Al principi jo no volia llegir quest llibre ja que, de petit, el vaig agafar per veure com era i no em va agradar però ara que ja sóc més gran l’he pogut valorar tal i com és.

M’ha agradat força.

Al final del llibre una vegada l’he llegit m’he adonat de que m’haig de prendre més seriosament les coses que em diuen i que, en un principi, no crec que pugui passar però, la veritat, és que sempre passa encara que jo no ho vegi. Un exemple: no és més feliç qui més té sinó el que menys necessita, que és una dita que ja havia sentit però que mai li havia fet massa cas fins que he llegit aquest llibre.

Molly Moon explica la vida d’una nena que viu en un orfenat i que és molt desgraciada fins que un dia per casualitat troba un llibre en una biblioteca sobre l’hipnotisme que fa que pugui sortir d’aquell lloc i pugui aconseguir tot el que necessita. Una vegada, però, quan té tot el volia, pensa que no podia ser més feliç i s’adona que li falta una cosa assensial per a ella: la companyia dels seus amics. Veu que no té ningú, que tothom a qui ella apreciava se n’havia anat i finalment s’adona que ella era més feliç quan estava a l’orfenat amb tota la gent que apreciava i no ara sola, amb un munt de coses que ni tan sols feia servir però que sempre li havia fet il·lusió tenir.

Al final torna a l’orfenat i veu que tenia raó.

Georgia Byng, escriptora de Molly Moon.

Per a més informació sobre l’escriptora i el llibre entreu a aquesta pàgina:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/molly/escrit.htm

Pol