Omaima Derraz

SOM QUI SOM PER CONSEQÜÈNCIA GENÈTICA O PER CONSEQÜÈNCIA DE LA VIDA?

omaima1


Suposo que aquesta pregunta se l’ha fet més d’una persona: pensant en ell mateix, mirant-se al mirall,etc

Si jo tinc una gran habilitat i intel·ligència en les matemàtiques, que hauria de dir?… que es per què la meva mare també ho era o per que jo al llarg del temps he anat desenvolupant aquestes característiques…?

Jo el que diria és que, per molt que la meva mare sigui una gran matemàtica, jo no seré igual que ella en matemàtiques. Que això no significa que no ho pugui ser.  Al llarg del temps i desprès d’estudiar igual que ella va fer, puc arribar a ser-ho.

No em serveix de res que ella sigui un bona matemàtica, per què si jo no desenvolupo al llarg del temps aquesta habilitat i no em vaig entrenant cada dia no ho arribaré a ser.

Si que tinc un gran avantatge per què ella m’ajudaria molt però jo podria tenir molt desinterès per les matemàtiques, i per molt que m’expliquessin algun mètode matemàtic o un problema o el que sigui relacionat amb matemàtiques no ho entendria.  En canvi si tinc molt d’interès les coses serien diferents, jo entendria les coses a la primera.  Com que m’interessen significa que m’agraden i si m’agraden jo les practicaria molt i acabaria sent més o menys igual que ella.

El que podria ser per conseqüència genètica, seria que si la meva mare té els ulls blaus, si que és possible que jo tingui els ulls blaus.

Però la resposta a la meva pregunta des del meu punt de vista es que som qui som per conseqüència de la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *