Vaig acomplir el meu somni. Per fi, vaig anar a un estudi de televisió. Allò era increïble, fascinant, estava ple de llums, focus, càmeres, etc. En realitat, el meu somni era sortir per la televisió però l’únic que jo feia allà, en aquell lloc, era acompanyar a l’escola en una excursió.
L’únic que em va sorprendre bastant era que aquell lloc tan impressionant no era tal i com jo creia. Estava ple de xicots amb càmeres, micros… també hi havia moltíssimes màquines que simplement ningú de l’escola coneixien, amb noms raríssims i… Segur que aquelles maquines costaven un dineral.
Al costat d’aquell estudi hi havia un altre estudi també molt semblant però, en canvi, en aquell ja estaven gravant un anunci de televisió, concretament l’anunci d’un cotxe “EL KIA CARNIVAL” Allò era interessantíssim era… com un somni fet realitat
Mª Angels
. Però em vaig haver de controlar perquè hi havia molts turistes al voltant. Vaig fer un parell de fotografies, i després em vaig quedar una estona pensant, imaginant com seria viure en una casa envoltada d’aquestes flors. Tenien una olor que em treia l’angoixa que duïa dins. Havia perdut de vista aquell noi extrany que hem seguia. Tenia por , però em resultava familiar. No estava segura de si el coneixia. Potser sí , potser no. Vaig estar passejant una mica per veure si el veia. Però res, no hi era. Se n’hauria anat sense més? Després de seguir-me des del petit hostalet on estava hostatjada. Era ros, ulls clars. Tenia pinta de ser Francés. Jo havia estat estiuejant uns anys a França, a Rochelle. I mira , com ara treballava en una agència de viatges, em va tocar en un sorteig un viatge a la ciutat que jo volgués de França. I sense pensar-m’ho més vaig escollir Rochelle, ja que de petita havia estat aquí. També havia descobert l’amor, el primer amor.
