Recomano aquet llibre perquè es molt interesant, té bastanta intriga i és molt interesant. Però nómes sel recomano a la gent que li agradi llegir llibres de por, d’intriga i de misteri.
Aquet llibre va sobre uns cosins que van de campament i van a una illa deserta a partir d’aqui comenssan a pasar-li coses bastant interesants.
Natàlia
Recomano aquest llibre perque és interessant i perquè depenent el entusiasme que hi posis a llegir-lo et pot interessar, el llibre va de misteri e intriga.
El llibre parla de dos nens i una nena que tenen que descobrir un misteri molt gros trata de que un dia un ésser d’un altre planeta va a la terra per apoderar-se de la gent, però els tres nens trataran d’impedir-lo i per això tenen que passar per moltes aventures com: boscs, un llac misteriós i també per cementiris. Si l’agafeu espero que us agradi.
Marc
Aquesta historia tracta de un ratoli que es diu Geronimo Stilton un ratoli que te una gran editorial al illa dels ratolins(illa on ell viu).Busca una persona que faci la editorial mes moderna, qua creu que la trobat veu que es una noia de tretze anys, vestida molt estrafolariament.
La noia es molt bona en la seva feina i demamna més paga per que consegueix la entrevista d’un cantant molt famos, la recepta de un formatge molt secret,…pero ell no vol per que diu que a sigut sort; pero al cap d’un temps la editorial te més vendes que mai i ella demana una ajudanta i ell se la consedeix. al dia seguent quan arriba a la editorial troba el seu despatx tot ple de pitades, els mobles cambiats de lloc ,…;despres la seva ajudanta li va pintar la cara amb un esprei pero abans de que li pintes la cara havia ficat els dits a l’endoll, i justament aquell dia era el seu aniversari, ningu l’havia felicitat, cap regal ni cdap festa encara que a ell no l’hi agradaven masa les festes. A la nit quan va arribara cas al obrir la porta va sentir…:
-Sorpresa, felicitats Geronomo!!!!!!!!!!!
estava tothom de la editorial fins i tot Tea,Martin, Benjamin i fins i tot pinky (la seva ajudanta a qui odiava), la seva germana Tea li va dir:
-Tot aixo ho a organitzat la pinky es tant amable, oi?
Jo vaig fer que si amb cara de pomesagres. Al cap d’una estona va arribar Pinky i em va dir que havia preparatun viatge al pol nord per celebrar el cap d’any. l’endema al mati va arribar em van vestir i vam pujar a un helicopter el helicopter va aterrar en un vaixell on anavem a fer la festa. Pero va arribar una boira molt espessa no es veia res i el vaixell es va enfonsar pero tots vam acabar en un igeberg, l’iceberg ens va endur fins que vam veure un helicopter de rat tv i un vaixell al final vam fer la festa alla, m’ho vaig passar molt be per que vaig passar-me la nit ballan amb la ajudanta de la pinky, al endema vam tornar a ratalona jo quan vaig arribar al despaix li vaig dir a la meva secretaria que crides a un arquitecte per que canvies l’estil de la habitacio, i vaig trcar a pinky per anar de compres em vaig comprar de tot i tot gracies a la pinky per que abans era un aburrit ara m’agrada la musica roc i tot aixo.
Judith Capdevila
Aquesta história es sobre un nen que amb la seva mare es muda a Orzac, per començar una nova vida.La mare troba una feina en una fonda com a cambrera.
El nen es diu Mercel i vol fer amics però li fa vergonya ser refusat pels de la colla.
En Marcel li encanten les plantes i en Orzac hi ha una casa que en el seu jardí, i te moltíssimes plantes i fins hi tot un laberint.En Marcel es passava hores miran per al finestra aquella casa que no hi vivia nungú desde fa anys.
Un dia en René el jefe de la colla va invitar a en Marcel a jugar a un partit de rugbi com a sulpent i en Marcel digé que si.
En el parit va coneixer a la germana den René, a ella també li agradaven molt les plantes i llegir com aelll.
En Marcel no va poder ressistir la temptació d’entrar a la casa i una vegada va ser dins va començar a invensitgar,va tornar un altre dia i just cuan ell estaba dins el jardí va venir un seyor que resultava ser el senyor de la casa tot enfurismat amb els seus nebot que per cert eren molt descarats i maleducats.Els nebots es van quedar a la fonda i en Marcel va poder sortir d’alla,
Un dia va portar la Geraldina la germana del René al jardi varen entrar i en Marcel li va ensenyar tots els amagatalls i per on es podia entar a la casa, desde llavors en Marcel s’en va enamorar de la Geraldine.
Va venir un jardiner contractat per el senyor de la casa perque plantés i arreglés el jardí,i el jardiner i la mare d’en Maercel van ser amics.
Un dia el jardiner i el senyor de la casa van anar a mejar a la fonda on es va trobar amb en nevot, van tenir una dsicusió el nebot l’empenyà i el senyor va caure a sobre la taula va vindre la ambulancia i sel va emportar.
La Geraldine es va enfadar amb en Marcel perqué en un partit de rugbi van guanyar gracies a la tactica d’ella i ningú so va agrair.
la mare en Thomas i yo vam anar a buscar a en Gouzes el senyor de la casa peró no el van trobar van tenir que anar a visitar a la seva sectretaria, el vam trobar just cuan es traslladava a un altre hospital vam detenir a els nebtos.
Al final la Geraldine va perdonar a en Marcel i la casa de les Acacies es va convertir en un hotel.
Nerea
Era tan bonic. Era la primera vegada que feia una obra de teatre en un teatre tan important. Sóc una de les actrius de l’obra i mai no havia trepitjat un escenari com aquell.
Estava a punt de començar l’obra quan vaig sortir un moment per veure quanta gent hi havia. Em vaig quedar al.lucinada: a dalt, a baix i sobretot hi havia gent per tots els costats.
Estava molt nerviosa, sobretot perquè hi havia un munt de gent mirant-me, i això em fa molta vergonya.
Acabada l’obra…
L’obra, ens va sortir molt bé, i va ser molt divertit, vaig passar una mica de vergonya però no va ser res, s’em va passar en un tres i no res.
Quan va acabar l’obra, ens vam anar tots a canviar. Hi havia dos vestuaris, un de nois i un de noies. Els nois ens van estar espiant, perquè a un d’ells li agradava la Blanca, la meva millor amiga. Aquell noi es deia David, tenia 25 anys, era ros, alt, amb els ulls marrons, era molt aventurer i tímid.
Quan vam acabar de canviar-nos la Blanca, se’n va anar al labavo, i vaig aprofitar per dir-li al David que se li declarés.
Ell era tossut i no ho volia fer. La Blanca va tornar del lavabo, i em va preguntar de que estavem parlant. En David se’n va anar corrents perquè tenia vergonya. Jo li vaig dir què estaven parlant de com havia anat l’obra. La Blanca s’ho va creure.
Al dia següent, teniem que fer la mateixa obra, però per a altra gent.
Quan va acabar l’obra, en David li va dir a la Blanca que si volia sortir amb ell, i la Blanca li va contestar…
Vaig acomplir el meu somni. Per fi, vaig anar a un estudi de televisió. Allò era increïble, fascinant, estava ple de llums, focus, càmeres, etc. En realitat, el meu somni era sortir per la televisió però l’únic que jo feia allà, en aquell lloc, era acompanyar a l’escola en una excursió.
L’únic que em va sorprendre bastant era que aquell lloc tan impressionant no era tal i com jo creia. Estava ple de xicots amb càmeres, micros… també hi havia moltíssimes màquines que simplement ningú de l’escola coneixien, amb noms raríssims i… Segur que aquelles maquines costaven un dineral.
Al costat d’aquell estudi hi havia un altre estudi també molt semblant però, en canvi, en aquell ja estaven gravant un anunci de televisió, concretament l’anunci d’un cotxe “EL KIA CARNIVAL” Allò era interessantíssim era… com un somni fet realitat
Mª Angels
Miran i miran m’he trobat una curiositat sobre el titanic. Surten fotos originals, gent que va sobreviure a la tragedia del 14 de abril de 1912. Es un petit video on es veuen imatges del Titànic, quan va salpar de L’Anglaterra.
http://www.curiositats.cat/modules.php?name=Video_Stream&page=watch&id=9&d=1
Nuria(=
Em van agafar unes ganes de llençar-m’hi a sobre , de córrer i de cridar
. Però em vaig haver de controlar perquè hi havia molts turistes al voltant. Vaig fer un parell de fotografies, i després em vaig quedar una estona pensant, imaginant com seria viure en una casa envoltada d’aquestes flors. Tenien una olor que em treia l’angoixa que duïa dins. Havia perdut de vista aquell noi extrany que hem seguia. Tenia por , però em resultava familiar. No estava segura de si el coneixia. Potser sí , potser no. Vaig estar passejant una mica per veure si el veia. Però res, no hi era. Se n’hauria anat sense més? Després de seguir-me des del petit hostalet on estava hostatjada. Era ros, ulls clars. Tenia pinta de ser Francés. Jo havia estat estiuejant uns anys a França, a Rochelle. I mira , com ara treballava en una agència de viatges, em va tocar en un sorteig un viatge a la ciutat que jo volgués de França. I sense pensar-m’ho més vaig escollir Rochelle, ja que de petita havia estat aquí. També havia descobert l’amor, el primer amor.
Vaig anar al port i vaig sentir aquella olor a estiu francès, a platja… Vaig anar al bar més proper, des d’on podia veure la platja. Em vaig demanar un cafè amb llet i vaig demanar-li al camarer Le Monde. Vaig començar a llegir-lo quan em vaig adonar que aquell noi misteriós estava al meu costat demanant el mateix que jo. Se’m va quedar mirant i tota vergonyosa i li vaig dir:
-Tu veux le Monde?
-Tu est …
-Je suis Piere, tu ne te conviens pas de moi ?
Em vaig quedar parada. Sí, s’havia qui era. EnPiere! El meu amic francès. Es van traslladar i no en vaig saber res més d’ell. I ara el tenia davant. Es recordava de mi… El meu primer amor…
Ara estava segura que el primer amor mai no s’oblida i que els altres són per intentar oblidar…
Núria Buera Hernández (=
Nirvana, és un llibre que és molt entretingut.
Tracta sobre un noi que mor. I a partir d’aquell dia a de patir reencarnació fins que aconsegueix guanyar-se el cel.
Encara que en aquesta histótia passin coses terribles i desagradables, es podria dir que un llibre divertit… Sempre estas esperant a que es mori per saver en que es tornara a reencarnar. També es molt curios que son reencarnacións en animals, i una persona en animal es d’allo mes divertit.
El recomano a tots aquells que els hi agradi els llibres d’aventures.
Eloi
Hola Glòria Llobet, em dic Saskia i tinc 13 anys.
M’ he llegit ja dos llibres teus, i espero que la profe en tingui més, perquè m’encanten.
Primer m’he llegit “el diari de la Neus”, i desprès “a l’ombra d’un germà bessó”, i m’agraden molt, perquè estan orientats als nois i noies de la meva edat. Entre 13 i 16 anys, i també m’agrada perquè si a alguna noia li passa alguna cosa semblant, els teus llibres li donen idees.
A una amiga meva, li va passar una cosa semblant al llibre “el diari de la Neus”, però el seu novio no es va quedar paraplègic, sinó una cosa pitjor per a la meva amiga, s’en va anar amb una altra noia, però ara tornen a estar junts. No ho entenc.
Finalment vull dir-te que segueixis fent llibres i històries per a nois i noies de la meva edat, perquè crec que escriure es la teva especialitat.