Un estiu a Borneo de Pilar Garriga és un llibre on es troben cultures, conflictes a la societat, nous destins i el valor de l’aprenentage.

El protagonista del llibre, que era un noi descuidat i desinteressat pel seu entorn, fa un gran canvi a la seva forma de pensar, es comença a interessar per aprendre nous conceptes, noves cultures, i noves classes de vida.

Tot això ho experimenta quan un dia la seva mare per raons de feina ha de marxar, i ell se n’ha d’anar a viure amb la seva tieta Rosa, que és veterinària i cuida tota classe d’orangutans. La seva tieta viu a la selva de Borneo, un lloc totalment desconegut per en Marti, que és el protagonista.

Al principi no li agrada gens la idea d’haver de marxar a un altre lloc, i es nega a fer-ho. Però després de reflexionar s’adona que anar a Borneo pot aportar-li moltes coses bones.

Quan arriba a Borneo es troba amb una classe de vida molt més baixa que la seva, on tothom viu amb poca cosa, sense luxes, d’una manera rural, però són feliços.

Els primers dies li costa molt adaptar-se a aquell nou entorn, però de mica en mica s’acostuma i al final li acaba agradant viure d’aquella manera. Durant la seva estança ajuda a cuidar els orangutans amb la seva tieta, fa amics i coneix als Daiacs, que són els indígenes d’aquella zona, es torna un noi més responsable ja que ha de dur a terme moltes tasques que la seva tieta li mana etc.

Al final, en Martí mateix s’adona que aquest viatge ha estat molt profitós, que ha obert els ulls i ha madurat, que ara és una persona que s’interessa més pel món, es torna un noi més centrat i valora més les persones del seu entorn.

És un llibre que m’ha agradat molt, el trobo molt interessant i, a la vegada, bonic.

El recomanaria a tota classe de persones, a cap en concret, però hi ha gent que es pot sentir identificada amb aquest llibre i amb el protagonista.

Michelle

Michelle.