Marina Via

És la por un sentiment racional?

imatges-meves-016

La por és un intens sentiment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present o futur o inclús passat. Deriva del risc o l’amenaça

És necessària la por? Es inevitable? Ens la provoquem nosaltres o ho fan els altres?Tenen els infants més por que els adults o simplement són pors diferents?

La por ens fa actuar de qualsevol manera, oblidar-nos de tot i fer el que sigui per fugir d’allò que ens fa por, o bé ens fa quedar-nos paralitzats sense saber que fer davant d’una situació de por o de risc.

Si els humans no tinguéssim aquest sentit, no podríem viure de la mateixa manera, no aniríem amb compte, no tindríem aquest sentit del risc i ens podríem fer mal fàcilment,exposar-nos al perill, no ens podríem superar.

A vegades et dones compte de que alguna cosa que abans et feia por ara és una tonteria una cosa que no té massa sentit de témer-la, o que pots esquivar.

Podem observar que un nen petit potser té por als fantasmes, els animals, personatges ficticis, que som nosaltres, la societat, que els hi fem. En canvi els adults tenen por a coses més intangibles. Això vol dir que la por del nen és més real? Els nens tenen pors de coses sense sentit, perquè no tenen un coneixement real del món, no tenen la mateixa perspectiva que els adults. Els adults tenim pors a coses que potser són més difícils de superar, de coses difícils de descriure, com per exemple, por a l’amor, a deixar-se estimar, a afrontar certs problemes, clar que els adults també tenen la por que considero que té casi tota la població, por a algun animal o bitxo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *