Biblioteca de l'Institut Francesc Ribalta
Posts tagged Música
Una vetllada…de por!!!
0
E
El passat dimarts, dia 30 d’octubre vàrem celebrar a la Biblioteca de l’Institut una vetllada de por.
Amb la biblioteca ambientada, vam llegir històries de por i vàrem veure una pel·lícula de terror. L’alumnat de 4t d’ESO va col·laborar en tota la preparació de la vetllada, van fer un taller de maquillatge i també van vendre crispetes i castanyes per tal de recollir diners pel seu viatge a Itàlia.
Va ser una vetllada molt especial,
en què ho vam passar…………………..DE POR!!!!
Moltes gràcies a tothom per la vostra assistència i col·laboració.
Podeu veure algunes fotografies en aquest àlbum.
Nach conversa amb Miguel Hernández
0Nach, un dels rapers més emblemàtics del nostre país, ha creat un tema en què homenatja el poeta Miguel Hernández. La cançó reuneix versos de diferents poemes hernandians que l’intèrpret ha encadenat dotant-los de la cadència i l’energia pròpies del seu estil. Nach confia que aquest tema, originalment encarregat per la UMH per a la celebració del centenari del naixement del poeta, servirá perquè la gent que conegui la obra del poeta d’Oriola pugui “captar-la”, “sentir-la” i aquella que no la coneix pugui “descobrir” al poeta. No cal que digui res més, vosaltres teniu la paraula.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-C8JHmxXe7o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Vist a:
Poesia i música.
0A vegades les muses es troben i sorgeixen maravelles. Una d’elles és aquest tema, un poema de l’escriptora Maria Mercè Marçal, musicat i interpretat per Sílvia Pérez Cruz. Amb aquesta cançó la cantant empordanesa ha guanyat el premi Martí i Pol ’09 a la millor poesia musicada en català. Escolteu-la, és una joia. I si us quedeu amb ganes de llegir altres poemes de la Marçal, a la biblioteca us esperen!
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/qK-OtNi4EtI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
COVAVA L’OU DE LA MORT BLANCA
Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.
Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.
Maria Mercè Marçal
