És un estil de còmic més aviat per als adolescents que entra en relacions amoroses, de conflictes amb altres persones i d’amistats amb altra gent, coses de les quals els joves estem molt ficats en aquesta edat. El manga el que fa és transmetre’ns totes aquestes sensacions a través dels dibuixos.
El manga és originari del Japó, i s’ha anat expansionant fins arribar a tot el món. Exemples de còmics manga són: King of Thorn, Bleach, Eureka seven, Naruto, One Piece…
Pol
Doncs jo volia parlar d’aquest llibre. És molt entretingut, misteriós, divertit, etc.
Parla d’una nena que com que no vol estudiar, decideix posar-se a treballar passejant gossos del seu barri. Però en el parc on va a passejar, hi passen coses estranyes que indiquen que s’hi fan baralles de gossos.
Llavors comença a investigar i descobreix que un amic del seu germà roba gossos, els entrena i els fa lluitar a vida o mort, per desgràcia un del gossos robats és dels que ella treu a passejar. Llavors la policia comença a investigar fins que decideixen actuar…
Recomano que us el llegiu.
Núria
Per saber més coses de l’autora, visiteu el seu web:
o a la wikipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Care_Santos
Volia comentar que aquest llibre.
M’ha semblat molt interessant la manera de desenvolupar les històries de cada calaix. Hi ha un nen que es diu Eduard, i un dia deixa la seva espasa al seu avi un moment perquè l’hi demana. Llavors, quan li torna a demanar, s’adona que s’ha oblidat que la portava i que l’ha perdut. Com que l’Eduard se l’estimava molt
(a l’espasa) l’avi li diu que anirian a l’oficina d’objectes perduts, (un lloc on son tots els objectes que la gent perd) i preguntaran si algú ha portat una espasa. Però ningú no ha portat l’espasa de l’Eduard i l’Eduard hi torna cada dia per veure si la troba.
És aleshores quan la senyora encarregada de l’oficina, li dóna l’oportunitat d’explorar el que hi ha als calaixos… No ho pot rebutjar
, i allà descobrirà una sèrie d’objectes que qui sap quina història tindran i sorgiran aventures inesperades.
Primer ha de trobar l’objecte i després ha de trobar-li la utilitat potser normal o potser misteriosa i fantàstica.
També m’agrada molt com parla, amb unes paraules fàcils d’entendre
però, a la vegada, intel·ligents.
L’únic que pensem la meva professora i jo és que hi ha algunes històries que potser no farien falta, però, en canvi, que la senyora fos la nena del matí de primavera m’ha agradat molt. No m’ho esperava
i l’arquitecte m’ha agradat molt com l’ha descrit. El que no he acabat d’entendre és el perquè del retornament del matí de primavera just després de la mort de l’arquitecte. Si entra per la finestra des de fora de la casa què hi té a veure la mort de l’arquitecte? Tot i això, suposo que està relacionat amb la maldat que hi havia a la casa.
Us recomano aquest llibre a aquells que tinguin molta imaginació i vulguin trobar fantasia i intriga.
No puc dir res
més, l’heu de llegir vosaltres mateixos.
El seu autor Jordi Folck té un web personal molt ben fet. És un home molt polifacètic:
El llibre tracta d´un nen que té deu anys, en Max, i uns amics que són monstres i que viuen en una casa que li diuen la casa dels horrors. En Max és amic seu i els visita sempre que pot.
A la casa, totes les portes estaven tapiades amb fustes gruixudes; tots els panys estaven tancats i ningú no podia sospitar que a la casa hi visques ningú, i menys uns monstres. En Max sempre entrava per una porta secreta .
Un dia, en Max comenta als montres que té un professor de música amb les mans seques i la pell descolorida. Un dels monstres diu que potser era un zombi. Un personatge misteriós va entrar a la casa dels horrors i va fer molt de xivarri. Els montres es van espantar. Pensaven que era un marcià, el va capturar i va resultar que era en Max…
No us comento més sobre el llibre, perquè vull que us el llegiu vosaltres.
És molt divertit. Us farà riure molt i m’agradaria que us llegíssiu tots els altres llibres de la col·lecció.
A mi, el monstre que m’agrada més és el Llopis perquè té molt de pèl i és molt graciós.
Hugo.
Volia comentar aquest llibre de Glòria Llobet perquè és el que més m’ha agradat de tots. Crec que és una escriptora molt bona i que m’encantaria que escrivís molts més llibres, continuacions de llibres com ara ¨A l’ombra d’un germà bessó¨ i ¨Pensaré en tu¨. 
Aquest llibre tracta sobre dos germans bessons que s’enamoren de la mateixa noia i es barallen. El que no saben és que està sortint amb un noi. Us recomano que us el llegiu.
Núria
Els còmics m’agraden molt pels dibuixos i perquè tenen poques lletres. 
Són emocionants i entretinguts. 
Els que més m’agraden són els de Lucky Lucke, Mortadelo i Filemón i els de Superman 
. Jo els recomano perquè són emocionants, curtets i fàcils de llegir.
Al principi en vaig llegir un o dos però després en vaig llegir quasi tota la col·lecció. Ràpidament em vaig adonar que els còmics m’agraden molt.
Des d’ara llegiré molts còmics. Ara a casa meva m’estic llegint un de Mortadelo i Filemón de 300 pàgines.
Antonio.
Alguns webs interessants:
http://www.publispain.com/luckyluke/
http://www.ociototal.com/recopila2/r_aficiones/mortadelo.html
http://www.ficomic.com/0_0/25_EXPOS/default.cfm?IDIOMA=CAT&IDIOMA_ID=1&MENU=3&SMENU=5
És una col.lecció de llibres molt interessants que no fan gaire por, però són molt intrigants, et maregen una mica i tene uns finals estranys però massa bó, i la història sempre dóna voltes. Fins i tot, el escriptor et fa veure coses que no són certes però és l’únic llibre que m’ha agradat i això que no estic massa acostumat a llegir , però d’alguna manera es comença.
Els personatges principals són:
Pep Gatosa: És un personatge que sempre acostuma a anar despentinat i sempre té una llibreta per apuntar coses. És un xicot jove de 13 anys.
Anna: Porta ulleres, un llapis a l’orella i sempre mastega xiclet. És una xicota de 13 anys .
Toni: És el pèl-roig i l’hi agrada portar gorra o visera. És el noi més petit de la grup. Té 12 anys.
Són molts bons cosins i es coneixen de tota la vida. Passen unes històries molts interessants que sempre acaben resolent.
DEW Gabriel 
Jo recomano que us llegiu aquest llibre perquè és molt bonic. Ha estat el primer llibre des que llegeixo que m’ha agradat. Aquesta escriptora, Rosmarie Thüminger és molt bona i m’agradaria que fes més llibres com aquest. El que jo m’he llegit és d’una mare que es queda embarassada d’un nen discapacitat amb “síndrome de down”.
Rosmarie Thüminger, autora de “La decisió”
També recomano que el llegeixin els homes perquè sàpigjuen com és la vida i perquè sàpiguen tot el sacrifici que fa una mare per tenir un fill. Aquest llibre és tant per als nois com per a les noies.
Bé, espero que us el llegiu perquè aquesta escriptora té molt d’èxit per haver escrit aquest maravellós llibre.
Rocío
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè era molt misteriós i interessant.
Al començament no m’agradava gaire però després al final m’ha agradat més. Els meus personatges preferits són el Toni i el Pep, i el que no m’agrada és la doctora Sebastià.
Les pàgines més interessants són quan els insectes cobren vida el museu i quan entra a les masmorres i troben els animals dissecats. Les pàgines menys interessants són quan entra al castell.
El llibre m’ha agradat molt i espero que en pugui llergi més llibres de “El cau de la por” També podria llergi-me Unes altres col.leccions com “La penya dels tigres” o més contes de “Mites”. M’agradaria molt llegir contes més llargs que m’agradessin molt i també que no tingessin massa dibuixos. “El cau de por” té molts dibuixos com a “Mites”.
Brian
Al principi jo no volia llegir quest llibre ja que, de petit, el vaig agafar per veure com era i no em va agradar però ara que ja sóc més gran l’he pogut valorar tal i com és.
M’ha agradat força.
Al final del llibre una vegada l’he llegit m’he adonat de que m’haig de prendre més seriosament les coses que em diuen i que, en un principi, no crec que pugui passar però, la veritat, és que sempre passa encara que jo no ho vegi. Un exemple: no és més feliç qui més té sinó el que menys necessita, que és una dita que ja havia sentit però que mai li havia fet massa cas fins que he llegit aquest llibre.
Molly Moon explica la vida d’una nena que viu en un orfenat i que és molt desgraciada fins que un dia per casualitat troba un llibre en una biblioteca sobre l’hipnotisme que fa que pugui sortir d’aquell lloc i pugui aconseguir tot el que necessita. Una vegada, però, quan té tot el volia, pensa que no podia ser més feliç i s’adona que li falta una cosa assensial per a ella: la companyia dels seus amics. Veu que no té ningú, que tothom a qui ella apreciava se n’havia anat i finalment s’adona que ella era més feliç quan estava a l’orfenat amb tota la gent que apreciava i no ara sola, amb un munt de coses que ni tan sols feia servir però que sempre li havia fet il·lusió tenir.
Al final torna a l’orfenat i veu que tenia raó.
Georgia Byng, escriptora de Molly Moon.
Per a més informació sobre l’escriptora i el llibre entreu a aquesta pàgina:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/molly/escrit.htm
Pol