Així defineix el diccionari normatiu l’entrada poble:

Conjunt dels habitants d’un territori, d’un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.

Com ja us podeu imaginar la paraula té més accepcions, com per exemple: Població petita, especialment que no és ciutat ni vila.

Ja que parlem del diccionari normatiu de l’institut d’estudis catalans, us facilito la seva adreça electrònica per quan treballeu amb l’ordinador connectat a la Internet, us serà força útil. Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.

Se li escapa a l’entrada poble del diccionari el fet què també i hi ha pobles en l’actualitat que no tenen territori propi, l’havien tingut segur però ja el van perdre fa temps, com el poble gitano que sortí d’una regió de l’índia assetjat per la guerra i ara viu escampat per diferents països tot conservant la seva llengua i la seva cultura.

Avui dia, en temps de globalització i capitalisme neoliberal (bé a ser el mateix) també hi ha pobles assetjats, uns -els més- tenen la “desgràcia” de tenir en el seu territori importants riqueses naturals, és per això que són espoliats per països cobdiciosos, generalment imperialistes o noucolonialistes; altres, com Palestina, són víctimes d’estats d’artifici que ocupen el seu territori natural per fer valer interessos de les potències dominants.

Apa doncs, anem a fer un treball de països actualment assetjats que tingui.

• Nom del País
• Situació geogràfica
• Dades més importants: població, extensió, tipus d’economia, règim polític.
• Problemàtica actual. Perquè sorgeix. Causes. País o països implicats.
• Comentari personal.

Per la part de geografia física, política i social podríem incloure mapes i gràfics.

Tractarem un mínim de 4 països i un màxim de 5 entre els següents:

Palestina, República Àrab Saharaui, Txetxènia, Congo, Armènia, Kurdistan, Tibet, etc.

Hi ha molts d’altres de pobles assetjats. Si et fa gràcia tractar algun dels pobles o països que no estan a la llista pots fer-ho amb tota llibertat.

Fer notar que el Congo, per exemple, és un país resultat de la colonització de l’Àfrica, i que en realitat, està constituït per un conjunt de pobles (tribus), les fronteres artificials dels països europeus colonitzadors no respectaren mai les divisions més o menys naturals dels territoris de les tribus originàries.

Utilitza per cercar informació: les wikis, les enciclopèdies, pots escriure el el cercador google: “amics del poble …” o “amigos del pueblo …”

En els diaris digitals que tu ja coneixes (kaosenlared, rebelión, etc.) trobaràs informacions d’actualitat de molts d’aquests pobles assetjats.

Doncs vinga a treballar. Atenció amb el còpia i enganxa, no dóna nota. S’ha de veure la teva opinió personal dels fets.

Amb estima,

El professor

Estimat alumnat,

Glòria saber que finalment, arribada la tercera promoció del nostre institut, els estudiants hi seran representats en el consell escolar de l’IES Mediterrània.

Sou la part més nombrosa del centre educatiu i tanmateix la més important, fins ara, per qüestions d’edat, no teníeu representació pròpia i aquesta era assolida pels vostres tutors legals. Ara l’alumnat de la primera promoció, així com els nous incorporats en el tercer curs de l’ESO teniu aquesta responsabilitat.

Si vols ser candidata, candidat per representar a la resta de l’alumnat hauràs de presentar una sol·licitud abans del 24 de novembre, millor si ho fas abans del dia 18 de novembre. El dia 24 es farà pública la llista de candidats i el 28 anirem a votar a la biblioteca a partir de les 11,30.

Recorda, representes a estudiants i és per aquest motiu que has de ser coneixedor/a dels documents que fan referència als drets i deures de l’alumnat i al reglament de règim intern del teu institut.

Hauries de visitar pàgines de sindicats d’estudiants com la següent:

http://www.sindicatdestudiants.org/

Hi ha moltes altres. Navega per la Internet amb interès per estar ben informat/da

Et penjo documents que et seran d’utilitat per a la teva tasca.

Guia de la candidata/candidat al consell escolar

Pàgina d’un sindicat d’estudiants que parla dels drets i deures de l’alumnat.

Drets i deures de l’alumnat

En aquesta mateixa pàgina hi ha altres normatives i decrets. Doncs vinga, animeu-vos, l’institut us necessita.

Amb estima,

El director

Segons el govern de la Generalitat: Un model propi d’educació per a Catalunya.

Podeu saber el que diu i pensa el govern de la Generalitat respecta d’aquesta llei en la següent pàgina web creada amb tal finalitat informativa. Trobareu dins la pàgina la redacció íntegre de la llei en un document pdf.

http://www.lleieducacio.cat/

Segons el sindicat majoritari del professorat: Un pas endavant cap a la gestió privada del sistema educatiu. Una mena de pla Bolonya aplicat a la resta d’ensenyaments no universitaris.

Res millor que donar una ullada a un document especial de la USTEC (sindicat majoritari del professorat) on es comenta la LEC a partir del seu articulat original, i on es convoca al professorat a la vaga del 13 de novembre per a la retirada d’aquesta llei.

Eina 408

Podeu fer una ullada al que diu l’estudiantat en aquesta pàgina:

http://www.sindicatdestudiants.org/

No ho podem llegir tot, tenim molta feina a fer. Utilitzeu bé la Internet i podreu tenir una opinió pròpia al respecte de la LEC. Prem la imatge de sota i deixa una rèplica (comentari) en la nova pàgina que s’obrirà.

Amb estima,

El professor

 Imatge: sentada en una universitat Italiana contra el pla Bolonya

L’any 1999  part del poder executiu europeu, concretament els seus ministres d’educació, signaren a la ciutat italiana de Bolonya l’anomenat: Espai Europeu d’Educació Superior, conegut posteriorment com a Pla Bolonya.

Aquest pla deu d’estar totalment desplegat a les universitats europees a més tardar l’any 2010. Part del pla ja s’aplica actualment a les universitats dels països membres de la unió; de manera diferenciada entre uns i altres països, i entre unes i altres universitats.

Per els seus detractors: la majoria dels sindicats europeus d’estudiants i personalitats i col·lectius lligats a l’ensenyament, aquesta declaració suposa la més clara agressió del sistema econòmic imperant a la unió europea, l’anomenat neoliberalisme -designació actual del capitalisme- contra l’ensenyament públic.

Per els seus defensors: els seus ponents, tots els ministres europeus d’educació, personalitats i col·lectius lligats a la política i a l’ensenyament privat i també al públic que no es qüestionen les receptes econòmiques neoliberals, tot són avantatges, especialment  permet unir les universitats a les necessitats de la societat. Bé, no diuen res del model de societat, com si l’imperant model de societat fos com a poc acceptable.

A continuació us poso un tríptic de la universitat pública Jaume I de Castelló sobre l’EEES, és a dir: el pla Bolonya. És un fitxer pdf i com sabeu necessitem l’Acrobat Reader per obrir-lo. Un cop obert premeu la lupa fins que la lletra sigui llegible, després premeu la ma per poder moure el tríptic per la pantalla.

EEES. El pla Bolonya

Millor que llegeixes i treguis les teves pròpies conclusions. El següent enllaç ens porta a la pàgina web d’un sindicat estudiantil català que opina sobre el pla Bolonya.

http://www.estudiantsenaccio.cat/campanya/bolonya

La següent és una manifest respecte al pla Bolonya de la “Coordinadora Castellana de Estudiantes” publicat al diari digital kaosenlared.

http://www.kaosenlared.net/noticia/que-es-bolonia

També a kaosenlared la notícia de l’escriptor i periodista Ignacio Martín al respecte de les manifestacions a les universitats italianes contra el pla Bolonya (Itàlia).

http://www.kaosenlared.net/noticia/stop-bolonia-universidad-italiana-pie-guerra

Movilitzacions a la Universitat de Salamanca contra el Pla Bolonya.

http://www.kaosenlared.net/noticia/pce-apoya-cientos-estudiantes-han-movilizado-salamanca-contra-plan-bol

Un article d’un diari digital Andalús a favor del Pla Bolonya.

http://www.ideal.es/granada/prensa/20080518/opinion/razones-favor-bolonia-20080518.html

Bo! Molta lectura, oi?

Mira de donar un cop d’ull a cada notícia. Observa les diferències en les pàgines dels diaris digitals enllaçats. Com s’organitza la informació en aquests diaris.

He volgut posar un article respecte al pla Bolonya d’un diari digital d’extrema dreta però aquest personal no en parla.

Deixa un comentari general i mira si ets capaç de posar en el teu comentari un enllaç a una notícia respecta al pla Bolonya que hagis trobat interessant.

Amb estima.

El professor

Estimat alumnat,

Degut a la bona acollida del documental “Història de les coses” i un cop observat el vostre interès pels temes de consum, us adreço a una direcció da la Internet que treballa aquesta temàtica des de  diferents punts de vista: “Consume hasta morir” és el títol de la web. Tal vegada recordeu la web dels temps de primer d’ESO; quanta guerra que donàveu! Varem fer una sortida expressament per tractar el tema del consum.

No oblideu que el poder consumir és del tot necessari per a la vida, el consum ha de ser garantit per les societats i els estats. Els bens de primera necessitat com són els aliments, l’habitatge, la higiene i d’altres bens, han de poder estar a l’abast de tothom. Tots tenim el dret de consumir, som per naturalesa consumidors: organismes amb metabolisme (reaccions químiques) heteròtrof i de règim alimentari omnívor -recordeu, je, je, je,-  Però el consum que es publicita des dels diferents medis d’informació de masses -especialment les televisores- és sovint, per no dir sempre erroni-, porta al malbaratament de recursos, a la destrucció de l’ambient i el que és molt greu: porta a la alienació de la persona, a la desfeta del que és genuí (de geni) en nosaltres. La pàgina web té com a principal objectiu denunciar el mal ús del consum, és a dir del consumisme.

Entra a la pàgina. És divertit l’apartat “contranuncios”, en especial els “videoanuncios” us agradaran per això de les imatges -ho sento per la vostra generació, però la lectura ensenya més-.

Atenció a la feina a fer: heu de llegir un article de qualsevol lloc de la pàgina, el que us faci més patxoca, i deixar un comentari en el bloc amb el títol de l’article que heu llegit. Podeu posar en el vostre comentari un enllaç a l’article que us ha agradat perquè altres companys/es el puguin llegir o veure.

Amb molta estima,

El professor

Res millor per l’assignatura que comentar sobre fets actuals. Aquesta directiva de les 65 hores ho és i molt d’actual, ens hi va el nostre futur ens diuen en el manifest. L’ha d’aprovar el parlament europeu -una mena de poder legislatiu dels interessos del capital europeu- aquest desembre proper. Ai! si Montesquieu aixequés el cap!

Lògicament no tothom hi és a favor. Els mitjans de comunicació de masses no en parlaran, o ho faran de manera velada, per sortir del pas diuen, no informaran bé d’assumptes que són de l’interès de tots; el pa de cada dia de la informació.

Penjo l’article i el cartell de la convocatòria de la manifestació del 07/10/2008

article: manifest_directiva_europea_60-65_hores

És necessari deixar un comentari després de llegir l’article.

La font original de la notícia és d’un diari digital força interessant. Et recomano només una ullada perquè llegeixis els titulars i els comparis amb els de un telenotícies. Has de poder i saber comparar!

http://www.kaosenlared.net/noticia/mobilitzacions-i-jornada-daturades-dimarts-7-doctubre-contra-directiva

El diari digital kaosenlared

Si tens interès i busques trobaràs altres opinions relacionades amb el mateix tema i fetes per altres persones i/o col·lectius de persones. Una gran avantatge respecte als mitjans de comunicació convencionals.

Al llegir un article observa qui és qui l’escriu. Millor que un article d’economia estigui escrit per un/a economiste o prefessor/a d’economia, un de lleis per un/a advocat o jutge, etc. Has de saber diferenciar un article d’opinió d’una notícia.

Hola,

Kalvellido és un artiste gràfic que publica a molts diaris digitals.

Podries ajudar-lo en les cabòries que ens presenta en aquesta vinyeta.

Si punxes la imatge podràs deixar un comentari. És del tot opcional.

Estimat alumnat,

Aquest és el nostre bloc per tirar endavant l’assignatura.

Participeu amb entusiasme!

Ciutadans o súbdits? De moment súbdits, però ens esforçarem amb dedicació i estudi a ser ciutadans, si més no d’esperit lluitador, mal li pesi a les monarquies i a moltes “democràcies”.

Apa, a fer d’estudiant, que s’ho val l’esforç. No t’oblides de deixar el comentari de marres.

El professor.