Category Archives: A general

Abdelmonim El Ayadim

És necessari estar sol per sentir-se immers en la solitud?

arnauriSolitud? i què és la solitud? si busquem la paraula “solitud” al Diccionari de la Llengua Catalana trobem: Solitud f. Estat del qui és sol del qui viu sol o gairebé sol .

No hi ha cabuda en el diccionari per a les persones que se senten profundament soles,tot hi estar envoltades d’una multitud de gent?

Qui no ha sentit mai aquell buit interior i una negror que s’expandeix al seu voltant en quan ha sonat el seu despertador i no ha tingut forces per aixecar-se del llit i continuar fent el que fa dia a dia?
Passem la vida envoltats de persones;persones a les que estimem,persones a les que odiem,companys de feina o d’escola,persones amb les que no ens hem dit més de dues paraules… però en el fons durant tota la nostra vida estem sols.
Naixem sols i morim sols.

Nicolás R. Mangui

La vida tiene una lógica o es una injusticia?

nicolas

Podríamos decir que muchas cosas en esta vida tienen una lógica pero, lo tiene la vida en general?

Tantas cosas injustas,cosas inexplicables que podrían tener una lógica, pero cuál?

Por ejemplo, qué lógica tiene que haya personas que juegan detrás de una pelota y viven con mil y un lujos y en canvio, personas que se cansan por trabajar y no tiene una ración diaria de comida para comer. Esto tiene una lógica?

Puede que las personas que viven mejor son más buenas persones,o que las personas que pasan hambres no se merecen comer?

Nereida Martínez Morono

Què és l’inocència de l’amor?

nereida

No creieu que d’inocència de l’amor, és com la de un nen?
Sovint tots els nens estimen alguna cosa que no els aporta res, que simplement estimen per estimar, i saben que no rebran res a canvi, però tot i així estimen, i sempre estan al costat.
Aquet amor, és com la seva seguretat, ells se senten segurs al costat d’allò que estimen, tot hi que en el fons es pot dir que no és res, que realment no els protegeix, que tan sol és un sentiment d’un nen, un sentiment inocent.
Aquet sentiment és el sentiment de l’amor, per la diferència és que és un amor sense esperar res a canvi, que simplement se senten segurs i recolzats.

Omaima Derraz

SOM QUI SOM PER CONSEQÜÈNCIA GENÈTICA O PER CONSEQÜÈNCIA DE LA VIDA?

omaima1


Suposo que aquesta pregunta se l’ha fet més d’una persona: pensant en ell mateix, mirant-se al mirall,etc

Si jo tinc una gran habilitat i intel·ligència en les matemàtiques, que hauria de dir?… que es per què la meva mare també ho era o per que jo al llarg del temps he anat desenvolupant aquestes característiques…?

Jo el que diria és que, per molt que la meva mare sigui una gran matemàtica, jo no seré igual que ella en matemàtiques. Que això no significa que no ho pugui ser.  Al llarg del temps i desprès d’estudiar igual que ella va fer, puc arribar a ser-ho.

No em serveix de res que ella sigui un bona matemàtica, per què si jo no desenvolupo al llarg del temps aquesta habilitat i no em vaig entrenant cada dia no ho arribaré a ser.

Si que tinc un gran avantatge per què ella m’ajudaria molt però jo podria tenir molt desinterès per les matemàtiques, i per molt que m’expliquessin algun mètode matemàtic o un problema o el que sigui relacionat amb matemàtiques no ho entendria.  En canvi si tinc molt d’interès les coses serien diferents, jo entendria les coses a la primera.  Com que m’interessen significa que m’agraden i si m’agraden jo les practicaria molt i acabaria sent més o menys igual que ella.

El que podria ser per conseqüència genètica, seria que si la meva mare té els ulls blaus, si que és possible que jo tingui els ulls blaus.

Però la resposta a la meva pregunta des del meu punt de vista es que som qui som per conseqüència de la vida.

Desireé Subiranas Sanchez

DE LLAMAS AL POLVO, ¿POR QUÉ?

desiree

Muchas veces me pregunto: ¿por qué todo lo bueno se acaba? En realidad todo lo bueno siempre ha de tener un fin, para que lo convierta en algo especial para nosotros, porque si todo lo que nos gusta no acabara terminando, con el pasar del tiempo se convertiría en algo rutinario. Cuando algo se acaba, la realidad se presenta demasiado cruel y preferimos encerrarnos en nuestro sueño, para no darnos cuenta, aunque a veces nos queda un bonito recuerdo para tenerlo presente.

Pero, hemos de tener en cuenta que cuando se cierra una puerta, en seguida, se abre otra e incluso puede ser mejor experiencia que la anterior, aunque no nos guste pensar que el final es para siempre.

Pol Nóbrega

Perquè si a la vida mirem des de perspectives diferents veiem les coses totalment canviades?

cimg0269

cimg0270

Normalment tots mirem les coses des d’un punt de vista bastant optimista perquè és el que ens anima a seguir endavant, però les coses es poden veure de moltes maneres i des de punts de vista molt diferents. En el cas de la fotografia, quan mirem cap a dalt ens pot semblar que encara queda molt de camí per recórrer però que ho hem de fer si volem ser feliços. Això ens anima a continuar endavant. En canvi, si mirem cap abaix ens pot semblar més depriment.

Yousra Anzaui

El temps es el instrument principal amb que a la nostra vida i a la vegada és una font d’aprenentatge, però em pregunto :¿som conscients de la seva importància o quins valors té?
Cada segon es un segon que no es repeteix ,cada cosa que fem forma part del passat ,cada moment viscut es per fer un futur millor i ens oblidem de viure el present com ens mereixem.
El temps passa en silenci i a la vegada invisible per a nosaltres , moltes vegades creiem que tindrem prou temps d’aquí endavant i no fem més que treballar i no ens donem conte de que no nomes em de pensar de cara la futur sinó també de cara al present, no te cap sentit veure més enllà sinó aprofites aquell moment.
I com tots sabem el temps no avisa i per això és més preferible viure el present , cada moment i quant el temps digui prou …..sabrem que hem viscut la vida de manera molt satisfactòria.

Alba Rocabert Navarro

Fins a quin punt som nosaltres que decidim?

alba

La vida des de sempre ha sigut fàcil. Neixem, ens reproduim i morim. Així és el cicle de la vida, però tot es complica quan apereixen els conceptes de poder i control. Avui en dia, realment fem tot el que voldriem fer, actuem de la forma que volem, o de la forma que ens han implantat? La societat d’avui ens marca, ens limita i d’aqesta forma no ens donen opcions a plantajar-nos el que volem de veritat. Però alhora ens fa creure ser lliures, i nosaltres ens ho creiem, creiem escullir la música que ens agrada, la roba que portem, fins i tot creiem tenir els nostre ideals. Però no ens donem compte que som lliures dins dels limits imposats, dintre de totes les normes marcades. I si intentem sortir d’aquestes limitacions, ens trectaran de revels, d’extranys, de persones incorrectes, pel simple fet que no actuem de la forma que volen. Fins a quin punt tot el que creiem és veritat?
Amb aixó vull dir que tot està pensat, estructurat d’una forma determinada dins dels marges que ens dóna i ens ven la societat.
Crec que és hora de que començem a desmarcar-nos de totes les modes,creençes, opinions, pautes que ens intentan manipular, i començem a tenir un esperit més crític i personal.

Sergi Delgado

Si no existissin el dies plujosos, apreciaríem els dies que fa sol?

 

 

Si no existís la pluja, el mal temps, no apreciaríem els dies que fes sol. Perquè si sempre fes sol i estiguéssim be, no sabríem com es estar en un dia plujós i no tindríem en compte el que tenim.
Si una persona ho té tot mai aprecia el que té fins que ho perd, quan una persona es troba en una situació pitjor a la que estava, és quan s’adona i aprecia les coses quan les torna a tenir.
Si sempre vivim en un món que ho tinguéssim tot quan volem, mai apreciaríem realment quan és d’important allò que tenim.