Category Archives: General

Són iguals tots els peixos?

El dia 20 d’abril ‘alumnat de 1r d’ESO va realitzar uns tallers sobre els tipus de peixos i d’arts de pesca a càrrec del grup DEPANA. A l’activitat es pretenia incentivar el respecte i la valoració del nostre entorn natural més proper.

Són iguals tots els peixos?

El passat 20 d’abril, els alumnes de 1r d’ESO vam rebre una xerrada sobre els peixos, la pesca i la subhasta a la llotja del nostre poble. Primer de tot, ens vam dirigir a dalt de la platja de l’Alguer, on vam parlar dels peixos i els tipus de pesca, i després, vam anar a la llotja, on ens van ensenyar com funcionava la subhasta de peix, i ens van fer una petita demostració. Tot seguit, us explico el que vam aprendre.

ELS PEIXOS

Els peixos es poden classificar en dos grups, en cartil·laginosos i ossis, o bé en nècton i bentos. La diferència entre els cartil·laginosos i els ossis es que els primers no tenen esquelet, el seu cos està format per cartílags; i els altres, tenen un esquelet format per ossos. Per altra banda, els nècton neden més per la superfície, i els bentos, pel fons de l’aigua. També es diferencien en que els bentos tenen la pell d’un color paregut a l’arena, per tal de camuflar-se en ella i, en canvi, els nècton tenen un color més fosc per la part de dalt i clar per la part de baix, per tal de no ser vistos ni des del fons de l’aigua ni des de la superfície.

Els peixos tenen diferents tipus d’aletes: l’aleta caudal, que forma la cua; l’aleta dorsal, situada a la part de dalt; l’aleta pectoral, que en tenen una a cada costat i l’aleta ventral, situada a la part inferior.

També es poden classificar segons la seva forma, així doncs, podem distingir entre peixos allargats, com l’anguila o la morena; esfèrics, com el peix lluna; plans, com el rap o el llenguado; i fusiformes, com la tonyina o el lluç.

LES ARTS DE PESCA

Per altra banda, ens van parlar sobre les diferents arts de pesca, conegudes ja per molts de nosaltres, com ara l’arrossegament, el curricà, el palangre, l’encerclament i el tresmall. N’hi ha moltes més, però ens vam centrar en aquestes cinc.

L’arrossegament és una art de pesca que causa molt d’impacte sobre el fons marí ja que s’emporta tot el que troba, des d’algues fins a roques, passant per diferents espècies en perill d’extinció; per això se’n diu que és poc selectiu. A més, agafa de cada espècie molta quantitat, així que també podríem dir que causa sobreexplotació dels recursos.

El curricà és un art de pesca amb ham. Normalment, pesca espècies de nècton i fusiformes. Causa poc impacte, ja que és una art de pesca selectiva i agafa poca quantitat de peixos.

El palangre també és una art de pesca amb ham. Pot agafar tot tipus de peix, però especialment de bentos. Causa poc impacte sobre el medi ambient ja que és molt selectiu.

L’encerclament tendeix a pescar peix de nècton, generalment esfèrics o fusiformes. No es pot dir que respecta gaire el medi ambient perquè causa sobreexplotació dels recursos, ja que els pescadors no poden triar la quantitat de peix que agafen.

El tresmall, generalment pesca peix de bentos i de totes les formes. Causa poc impacte, encara que moltes vegades malmeten les roques del fons marí, i alguns cops les xarxes se’ls hi queden atrapades al fons del mar on s’hi enganxen peixos.

LA LLOTJA

Desprès d’aprendre tot això, ens vam dirigir a la llotja, més concretament a la sala de les subhastes, on Ramon Margalef, que a vegades s’encarrega de posar els preus a les caixes de peix, ens va ensenyar com funcionava tot això de la subhasta.

La caixa de peix que es ven, passa per una cinta transportadora, i en un panell electrònic hi apareix el nom del peix que hi ha a la caixa, el pes, el preu màxim al que es ven, el nombre de caixes que es venen conjuntament i el nom de la barca que ha fet la pesca. El preu màxim comença a baixar, i quan arriba al preu que algun comprador desitja, aquest prem un botó del comandament que té cadascun dels compradors i la caixa li queda adjudicada. Si el preu baixa massa, o ningú vol la caixa, aquesta se la queda la barca que l’ha pescat.

Personalment, vaig trobar molt interessant aquesta xerrada, ja que tractava d’un tema que ens és molt proper. Gràcies a ella, em pogut descobrir el que tenim aquí a casa i que ens caracteritza, la nostra pesca.

Jéssica Canyagueral

1r ESO C

AULA VERDA

Volem premiar l’aula mes sostenible del centre. Fem un control periòdic de totes les aules observant si s’apaguen els llums en acabar les classes, si queda el terra i les taules netes, si s’utilitzen correctament les papereres de reciclatges, es tanquen les finestres….

A la cartellera d’Escoles Verdes del centre trobareu els resultats d’aquestes observacions.

A final de curs el grup que aconsegueixi millor puntuació obtindrà un premi donat per l’AMPA.

Desapareixen les abelles

Les poblacions d’abelles a tot el món estan desapareixent de forma alarmant. Aquests insectes són imprescindibles per a la biodiversitat del planeta ja que són responsables de la pol·linització de les plantes, sense la qual no hauria fruits ni hortalisses.
Als Estats Units, on en alguns estats ha desaparegut fins al 70% de les poblacions d’aquests insectes, anomenen a aquest fenomen la “síndrome del despoblament massiu o del col.lapse de la colònia” i ja han posat en marxa un programa d’emergència per combatre’l.
Segons l’EPA (Agencia de Protecció del Medi-ambient dels EUA), es deu a una confluència de factors: l’acció d’un àcar paràsit anomenat Varroa mite; noves malalties com el virus anomenat ‘Israeli Acute paralysis virus’ (IAPV), l’ús de pesticides i plaguicides, com el ‘Poncho’ de Bayer, aplicat als cultius agrícoles o fins i tot al major estrès immunològic a causa d’una combinació de tots aquests factors.
Un equip de recerca espanyol, el Centre Regional Apícola de Marchamalo, a Guadalajara, que depèn de la Conselleria d’Agricultura de Castilla-La Mancha, ha detectat recentment al paràsit ‘Nosema ceranae‘ com a causa fonamental de la síndrome de despoblament massiu. Es tracta d’un paràsit d’origen asiàtic que no només està incidint en la despoblació, sinó també en el descens de la producció de les arnes.
És inquietant saber que les arnes s’estan quedant buides, sobretot si es té en compte que el 80% de les espècies de plantes amb flors depenen de les abelles per a ser pol·linitzades i que per tant són el suport dels ecosistemes. Sense pol·linització no hi ha fruits, ni llegums, ni hortalisses, ni vegetals … El seu esvaniment està provocant pèrdues no només econòmiques sinó també de biodiversitat i una hipotètica desaparició d’aquests insectes seria una catàstrofe.
La suposada frase d’Albert Einstein: “Si les abelles comencessin a desaparèixer, a la humanitat li quedaria pocs anys de vida” ha inspirat, fins i tot, el guió de la nova pel.lícula de M. Night Shyamalan titulada ‘L’incident’.