Aquell quadre de l’avi tenía més anys que jo! Era un quadre abstacte, sense sentit i no entenia el que volia dir. És clar que tenia uns 9 anys i no era capaç de mentalitzar-me que era un pintor molt famós! Vaig seguir mirant quadres i més quadres de l’avi i tots eren més actuals que aquell. No entenia que feia un quadre tan vell allà…

Ja és tard, ves-te’n a dormir -va dir l’avi

D’acord, bona nit-vaig contestar

Però l’avi no va contestar. Vaig pujar fins la meva habitació i em vaig ficar al llit. Que calentet que s’estava i em vaig dormir de seguida.

Al dia següent, vaig baixar rápidament a esmorzar i no me’n recordava del que havia somiat i era estrany, jo sempre me’n recordava…

Però em vaig passar tot el dia pensant en el que havia somiat.
Al  migdia quan era l’hora de dinar em vaig enrecordar, havia somiat amb el quadre! Havia somiat que el quadre parlava i que anávem al parc: ens tirávem pels tobogans, ens gronxávem un a l’altre, érem feliços. Però quin somnis tenia en aquella edat! Quins records! Però quina tonteria!Ara que ja sóc gran.Em sembla que me’n recordaré sempre d’aquest quadre.

HeLeNa