La ciència ficció ha reflectit el futur des de la perspectiva del present. Ens proposem veure com es va imaginar el moment present en determinats aspectes en el passat.

Per exemple, la comunicació interpersonal a distàcia altrament dit telèfon. El 1968, Stanley Kubrick, a la pel·lícula 2001 una Odisea en el espacio, imagina com es farà una trucada telefònica trenta-tres anys després. El protagonista, en una societat supertecnificada, quan ha de trucar a casa seva, ho ha de fer des d’una cabina i ha de pagar la conferència amb una targeta. La imaginació més especulativa no podia preveure la popularitzaciíó dels telèfons mòbils

A partir d’aquí, visionariem unes escenes seleccionades de la pel·licula i promouríem un debat sobre l’evolució de les tecnologies de la comunicació personal. Però, millor no fer presupocions i començar pel principi.

El primer que ens hem de preguntar és què és la comunicació?

Etimológicament, la parula comunicació deriva del llatí “communicare”, que pot traduir-se com “posar en comú, comparti alguna cosa”.

La comunicació és un procés d’ interrelació entre dos o máé persones on es transmet una informació des d’ un emisor que és capaz de codificar-la en un códic definit fins un receptor el qual decodifica la informació rebuda, tot això en un medi físic por el qual s’aconsegueix transmetre, amb un códic convenit entre emisor i receptor, i en un context determinat. El procés de comunicació emisor – missage – receptor, es torna bivalent quan el receptor arriba a codificar el missatge, l’ interpreta i el torna a l’emisor originari, qui ara se tornará receptor.
Comencariem per explicar la comunicació, i donat que és un tema prou treballat per altres docent, pdriem aprofitar el que ofereix la pàgina El tinglado.

Finalment ofeririem un esquema del procés de comunicació, semblant aquest:

El procés de comunicació en funcionament

Només restaria analitzar el coneixement que els alumnes haurien aprés, és a dir, fer l’avaluació corresponent.