A travès del programa Audacity es poden fer gravacions de música i de veu. Aquí us mostro un exemple on he ajuntat un poema de Pedro Salinas pentanyen a l’obra “La voz a ti debida” i el segons moviment del “Concert per a dos mandolines” de Vivaldi.
Amb aquesta pàgina Sonido y energía podràs experimentar a travès de jocs musicalsamb el so, l’energia, el moviment… És molt divertit i creatiu!
Aquí tens un exemple de com pot sonar:
El món dels instruments és molt ric i engrescador. Tot seguit proposem una activitats per aprofundir el treballat a classe.
Ves al següent enllaç:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23533&p_ex=musica%20reciclada
Mira el vídeo i respon aquestes preguntes:
1. Qualsevol objecte que produeixi una vibració es pot convertir en un instruments. Pensa cinc objectes que es puguin convertir en un instrument musical, si vols idees pots mirar el vídeo següent de la pel·lícula de Tarzan, “Trashin’ the Camp”, on uns micos experimenten amb diferents objectes:
http://www.youtube.com/watch?v=CUydGWNB1eA
2. Classifica cinc dels instruments que apareixen en el vídeo segons la classificació sistemàtica dels instruments que hem treballat a classe:
| cordòfons | aeròfons | membranòfons | idiòfons | electròfons |
3. Al vídeo apareix la paraula “Ragtime”, busca més informació sobre aquest concepte musical.
4. Dibuixa un possible instrument construït amb materials reciclats, i explica com el faries sonar. T’atreveixes a construir-lo? Si vols més informació pots veure la següent pàgina: http://www.degeneradores.com/archivosvertedero/paginas/menu.htm
A travès de l’enllaç de “percussió corporal” pots fer les teves pròpies composicions rítmiques amb el cos. Com ja saps, el cos és un insturment, el nostre primer instrument, i a travès d’ell ens podem comunicar i fer música. Amb aquesta pàgina podràs montar les teves pròpies coreografies.
Aquí en tens un exemple:
A travès de la següent pàgina web pots composar minuets.
És divertit i senzill i et permet ser una petit compositor.
Aquí tens un exemple d’un minuet fet per una nena d’11 anys. Li va agradar molt l’experiència.
EL RENAIXEMENT (segles XV-XVI)
Aquí podreu trobar una breu introducció al Renaixement en general i dues audicions de Josquin des Prez, un dels músics més importants de l’escola-francoframenca.
El Renaixement és un moviment cultural que va aparèixer a Itàlia durant el segle XV i que es va estendre per tota Europa fins el durant el segles XVI. Durant aquests anys es va donar un canvi progressiu en la manera de pensar i de viure. Amb aquest període entrem en l’Edat Moderna.
Els artistes de l’època renaixentista consideraven que els valors medievals estaven caducats i buscaven un model social i cultural diferent. Aquest model el van trobar en els ideals clàssics (els de l’Antiga Grècia i Roma), que van voler fer renéixer. D’aquí que aquesta etapa de la història s’anomeni Renaixement.
Les característiques generals del Renaixement varen ser:
– Canvi en la concepció de l’home. L’ésser humà passa a ser el centre d’interès (antropocent
risme), en lloc de Déu (teocentrisme). Naixement de l’humanisme.
– 
Neix la burgesia a les ciutats, la qual es converteix en mecenes (protectors) de les arts, i s’envolta de grans artistes. L’exemple més emblemàtic són els Medicis de Florència Descobriment d’Amèrica Època de grans descobriments geogràfics (Colom descobreix Amèrica el 1492).
Moviment de rotació i translació
– Època de grans descobriments científics (el del sistema solar per Kepler i el de la rotació i translació de la terra per Copèrnic).
– Època de grans invents com la impremta per Gutenberg al 1455.
Bíblia de Gutenberg
Tots aquests fets varen afavorir el desenvolupament econòmic i cultural d’aquesta època, fent del Renaixement una etapa molt rica.
Mira aquest vídeo sobre el Renaixement i respon les següents preguntes:
http://www.youtube.com/watch?v=eWNTirMIgwE
ESTIL INTERNACIONAL
Al llarg del Renaixement, varen aparèixer diferents escoles, és a dir, diferents estils de fer música, compartits per un grup de compositors. Normalment aquestes escoles rebien el nom del lloc en el qual havien sorgit.
Escola franco-flamenca
Durant el segle XV l’escola predominant a tota Europa va ser l’anomenada franco-flamenca, o també internacional. Aquesta va aparèixer en el que actualment és Bèlgica, Holanda i el Nord de França, durant una època de gran creixement del comerç, circumstància que va convertir als senyors d’aquests territoris en poderosos governants. Aquests poder polític i econòmic va propiciar una creixent activitat musical, amb la creació de magnífiques capelles musicals.
Una capella de música era una estructura que permetia que hi hagués música en una determinada institució, ja fos vinculada a la noblesa, la burgesia, la reialesa, o bé a l’església, ja fos en una catedral o un palau. Una capella estava formada per un grup de cantaires i un grup d’instrumentistes, dirigits per un mestre de capella.
A través d’aquesta escola es va estendre i evolucionar la polifonia per tota Europa, ja que els seus músics varen ser cridats a totes les corts i esglésies europees.
Josquin des Pres
Josquin des Prez
Fes una breu biografia d’aquest músic.
AUDICIÓ
El grillo, frottola, Josquin des Prez
Josquin des Prez va escriure tant música sacre com música profana, aquesta peça pertany a un gènere profà anomenat frottola, que més endavant va donar lloc al madrigal. Aquesta cançó va ser molt popular a l’època pel seu aire alegre i divertit.
Aquí tens el text traduït:
El grillo es un buen cantante de largo verso.
¡Adelante, grillo; bebe y canta!
Mas no es como otros pájaros,
que cantan un poco y luego se van a otro sitio,
el grillo siempre está quieto.
Cuando más calor hace, canta sólo al amor.
Aquesta peça inclou una tècnica de composició anomenada contrapunt, la qual consisteix en sobreposar dues o més melodies amb l’objectiu que evolucionin independentment o responent-se i imitant-se entre sí, com si es perseguissin contínuament.
Aquí tens un cànon, una de les formes més importants del contrapunt, d’una cançó que segur que coneixes “Frère Jacques”. Amb l’ajut de la professora ressegueix amb colors les diferents veus del cànon. Veus la diferència amb l’homofonia?
Un cop escoltada la cançó fes les següents activitats:
AUDICIÓ
Mille Regretz, chanson, Josquin des Prez
Una de les característiques de la música vocal, a capella, del Renaixement, era la recerca de l’equilibri entre les veus, generalment quatre, les quals tenien totes la mateixa importància, és a dir, no sobresortia una per damunt de l’altre.
Aquí tens la partitura d’una important obra de Josquin des Prez, Mille Regretz o “la cançó de l’Emperador”.
Carles I
Aquesta peça és una chanson per a quatre veus, a la seva melodia va ser una de les més populars de la primera meitat del segle XVI. Es diu que potser Josquin des Prez la va escriure per a l’emperador Carles I al 1520, per la quan cosa també se l’anomena “cançó de l’Emperador”. Sembla ser que era la cançó preferida d’aquest monarca.
Aquí tens el text en francès, llengua en la qual està escrita la cançó i la seva traducció al castellà.
Mille regretz de vous abandonner
Et d’eslonger vostre fache amoureuse,
Jay si grand dueil et paine douloureuse,
Quon me verra brief mes jours definer.
Mil pesares por abandonaros
Y por alejar vuestro rostro amoroso
Siento tanto duelo y pena dolorosa
Que se me verá en breve acabar mis días
Aquesta obra és un exemple del que en música s’anomena homofonia. La homofonia és l’art de crear, a partir d’una melodia, altres veus que evolucionin simultàniament al mateix ritme. Si et fixes en el darrer sistema de pentagrames veuràs com es dóna en aquesta obra (agafa un color i marca-ho sobre el pentagrama).
Un cop escoltada l’audició respon les següents preguntes:
Aquí tenim dues webs interessants sobre música.
http://www.epdlp.com/musica.php
El poder de la palabra. Aquesta pàgina tracta sobre l’art d’una forma global, com una manifestació que abraça molts àmbits de l’expressivitat de l’ésser humà. A més, permet a l’alumne complementar el fet musical amb el context cultural de l’època.
Aquesta pàgina està dedicada exclusivament a Mozart. A través d’ella podem accedir a molta informació no només sobre la seva obra, sinó també biogràfica, enllaços d’interès, pel·lícules en les que pareix la seva música, curiositats sobre la seva vida i mort… i molta música per fruir.
Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l’edat mitjana. El seu nom ve del grec antic pneuma, “respiració”.
Inicialment, els neumes indicaven, de manera aproximada, el moviment ascendent o descendent de la melodia, un ornament o una particularitat de l’execució. Tenien diferents formes i es col·locaven a sobre dels textos litúrgics per recordar als cantors els moviments melòdics del cant. Aquesta forma d’anotació -denominada in campo aperto o notació adiastemàtica va ser substituïda, a mesura que s’hi van anar afegint les línies horitzontals de referència de l’altura dels sons que acabarien constituint l’actual pentagrama, pel sistema de notació diastemàtica. Posteriorment, l’escriptura d’alguns dels neumes es transformaria en l’escriptura de les notes musicals.
L’Organologia és la ciència que estudia els instruments musicals. Comprèn l’estudi de la història dels instruments, l’ús dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació. En alguns d’aquests aspectes, l’organologia s’encavalca amb d’altres disciplines com ara l’acústica, l’etnomusicologia i la pròpia musicologia.
L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi. Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònic que crea gràfics visibles en dos dimensions d’una o més diferències de potencial elèctric.
Quan la vibració d’un cos és ordenada i regular diem que es produeix un so.
Quan la vibració d’un cos és desordenada i irregular diem que es produeix un soroll.
Les qualitats del so són quatre: altura, durada, intensitat i timbre.
El silenci és l’absència de so i de soroll, és a dir, hi ha silenci quan no som capaços de percebre ni el so ni el soroll.
CELESTA
La celesta és un instrument musical, de composició similar al piano, però on els martells activats per tecles percudeixen sobre plaques de metall en lloc de cordes tenses. Aquestes plaques en ser percudides provoquen una ressonància sobre una caixa de fusta destinada a aquest fi, produint un so “celestial”, del qual prové el nom.[1]
La celesta és un instrument musical de teclat inventat entre 1866 i 1886 pel constructor d’ harmòniums parisenc Auguste Mustel, i el seu origen sembla provenir del gendér javanès.
SIKU
Siku (en aymara siku) és el nom genèric que rep a l’Argentina i Bolívia la flauta de Pan llatinoamericana, també anomenada zampoña a l’Equador, Perú o Xile (tot i que hi ha una importantíssima variació de famílies dins cada país).
És un instrument de vent amb bisell, format per diferents tubs de diferents mides, és eminentment col·lectiu.
TARKA
La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d’una sola peça amb sis orificis, tots frontals —aquest instrument no té orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intèrprets només poden utilitzar la pressió de l’aire bufat per aconseguir els aguts— i una embocadura. La grandària va des dels 20 a gairebé els 60cm.
La tharqa és una flauta vertical que en el sector mig duu els sis forats per als dits. Els instruments que es construïxen amb fins turístiques, com records, solen tenir bells tallats i pintures rics en colors, i sol també veure’s aquest tipus de treballs en els instruments fabricats per ser executats, encara que també és molt comú que no duguin cap adorn.
És un important instrument del carnaval bolivià, sent un dels més utilitzats en aquestes festes pel seu so voluminós i alegre.
IMZAD
El imzad és un instrument de corda fregada propi de la cultura tuareg, el qual només poden tocar les dones.
DARBUKA
La darbuka (en àrab دربكة) és un instrument de percussió d’origen àrab usat a tot Orient Pròxim.
La darbuka és un tambor d’una sola membrana. Té forma de copa. Originalment s’utilitzava fang per a la caixa de ressonància i pell de cabra o de peix per a la membrana, tot i que tambés es sol fer servir fusta o metall per a la caixa. Actualment és comú l’us de fibra de vidre o alumini per a la caixa i plàstic per a la membrana.
Per a tocar, la darbuka es sol col·locar entre les cuixes o damunt les cames i es fa servir la palma de la ma i els dits.
L’origen de la darbuka es remonta a l’antiga Babilonia, pero s’ha estès molt, arribant fins i tot als Balcans i al nord d’Africa. És un dels instruments més utilitzats de la música àrab.
Aquest any 2012 fa 100 del naixement de Xavier Montsalvatge, pel tal de commemorar-ho us proposem la següent audició: