Un día un ratolí que volia anar  d’excursió, i se’n va anar amb uns amics.

Quan va arribar, se’n va anar fer una volta , però de sobte es va trobar les petjades d’un animal molt gros.

Va seguir les petjades i es va trobar un monstre molt gran i se’n va anar corrents a la cabana.

Al dia següent, va anar una altra vegada,  però es va trobar una família sencera.  Els va saludar i es van fer amics. Després va anar a avisar els seus amics per  dir-los  que hi havien monstres però no li feien cas i van anar amb ell. Quan van arribar, van veure una família sencesra de i es va acomidar d’ell i va anar cap a la ciutat.

 Francisco Javier Sebastian Lima

la Moolly Moon era una nena lletja, tenia les cames rosades. Vivia en un orfenat, només tenia un amic que es deia Rocky, els altres nens de l’ordenat no l’apreciaven. Els nens de l’orfenat li havien posat mots com ulldepapu o disc-rallat. Els nens que hi havien a l’orfenat es deien: Gerry, Gemma, Ruby, Jinx, Gordon, Roger, HAzel, Cynthia, CRaig. Els seus pares l’havien deixat a la porta de Hardick House (l’orfenat) quan nomes tenia mesos. La senyoret6a Adderstone, manava l’orfenat i la cuinera era l’Edna.

La Moolly era una mica despistada i es ficava en bastants merders. Un dia havien de fer cros i ella havia de perdut la bamba, en Rockycom de costum l’havia d’esperara. Mentre corrien, plovia, i les bambes li relliscavenpel fang. Quan portaven una bona estona corrent es van aturar en un banc i es van posar a parlar. La Moolly va dir que ella volia donar mitja volta i tornar, en Rocky es va negar i van discutir, la Moolly va anar a la bibliotaca, era com el seu santuari. Ella anava a la secció de la t a la w.Ella es va quedar dormida. Mentre ella estava allà va sentir que un home discutia amb la bibliotecària perquè deia que havia pagat un llibre i que la bibliotecària li havia dit que li donarien aquell llibre, ademès ell havia vingut des dels Estats Units. La Moolly va agafar un llibre que es titulava ipnotisme, se’l va emportar i el va començar a llegir, era molt interessant, parlava de com hipnotitzara persones i animals amb la veu i amb els ulls. Al dia següent la Moolly es va fer la malalta per no haver d’anar a l’escala i poder continuar llegint el llibre durant dos o tres dies. Al dia següent venien uns senyors a adoptar un nen. Al cap d’uns dies la Moolly es va asebentar que aquell nen era en Rocky.

La Moolly ja sabia hipnotitzar als animals i a un grup nombros de persones, així que va decidir apuntar-se al concurs de talents del poble. La Moolly va hipnotitzar a la sonyereta Adderstone i a l’Edna perquè li fessin més cas i dèspres de guanyar el concurs de talents i guanyar un munt de diners hipnotitzant a tots els espectadors els i va dir a elles dos que marxessin de Hardwick House i que deixessin als infants en pau, ella va marxar als Estat Units a veure si trovava a en Rocky. Mentrestant el professor Nockman que era qui buscava ell llibre d’hipnotisme va veure a la Moolly amb el llibre així que la va perseguir. Quan la Moolly va arribar als Estats Units es va decidirper anar a l’illa de Manghatan. Ella se les va empescar perquè l’agafessin en un musical de Brodwei i així guanyar suficients diners per continuar vivint a Manghatan, fins a cert punt que va oblidar que havia anat als Estats Units per buscar al seu amic. Mentrestant el professor Nockman la seguia a tot arreu fins que va pensar de segrestar la gossa de la Moolly i demanar-li com a rescat que atraques el banc més important dels Estats Units. I així ho va fer. Quan la Moolly va quedar amb el professor Nockman perquè li digues que havia de fer per recuperar la seva gossa, desprès va mirar el seu telefon i es va posar a escoltar totes les trucades, va descobrir que en Rocky l’estava esperant al vestíbul de l’hotel. La Moolly va trobar en Rocky i es van posar a xerrar llavors la Moolly va descobrir que en Rocky també s’havia hipnotitzar cosa que li facilitaria les coses per atracar el banc. Al dia següent desprès d’atracar el banc se les van empescar perquè sense ningú ho sàpigues, dins d’uns nans de jardí hi haguessin totes les joies robades tothom tingues les seves joies. Desprès van decidir tornar a Hardwick House es van emportar al professor Nockman perquè els fes de majordom. Quan van arribar a Hardwick House es van trbar que tots els nens estaven molt mal alimentats, el professor Nockman van va rentatr la cuina, tots es van curar, van avisar a la senyoreta Trinklebury que els tractava molt bé i ella es va fer carrec del orfenat. El mateix dia a la nit la Moolly a le squatre de la matinada es va aixecar del llit i va anar cap a la biblioteca mig somnàmbula , quan va rribar la bibliotecària li va explicar que ella l’havia hipnotitzat perquè agafes aquell llibre i que l’autor del llibre era el seu besavi.

Per conèixer més coses sobre el llibre podeu consultar:  Georgyia Byng. Edu365.cat

És molt divertit, i fins i tot diria que de tots els llibres de Geronimo Stilton aquest és el que més gràcia m’ha fet.
Al final de tot el llibre hi ha una sorpresa que jo no m’esperava…

 El recomano.
L’únic que no li va fer tanta gràcia va ser en Geronimo, perquè totes les rialles eren per a’ell, perquè en Martin Gala no va para de fer-li bromes pesades en tot el llibre.

Em van agafar unes ganes de llençar-m’hi a sobre , de córrer i de cridar. Però em vaig haver de controlar perquè hi havia molts turistes al voltant. Vaig fer un parell de fotografies, i després em vaig quedar una estona pensant, imaginant com seria viure en una casa envoltada d’aquestes flors. Tenien una olor que em treia l’angoixa que duïa dins. Havia perdut de vista aquell noi extrany que hem seguia. Tenia por , però em resultava familiar. No estava segura de si el coneixia. Potser sí , potser no. Vaig estar passejant una mica per veure si el veia. Però res, no hi era. Se n’hauria anat sense més? Després de seguir-me des del petit hostalet on estava hostatjada. Era ros, ulls clars. Tenia pinta de ser Francés. Jo havia estat estiuejant uns anys a França, a Rochelle. I mira , com ara treballava en una agència de viatges, em va tocar en un sorteig un viatge a la ciutat que jo volgués de França. I sense pensar-m’ho més vaig escollir Rochelle, ja que de petita havia estat aquí. També havia descobert l’amor, el primer amor.

Vaig anar al port i vaig sentir aquella olor a estiu francès, a platja… Vaig anar al bar més proper, des d’on podia veure la platja. Em vaig demanar un cafè amb llet i vaig demanar-li al camarer Le Monde. Vaig començar a llegir-lo quan em vaig adonar  que aquell noi misteriós estava al meu costat demanant el mateix que jo. Se’m va quedar mirant i tota vergonyosa i li vaig dir:

-Tu veux le Monde?

-Tu est …

-Je suis Piere, tu ne te conviens pas de moi ?

Em vaig quedar parada. Sí,  s’havia qui era. EnPiere! El meu amic francès. Es van traslladar i no en vaig saber res més d’ell. I ara el tenia davant. Es recordava de mi… El meu primer amor…

Ara estava segura que el primer amor mai no s’oblida i que els altres són per intentar oblidar…

Núria Buera Hernández (=

Nirvana, és un llibre que és molt entretingut.

Tracta sobre un noi que mor. I a partir d’aquell dia a de patir reencarnació fins que aconsegueix guanyar-se el cel.

Encara que en aquesta histótia passin coses terribles i desagradables, es podria dir que un llibre divertit… Sempre estas esperant a que es mori per saver en que es tornara a reencarnar. També es molt curios que son reencarnacións en animals, i una persona en animal es d’allo mes divertit.

El recomano a tots aquells que els hi agradi els llibres d’aventures.

Eloi