A vegades les muses es troben i sorgeixen maravelles. Una d’elles és aquest tema, un poema de l’escriptora Maria Mercè Marçal, musicat i interpretat per Sílvia Pérez Cruz. Amb aquesta cançó la cantant empordanesa ha guanyat el premi  Martí i Pol ’09 a la millor poesia musicada en català.  Escolteu-la, és una joia. I si us quedeu amb ganes de llegir altres poemes de la Marçal, a la biblioteca us esperen!

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/qK-OtNi4EtI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

COVAVA L’OU DE LA MORT BLANCA
Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
que s’eleva fins a l’excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.

Maria Mercè Marçal