Raquel Albaladejo

Fins a quin punt som capaces les persones de suportar el dolor, tan físic com psicològic, per el que volem o estimem?

filo2

Jo crec que les persones no tenim cap límit més que la mort. La frase “todo lo que no te mata, te hace más fuerte” hem sembla precisament una explicació a la meva pregunta en quan al dolor físic que podem suportar.

Qualsevol esportista, per exemple, és capaç d’entrenar i competir amb qualsevol lesió per tal d’aconseguir el que desitja i a més, el fet d’haver-ho aconseguit en aquestes condicions el fa sentir més satisfet. Per això mateix, per a l’esser humà, no tenir una extremitat o haver d’anar assegut en una cadira de rodes no suposa el final de tot.

Les persones podem aguantar qualsevol dolor físic pel que realment volem, som capaces de sacrificar-nos, de portar-nos al límit per tal d’aconseguir els nostres objectius i això jo crec que és una qualitat única, però fins a quin punt està bé?

No vol dir que suportar tant dolor físic sigui dolent però realment és bo? Al contrari, pot ser perjudicial per la salut però no li donem importància perquè només pensem en aconseguir el que volem.

En quan al dolor psicològic, les persones encara el suporten més perquè no sentim mal físic. Som capaces d’aguantar els crits, els insults, les baralles contínues, la completa soledat… Si realment allò pel que patim ens importa som capaces de suportar-ho tot, però per què? No hauria de ser així.

Crec que el primer que les persones hem d’aprendre és que no hem d’aguantar dolor de cap tipus per culpa de ningú, perquè algú que et vol el bé no et farà arribar al límit del patiment. Però realment existeix un límit per al patiment? I si és així, el límit és arribar a tornar-se boig, a no poder controlar la nostre ment?

D’altra banda, està bé que suportem el mal si és el que volem? O realment no volem però creiem que és el que hem de fer?

La meva conclusió, deixant enrere la moral de si està bé o malament suportar-ho, és que les persones no tenim límits si estimem i ens importa allò per el que patim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *