Era tan bonic. Era la primera vegada que feia una obra de teatre en un teatre tan important. Sóc una de les actrius de l’obra i mai no havia trepitjat un escenari com aquell.

Estava a punt de començar l’obra quan vaig sortir un moment per veure quanta gent hi havia. Em vaig quedar al.lucinada: a dalt, a baix i sobretot hi havia gent per tots els costats.

Estava molt nerviosa, sobretot perquè hi havia un munt de gent mirant-me, i això em fa molta vergonya.

Acabada l’obra…

L’obra, ens va sortir molt bé, i va ser molt divertit, vaig passar una mica de vergonya però no va ser res, s’em va passar en un tres i no res.

Quan va acabar l’obra, ens vam anar tots a canviar. Hi havia dos vestuaris, un de nois i un de noies. Els nois ens van estar espiant, perquè a un d’ells li agradava la Blanca, la meva millor amiga. Aquell noi es deia David, tenia 25 anys, era ros, alt, amb els ulls marrons, era molt aventurer i tímid.

Quan vam acabar de canviar-nos la Blanca, se’n va anar al labavo, i vaig aprofitar per dir-li al David que se li declarés.

Ell era tossut i no ho volia fer. La Blanca va tornar del lavabo, i em va preguntar de que estavem parlant. En David se’n va anar corrents perquè tenia vergonya. Jo li vaig dir què estaven parlant de com havia anat l’obra. La Blanca s’ho va creure.

Al dia següent, teniem que fer la mateixa obra, però per a altra gent.

Quan va acabar l’obra, en David li va dir a la Blanca que si volia sortir amb ell, i la Blanca li va contestar…