És un estil de còmic més aviat per als adolescents que entra en relacions amoroses, de conflictes amb altres persones i d’amistats amb altra gent, coses de les quals els joves estem molt ficats en aquesta edat. El manga el que fa és transmetre’ns totes aquestes sensacions a través dels dibuixos.
El manga és originari del Japó, i s’ha anat expansionant fins arribar a tot el món. Exemples de còmics manga són: King of Thorn, Bleach, Eureka seven, Naruto, One Piece…
Pol
Doncs jo volia parlar d’aquest llibre. És molt entretingut, misteriós, divertit, etc.
Parla d’una nena que com que no vol estudiar, decideix posar-se a treballar passejant gossos del seu barri. Però en el parc on va a passejar, hi passen coses estranyes que indiquen que s’hi fan baralles de gossos.
Llavors comença a investigar i descobreix que un amic del seu germà roba gossos, els entrena i els fa lluitar a vida o mort, per desgràcia un del gossos robats és dels que ella treu a passejar. Llavors la policia comença a investigar fins que decideixen actuar…
Recomano que us el llegiu.
Núria
Per saber més coses de l’autora, visiteu el seu web:
o a la wikipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Care_Santos
Volia comentar que aquest llibre.
M’ha semblat molt interessant la manera de desenvolupar les històries de cada calaix. Hi ha un nen que es diu Eduard, i un dia deixa la seva espasa al seu avi un moment perquè l’hi demana. Llavors, quan li torna a demanar, s’adona que s’ha oblidat que la portava i que l’ha perdut. Com que l’Eduard se l’estimava molt
(a l’espasa) l’avi li diu que anirian a l’oficina d’objectes perduts, (un lloc on son tots els objectes que la gent perd) i preguntaran si algú ha portat una espasa. Però ningú no ha portat l’espasa de l’Eduard i l’Eduard hi torna cada dia per veure si la troba.
És aleshores quan la senyora encarregada de l’oficina, li dóna l’oportunitat d’explorar el que hi ha als calaixos… No ho pot rebutjar
, i allà descobrirà una sèrie d’objectes que qui sap quina història tindran i sorgiran aventures inesperades.
Primer ha de trobar l’objecte i després ha de trobar-li la utilitat potser normal o potser misteriosa i fantàstica.
També m’agrada molt com parla, amb unes paraules fàcils d’entendre
però, a la vegada, intel·ligents.
L’únic que pensem la meva professora i jo és que hi ha algunes històries que potser no farien falta, però, en canvi, que la senyora fos la nena del matí de primavera m’ha agradat molt. No m’ho esperava
i l’arquitecte m’ha agradat molt com l’ha descrit. El que no he acabat d’entendre és el perquè del retornament del matí de primavera just després de la mort de l’arquitecte. Si entra per la finestra des de fora de la casa què hi té a veure la mort de l’arquitecte? Tot i això, suposo que està relacionat amb la maldat que hi havia a la casa.
Us recomano aquest llibre a aquells que tinguin molta imaginació i vulguin trobar fantasia i intriga.
No puc dir res
més, l’heu de llegir vosaltres mateixos.
El seu autor Jordi Folck té un web personal molt ben fet. És un home molt polifacètic: