Jo recomano que us llegiu aquest llibre perquè és molt bonic. Ha estat el primer llibre des que llegeixo que m’ha agradat. Aquesta escriptora, Rosmarie Thüminger és molt bona i m’agradaria que fes més llibres com aquest. El que jo m’he llegit és d’una mare que es queda embarassada d’un nen discapacitat amb “síndrome de down”.
Rosmarie Thüminger, autora de “La decisió”
També recomano que el llegeixin els homes perquè sàpigjuen com és la vida i perquè sàpiguen tot el sacrifici que fa una mare per tenir un fill. Aquest llibre és tant per als nois com per a les noies.
Bé, espero que us el llegiu perquè aquesta escriptora té molt d’èxit per haver escrit aquest maravellós llibre.
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè era molt misteriós i interessant.
Al començament no m’agradava gaire però després al final m’ha agradat més. Els meus personatges preferits són el Toni i el Pep, i el que no m’agrada és la doctora Sebastià.
Les pàgines més interessants són quan els insectes cobren vida el museu i quan entra a les masmorres i troben els animals dissecats. Les pàgines menys interessants són quan entra al castell.
El llibre m’ha agradat molt i espero que en pugui llergi més llibres de “El cau de la por” També podria llergi-me Unes altres col.leccions com “La penya dels tigres” o més contes de “Mites”. M’agradaria molt llegir contes més llargs que m’agradessin molt i també que no tingessin massa dibuixos. “El cau de por” té molts dibuixos com a “Mites”.
Al principi jo no volia llegir quest llibre ja que, de petit, el vaig agafar per veure com era i no em va agradar però ara que ja sóc més gran l’he pogut valorar tal i com és.
M’ha agradat força.
Al final del llibre una vegada l’he llegit m’he adonat de que m’haig de prendre més seriosament les coses que em diuen i que, en un principi, no crec que pugui passar però, la veritat, és que sempre passa encara que jo no ho vegi. Un exemple: no és més feliç qui més té sinó el que menys necessita, que és una dita que ja havia sentit però que mai li havia fet massa cas fins que he llegit aquest llibre.
Molly Moon explica la vida d’una nena que viu en un orfenat i que és molt desgraciada fins que un dia per casualitat troba un llibre en una biblioteca sobre l’hipnotisme que fa que pugui sortir d’aquell lloc i pugui aconseguir tot el que necessita. Una vegada, però, quan té tot el volia, pensa que no podia ser més feliç i s’adona que li falta una cosa assensial per a ella: la companyia dels seus amics. Veu que no té ningú, que tothom a qui ella apreciava se n’havia anat i finalment s’adona que ella era més feliç quan estava a l’orfenat amb tota la gent que apreciava i no ara sola, amb un munt de coses que ni tan sols feia servir però que sempre li havia fet il·lusió tenir.
Al final torna a l’orfenat i veu que tenia raó.
Georgia Byng, escriptora de Molly Moon.
Per a més informació sobre l’escriptora i el llibre entreu a aquesta pàgina:
Aquest relat és una història d’aventures i també té una mica de misteri. A mi, en especial m’ha agradat perquè la imaginacio la vaig perdre fa molts anys per culpa de la televisió i l’ordinador. Amb això, no vull dir que aquest llibre no tingui imaginació.
Aquest llibre el recomanaria a la gent que li agradés els llibres d’aventures. Però, sobretot, per passar l’estona un diumenge a la tarda quan els pares et castiguen sense sortir amb els amics.
Aquest llibre no el recomanaria a les persones que amb el començament del llibre ja en tenen prou per saber si els agrada o no, perquè aquest llibre al principi és una mica avorrit però a mesura que passen les pagines es va fent més divertit.
Walid, un príncep de Kinda, fa tres certàmens, però en els tres és guanyat per Hammad ibn al’Haddad un home del desert. Walid l’obliga a ordenar l’arxiu reial i a teixir una catifa. Després passen moltes aventures que no les explicaré perquè si no, no quedarà cap misteri per descobrir.
Vaig començar a llegir llibres de la Glòria LLobet farà uns dos mesos. Al principi ni la coneixia i vaig agafar un llibre d’ ella perquè em feia molt bona pinta i el que vaig llegir a la contraportada em va agradar bastant.
Quan ja portava una setmana llegint em vaig adonar que estava molt enganxada al llibre, i al final, me’l vaig acabar de llegir ràpidament i no vaig dubtar d’agafar-me un altre.
Ara m’ he tornat una fan d’ ella. Penso que tots els adolescents, sobretot les noies, se senten identificades amb ella perquè escriu el que passa a la vida real, els problemes que hi ha amb la família i, sobretot, el tema de l’ amor, el qual ens interessa tant a les noies en aquesta època.
Penso que la Glòria Llobet és una gran escriptora, que agrada moltíssim i que t’ ensenya com et sentiries si estiguessis en una situació com les que estan els seus personatges.
Eragon comença al país d’Alagaesïa, concretament a la vall de Carvahal on la gent viu tement els éssers estranys que viuen a la serralada de les Vertebrades on només una persona s’atreveix a entrar-hi per anar a caçar: aquesta persona era Eragon.
Eragon vivia a casa del seu oncle i el seu cosí. Un dia va descobrir a les Vertebrades una pedra de color blau zafir. Se l’emporta i al cap d’un temps, una nit de lluna plena alguna cosa começa a moure’s dintre la pedra. De cop i volta, neix un un drac.
A partir d’aquell moment, tot comença a canviar. Un dia unes criatures arriben a la casa de l’oncle d’Eragon i el maten. Llavors es troba sol perquè el seu cosí se n’havia anat a una ciutat veïna i decideix anar-se’n, ell també, de la vall de Carvahal. Vol perseguir els assassins del seu oncle i va aprenent a fer màgia. En aquest moment és quan coneix un noi anomenat Murtangh.
Comença una llarga persecucio que arriba fins a la gran ciutat on vivien els vardens i gràcies a ells aconsegueixen derrotar els seus perseguidors, els urgals.
Allà coneix una elfa anomenada Aria i un nan que es converteixen en els seus millors i unics amics. També al rei dels vardens, Aijhad i el rei dels nans, Hrotghar; llavors arriba l’alerta que els urgals que quedaven de la persecució havien alertat uns altres urgals i es disposaven a entrar en batalla. Combaten i Eragon guanya el seu cap, Durza, i de cop i volta tots els urgals com
si estiguesin hipnonitzats se’n tornen per on havien vingut. I guanyen la gran batalla.
Crec que Eragon és un llibre increïble i que les seves continuacions seran fantàstiques, igual que aquest. És un llibre ple de fantasia, intriga i molta màgia; des dels ferotges urgals, els màgics dracs i els seus genets, i també els elfs bells i exuberants i els petits i peluts nans.
Quan Eragon aprèn a fer màgia ha lluitar amb l’espasa és com si aprengessis a llegir i a escriure; i la lluita a Farthen Dûr contra el temible Ombra és com si t’imaginessis que estan jugant a un videojoc.
I que amb qualsevol cosa o qualsevol entrebanc pots canviar el rum del món en una direcció oposada.
ÅЮ!Å
Pots trobar més informació sobre el nou llibre de Christopher Paolinin a les següents pàgines:
Georgia Byng, escriptora de Molly Moon.
