Sens dubte les teories constructivistes, que sostenen que per aconseguir un aprenetatge significatiu cal que l’individu relacioni els nous coneixements amb els previs i els ordeni a partir de la pròpia experiència i no de forma arbitrària, van ser un dels principals motors pedagògics de la LOGSE.

Però si la construcció del coneixement és fonamental per gestionar en el futur l’autonomia en l’aprenentatge , no ho és menys la RECONSTRUCCIÓ o reparació d’aquest coneixement quan és erroni o incomplet. En aquest sentit la nova Llei Orgànica de l’Educació (LOE), va més enllà que l’anterior i, allò que tots els ensenyants fèiem de manera “natural”, és a dir, CORREGIR als nostres alumnes quan cometien una falta o error, es contempla ara en els nous currículums de l’ESO.

Concretament en l’àmbit de llengües queda tipificada com a contingut “l’acceptació de l’error com a part del procés de aprenetatge i actitut positiva de superació“. Això, juntament amb l’avaluació de les competències bàsiques en comunicació lingüística i la competència d’aprendre a aprendre ens obliga, sobretot als professors de llengua, a fer una reflexió sobre:

• Com ensenyar als nostres alumnes a aprendre dels seus propis errors sense que ho percebin com una censura per part nostra.
• Quins tipus d’errors hem de “corregir”, qüestió ja tractada amb gran profunditat i encert per Daniel Cassany entre altres autors.

• Quins criteris comuns podem utilitzar dins l’àmbit lingüístic (català, castellà, llengua estrangera) i quines pautes podem oferir als companys d’altres àrees en l’avaluació de la competència lingüística.

Una vegada més les noves tecnologies (TICA) ens poden facilitar tasques, abans feixugues, com és el cas de la correcció de treballs realitzats en expressió escrita. Tot i que les formes o criteris adoptats poden ser infinits, nosaltres fem una senzilla proposta per començar, que va ser pactada quan va sorgir la possibilitat de fer un BLOC d’expressió escrita a 2n d’ESO, i que esperem millorar amb la vostra col·laboració.

Es tracta simplement d’utilitzar diferents colors per marcar diferents tipus de faltes o errors. A partir de la publicació dels treballs dels nostres alumnes en el BLOC de classe establirem uns criteris i pautes de correcció, que poden ser els següents:

1. Color vermell per les faltes d’ortografia

Ex. Sens habia acabat el temps.

2. Color verd per faltes morfosintàctiques (males concordances, errors en la conjugació, mal ús de preposicions i adverbis…)

Ex. Habían muchas personas esperando

Ayer empecemos un tema nuevo

En la derecha está la cocina

3. Color taronja per faltes de cohesió (Mal ús o absència de signes de puntuació, ordre en l’oració, ús erroni de connectors…)

Ex. Estavamos en la puerta y vino y dijo si íbamos a casa y le contestemos que no y…

L’altre noi va anar capa la reina i li va dir// escolta //reina //estic aquí perquè…

A lo primero no lo creímos

Gritaba porque su madre le hiciera caso

4. Color blau per als vulgarismes

Más palante está el mono y un elefante suerto

Si lo fueras dicho fuéramos venío antes

5. Color rosa per a faltes de coherència lèxica, mots crossa i barbarismes

Ex. En el nido habían pajaros que gritaban

Colorin colorat aquest conte sa acabat

Estem segurs que com més comuns i menys dispersos siguin els criteris utilitzats pel que fa a instruccions i revisions dels treballs dels nostres alumnes, més rendible, gratificant i significatiu serà el seu aprenentatge. Per tot això un agraïm qualsevol suggeriment des de qualsevol àrea i us convidem a tots a unificar criteris, sempre que això sigui possible i adient.