Biblioteca de l'Institut Francesc Ribalta
Posts tagged Poesia
Una vetllada…de por!!!
0
E
El passat dimarts, dia 30 d’octubre vàrem celebrar a la Biblioteca de l’Institut una vetllada de por.
Amb la biblioteca ambientada, vam llegir històries de por i vàrem veure una pel·lícula de terror. L’alumnat de 4t d’ESO va col·laborar en tota la preparació de la vetllada, van fer un taller de maquillatge i també van vendre crispetes i castanyes per tal de recollir diners pel seu viatge a Itàlia.
Va ser una vetllada molt especial,
en què ho vam passar…………………..DE POR!!!!
Moltes gràcies a tothom per la vostra assistència i col·laboració.
Podeu veure algunes fotografies en aquest àlbum.
Nach conversa amb Miguel Hernández
0Nach, un dels rapers més emblemàtics del nostre país, ha creat un tema en què homenatja el poeta Miguel Hernández. La cançó reuneix versos de diferents poemes hernandians que l’intèrpret ha encadenat dotant-los de la cadència i l’energia pròpies del seu estil. Nach confia que aquest tema, originalment encarregat per la UMH per a la celebració del centenari del naixement del poeta, servirá perquè la gent que conegui la obra del poeta d’Oriola pugui “captar-la”, “sentir-la” i aquella que no la coneix pugui “descobrir” al poeta. No cal que digui res més, vosaltres teniu la paraula.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-C8JHmxXe7o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Vist a:
Miguel Hernández
0Aquest any es compleix el centenari de la mort de Miguel Hernández, figura singular de la literatura espanyola del segle XX, qui amb una gran intensitat expressiva va donar veu a l’amor, a la mort i a la lluita social de la guerra civil espanyola.
|
|
Aquestes són les noves adquisicions que hem fet de la seva obra:
Poemas de amor.
Hernández, Miguel. Alianza Editorial.
ISBN 9788420635477
Miguel Hernández depuró en su poesía amorosa con sensibilidad extraordinaria las pulsaciones más naturales y primarias del impulso erótico, como el deseo, los celos, o la reproducción y la fertilidad como instrumentos de pervivencia.
Viento del pueblo
Hernández,Miguel . Cátedra
ISBN 9788437608532
En los poemas de este libro palpitan el combatiente y el poeta -“la poesía es en mí una arma que dejo en las manos del pueblo”- expresión íntima y vigorosa de un poeta que lucha junto a los milicianos, vive al mismo tiempo la experiencia del amor y la paternidad y trata de convertirse en portavoz y guía de su pueblo, envuelto en una lucha sangrienta.
Poemas sociales de guerra y de muerte.
Hernández, Miguel. Alianza Editorial.
ISBN 9788420637365
Las motivaciones sociales y la presencia de la muerte palpitan desde el comienzo en el universo poético de Miguel Hernández, atravesado por la solidaridad con el que trabaja, el sufrimiento y la esperanza. El estallido de la guerra civil en 1936 transforma su poesía en herramienta de combate y portavoz de un sentimiento colectivo, alcanzando su fuerza expresiva y autenticidad máximas.
I aprofito per recordar-vos que demà, dia 22 d’abril, podreu sentir recitats els versos d’aquest poeta de la memòria a la vetllada literària que es celebrarà a la biblioteca a 2/4 de 9 del vespre. Us esperem!
Poesia i música.
0A vegades les muses es troben i sorgeixen maravelles. Una d’elles és aquest tema, un poema de l’escriptora Maria Mercè Marçal, musicat i interpretat per Sílvia Pérez Cruz. Amb aquesta cançó la cantant empordanesa ha guanyat el premi Martí i Pol ’09 a la millor poesia musicada en català. Escolteu-la, és una joia. I si us quedeu amb ganes de llegir altres poemes de la Marçal, a la biblioteca us esperen!
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/qK-OtNi4EtI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
COVAVA L’OU DE LA MORT BLANCA
Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.
Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.
Maria Mercè Marçal
