Author Archives: 1batxilleratb

Nicolás R. Mangui

La vida tiene una lógica o es una injusticia?

nicolas

Podríamos decir que muchas cosas en esta vida tienen una lógica pero, lo tiene la vida en general?

Tantas cosas injustas,cosas inexplicables que podrían tener una lógica, pero cuál?

Por ejemplo, qué lógica tiene que haya personas que juegan detrás de una pelota y viven con mil y un lujos y en canvio, personas que se cansan por trabajar y no tiene una ración diaria de comida para comer. Esto tiene una lógica?

Puede que las personas que viven mejor son más buenas persones,o que las personas que pasan hambres no se merecen comer?

Nereida Martínez Morono

Què és l’inocència de l’amor?

nereida

No creieu que d’inocència de l’amor, és com la de un nen?
Sovint tots els nens estimen alguna cosa que no els aporta res, que simplement estimen per estimar, i saben que no rebran res a canvi, però tot i així estimen, i sempre estan al costat.
Aquet amor, és com la seva seguretat, ells se senten segurs al costat d’allò que estimen, tot hi que en el fons es pot dir que no és res, que realment no els protegeix, que tan sol és un sentiment d’un nen, un sentiment inocent.
Aquet sentiment és el sentiment de l’amor, per la diferència és que és un amor sense esperar res a canvi, que simplement se senten segurs i recolzats.

Omaima Derraz

SOM QUI SOM PER CONSEQÜÈNCIA GENÈTICA O PER CONSEQÜÈNCIA DE LA VIDA?

omaima1


Suposo que aquesta pregunta se l’ha fet més d’una persona: pensant en ell mateix, mirant-se al mirall,etc

Si jo tinc una gran habilitat i intel·ligència en les matemàtiques, que hauria de dir?… que es per què la meva mare també ho era o per que jo al llarg del temps he anat desenvolupant aquestes característiques…?

Jo el que diria és que, per molt que la meva mare sigui una gran matemàtica, jo no seré igual que ella en matemàtiques. Que això no significa que no ho pugui ser.  Al llarg del temps i desprès d’estudiar igual que ella va fer, puc arribar a ser-ho.

No em serveix de res que ella sigui un bona matemàtica, per què si jo no desenvolupo al llarg del temps aquesta habilitat i no em vaig entrenant cada dia no ho arribaré a ser.

Si que tinc un gran avantatge per què ella m’ajudaria molt però jo podria tenir molt desinterès per les matemàtiques, i per molt que m’expliquessin algun mètode matemàtic o un problema o el que sigui relacionat amb matemàtiques no ho entendria.  En canvi si tinc molt d’interès les coses serien diferents, jo entendria les coses a la primera.  Com que m’interessen significa que m’agraden i si m’agraden jo les practicaria molt i acabaria sent més o menys igual que ella.

El que podria ser per conseqüència genètica, seria que si la meva mare té els ulls blaus, si que és possible que jo tingui els ulls blaus.

Però la resposta a la meva pregunta des del meu punt de vista es que som qui som per conseqüència de la vida.

Desireé Subiranas Sanchez

DE LLAMAS AL POLVO, ¿POR QUÉ?

desiree

Muchas veces me pregunto: ¿por qué todo lo bueno se acaba? En realidad todo lo bueno siempre ha de tener un fin, para que lo convierta en algo especial para nosotros, porque si todo lo que nos gusta no acabara terminando, con el pasar del tiempo se convertiría en algo rutinario. Cuando algo se acaba, la realidad se presenta demasiado cruel y preferimos encerrarnos en nuestro sueño, para no darnos cuenta, aunque a veces nos queda un bonito recuerdo para tenerlo presente.

Pero, hemos de tener en cuenta que cuando se cierra una puerta, en seguida, se abre otra e incluso puede ser mejor experiencia que la anterior, aunque no nos guste pensar que el final es para siempre.

Alba Rocabert Navarro

Fins a quin punt som nosaltres que decidim?

alba

La vida des de sempre ha sigut fàcil. Neixem, ens reproduim i morim. Així és el cicle de la vida, però tot es complica quan apereixen els conceptes de poder i control. Avui en dia, realment fem tot el que voldriem fer, actuem de la forma que volem, o de la forma que ens han implantat? La societat d’avui ens marca, ens limita i d’aqesta forma no ens donen opcions a plantajar-nos el que volem de veritat. Però alhora ens fa creure ser lliures, i nosaltres ens ho creiem, creiem escullir la música que ens agrada, la roba que portem, fins i tot creiem tenir els nostre ideals. Però no ens donem compte que som lliures dins dels limits imposats, dintre de totes les normes marcades. I si intentem sortir d’aquestes limitacions, ens trectaran de revels, d’extranys, de persones incorrectes, pel simple fet que no actuem de la forma que volen. Fins a quin punt tot el que creiem és veritat?
Amb aixó vull dir que tot està pensat, estructurat d’una forma determinada dins dels marges que ens dóna i ens ven la societat.
Crec que és hora de que començem a desmarcar-nos de totes les modes,creençes, opinions, pautes que ens intentan manipular, i començem a tenir un esperit més crític i personal.

Sergi Delgado

Si no existissin el dies plujosos, apreciaríem els dies que fa sol?

 

 

Si no existís la pluja, el mal temps, no apreciaríem els dies que fes sol. Perquè si sempre fes sol i estiguéssim be, no sabríem com es estar en un dia plujós i no tindríem en compte el que tenim.
Si una persona ho té tot mai aprecia el que té fins que ho perd, quan una persona es troba en una situació pitjor a la que estava, és quan s’adona i aprecia les coses quan les torna a tenir.
Si sempre vivim en un món que ho tinguéssim tot quan volem, mai apreciaríem realment quan és d’important allò que tenim.

Alex Cara Martínez

Realment no ens importa el que pensin de nosaltres?

p240504_225200011

Totes les persones tenim un caràcter i una forma de viure la vida, diferents, però segons el nostre entorn, ens comportem d’una forma o d’una altra, per no ser criticats, jutjats o agredits piscològicament. Tots en algun moment de les nostres vides ens hem posat màscares per aparentar el que no sóm, per tal d’adaptar-nos a diferents grups socials. Un exemple podria ser, quan estas parlant amb un company de classe que tothom diu que es un marginat, i passen per davant els “gamberros” de la classe. En aquest moment penses que si et veuen parlar amb ell, després et faran el mateix que a ell, marginar-lo, deixar-lo de banda.. i decideixes donar-li una empenta per aparentar ser dels seus i que no et facin res. En aquest exemple es pot veure clarament com el que ha donat la empenta s’ha posat una màscara per aparentar ser un “gamberro” quan realment no ho és. Molta gent diu que són com són, i que no els importa el que pensin d’ells, però… realment no els importa el que pensin els demés sobre ells?

Sere Eloisa Velásquez

¿Sabemos valorar la amistad?
71868_1667440810407_1368910153_31741346_8343104_n

Muchos filósofos han meditado sobre la amistad;La amistad siempre formara parte de la vida,una persona puede tener todo lo que necesita:dinero,salud,etc, pero la felicidad nunca llegara a ser completa sin un amigo.
La amistad es el significado de cosas maravillosas,hay amistades que pueden durar toda una vida otras toman diferentes caminos y se desvanecen en el tiempo donde solo quedan los recuerdos felices.Pero en la amistad no es todo lo que reluce,puede llegar a tener maldad.La amistad puede llegar a romper barreras pero también construirlas,vive en ella la hipocresia
,la envidia,etc. 

La vida nos ha dado cosas buenas pero nosotros mismos hemos construido las malas.

La amistad se valora mas allá de lo normal, hay amigos buenos y malos pero un verdadero amigo no esta contigo en las cosas buenas sino en las malas.

Yaiza Vázquez

¿Vives o simplemente existes?

 

Todo el mundo alguna vez se ha preguntado si realmente existimos. por eso planteo esta pregunta, vivimos o simplemente existimos, tal vez tu mente te hace ver cosas que quieres ver, tal vez ves a tu familia, o amigos porque quieres creer que realmente existen, pero y si nada es real, y si todo es producto de tu imaginación.

¿Puedes vivir sin existir? 

Mucha gente dice que puedes existir a través de los sueños, pero si existes en los sueños, vives en la realidad?

Por el contrario, hay gente que dice que si no existes no vives.

Como puedes saber quien tiene razón, existes porque vives o vives porque existes?

Moni Ayadi

Es necessari estar sol per sentirse enmers en la solitud?

Solitud? i què és la solitud? si busquem la paraula “solitud” al Gran Diccionari de la Llengua Catalana trobem: Solitud f. Estat del qui és sol del qui viu sol o gairebé sol .
No hi ha cabuda en el diccionari per a les persones que se senten profundament soles,tot hi estar envoltades d’una multitud de gent?
Qui no ha sentit mai aquell buit interior i una negror que s’expandeix al seu voltant en quan ha sonat el seu despertador i no ha tingut forces per aixecar-se del llit i continuar fent el que fa dia a dia?
Passem la vida envoltats de persones;persones a les que estimem,persones a les que odiem,companys de feina o d’escola,persones amb les que no ens hem dit més de dues paraules…
però en el fons durant tota la nostra vida estem sols.
Naixem sols i morim sols.

(NO HEM DEIXA PUJAR LA FOTOGRAFIA)