta (Carner), Cançó de l’oblit (Garcés), Cançó de passar cantant (Sagarra) i Anacreòntica
- 1929 Floreix l’ametller i Esplai i Divendres Sant (Carner)
- 1936 La rosa als llavis (Salvat-Papasseit), per a veu i orquestra, premi Albèniz
- 1947 Muntanya d’amor
- 1951 As froliñas dos toxos
- 1958 Cançó per a fer dormir l’Eduard i Villancet, dedicades a la seva família
Sardanes i Música per a cobla