|
FITXA 1 |
||
|
Anguila |
Anguilla anguilla |
|
|
|
Distribució al PNAE. Espècie omnipresent a totes les aigües del parc, ja siguin cursos fluvials, llacunes, canals o recs. És especialment abundant als trams baixos del Fluvià i al Muga
|
|
|
Característiques ecològiques generals Medi d’origen: Migradora catàdroma. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: trams baix i mig de rius, estanys llacunes I costes. Distribució geogràfica: Europa i Àfrica septentrional. Conservació: Ha desaparegut de molts trams de rius a causa de la construcció de preses. Interès econòmic: Considerable a nivell local. Es captura amb gànguils, altres tipus de nanses, i pantenes, principalment.
|
||
|
Comentari: Malgrat la regressió que ha sofert en part de la seva area de distribució original com a conseqüència principalment de la construcció de preses, l’anguila continua essent un peix molt abundant en els nostres rius. Els aiguamolls i estuaris juguen un paper cabdal en el cicle biològic d’aquesta espècie. Les seves poblacions assoleixen les màximes densitats a les goles i trams baixos dels rius, on es concentren els adults abans de començar la migració cop al mar dels Sagrassos, i també les angules abans de remuntar les aigües dolces. A mes, sembla que els mascles no penetren tant aigües amunt com les femelles, quedant-se més cap al litoral.
|
||
|
FITXA 2 |
||
|
Sardina |
Sardina pilchardus sardina |
|
|
|
Distribució al PNAE. Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida, i en general, és possible que penetri en tots els ambients de tipus estuàric del Par. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marina. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Pelàgic costaner. Distribució geogràfica: Atlàntic des del mar del Nord fins a Madeira i les illes Canàries, mar Mediterrània, mar Adriàtica i al sud de les costes de Dakar. Conservació: no gaudeix de cap tipus de protecció. Interès econòmic: Des del punt de vista econòmic i comercial, juntament amb el seitó, és el peix més important de tota la Mediterrània. Es pesca amb teranyina i arts d’encerclament. |
||
|
Comentari: La presència d’aquesta espècie al PNAE es pot considerar accidental, i sempre lligada a les llengües d’aigua marina que penetren a les principals goles dels rius de la zona. La seva aparició en aigües limnètiques de tipus estuàric s’explica per motius tròfics, degut a l’elevada producció que sostenen aquests sistemes. De fet, es conegut que es produeixen concentracions de sardina davant les desembocadures dels rius més cabalosos, com ara és el cas de l’Ebre, i per extensió a tota la resta. |
||
|
FITXA 3 |
||
|
Saboga |
Alosa fellix nilotica |
|
|
|
Distribució al PNAE. Apareix a les goles dels rius Fluvià i Muga i al grau de Santa Margarida, essent possible que remunti aigües amunt a la primavera per a reproduir-se. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Migradora anàdroma. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Plataforma continental marina. Tram baix i desembocadures de rius. Existeixen poblacions i lacustres. Distribució geogràfica:Costes europees i asiàtiques de la Mediterrània, costes europees atlàntiques i principal conques hidrogràfiques d’Europa i Pròxim Orient. Conservació:III – Berna, V – ICONA, E-Lelek. Interès econòmic: Tradicionalment s’ha pescat amb xarxa ( delta de l’Ebre). Pesca recreativa amb esquer. Declarada espècie objecte de pesca(RD 1095/1989) |
||
|
Comentari: Malgrat ésser una espècie comuna en alguns rius propers ( l’Ebre per exemple), és possibles que no sigui gaire abundant a l’Empordà degut al reduït cabal dels rius que hi transcorren. Per altre banda, i de forma semblant al que passa amb molts altres anàdroms, la pèrdua de qualitat de les aigües dels rius pot haver marcat un retrocés en els estocs de l’espècie. |
||
|
FITXA 4 |
||
|
Amploia |
Sardinella maderensis
|
|
|
|
Distribució al PNAE. Goles de rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida, i en general, és possible que penetri en tots els ambients de tipus estuàric del Parc. |
|
|
Característiques ecològiques generals Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Pelàgic costaner. Distribució geogràfica: Aigües intertropicals. Penetra a la Mediterrània, principalment al sud i a l’est. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: En les zones on aquesta espècie és abundant, el seu interès comercial és important. |
||
|
Comentari: L’amploia és un clupeid rar a la Mediterrània septentrional, que tot i que el seu hàbitat preferent és el pelàgic costaner, penetra freqüentment a les zones estuarines gràcies a la seva tolerància a les salinitats baixes. La freqüentació d’aquestes àrees deu ser per motius tròfics. |
||
|
FITXA 5 |
||
|
Llenguado ver |
Solea vulgaris |
|
|
|
Distribució al PNAE Present a totes les goles de rius i canals, i al es llacunes salobres del Parc Natural. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Bentos sorrenc o fangós marí. Entra a les aigües salobres de desembocadures fluvials, llacunes litorals, maresmes i estuaris. Distribució geogràfica: Atlàntic des del Senegal fins a Escandinàvia, i a la Mediterrània. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Té una importància econòmica i comercial important degut a la seva carn, molt apreciada per la seva finura. Es pesca amb tresmall i arrossegament. |
||
|
Comentari: Malgrat que el llenguado ver es considera una espècie accidental a les aigües continentals en diverses prospeccions se l’ha pescat sovint, sempre dins l’ambient d’aigües salobres. A les llaunes es va detectar la presència massiva d’exemplars joves desprès d’alguna llevantada, concretament a l’Estany ‘den Túries. |
||
|
FITXA 6 |
||
|
Seitó |
Engraulis encrasicholus |
|
|
|
Distribució al PNAE. Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida, i en general, és possible que penetri en tots els ambients de tipus estuàric del Parc. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina (0.5-4.1%salinitat). Hàbitat: Pelàgic costaner. Els individus joves entren en estuaris i llacunes litorals. Distribució geogràfica: Atlàntic des del mar del Nord cap al sud, a la mar Mediterrània, mar Negra i mar d’Azov. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Des del punt de vista econòmic i comercial és una espècies molt importants a la Mediterrània. Es pesca amb teranyina o amb arts d’encerclament. |
||
|
Comentari: Tot i que el seitó es pot considerar accidental a les aigües interiors del Parc, apareix amb una certa freqüència degut a la seva condició d’eurihalí, i sempre en el marc de moviments de tipus tròfic. Està descrit que els joves de seitó colonitzen llacunes litorals, com ara les del delta de l’Ebre. Aquest fet potser també es dóna al PNAE, encara que es deu veure limitat per l’absència de braços que connectin permanentment, o almenys durant un període estacional prou llarg, el sistema lacunar amb el mar.
|
||
|
FITXA 7 |
||
|
Joell |
Atherina boyeri |
|
|
|
Distribució al PNAE Ocupa bona part de les aigües del PNAE, des de les més salabroses fins a les estrictament dolces. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salabroses de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals, maresmes, recs… Distribució geogràfica: Mediterrani, mar Negra i algunes poblacions aïllades atlàntiques. Conservació: NA-ICONA. Interès econòmic: Presa bàsica de vàries espècies depredadores d’interès pesquer comercial. |
||
|
Comentari: El joell es troba en gran abundància a les llacunes, goles i trams baixos dels cursos que travessen el parc, en forma de poblacions probablement sedentàries, encara que amb molta capacitat de moviment. Es tracta d’una espècie gregària que fa moles sovint associades a la vegetació submergida o litoral. És destacable el seu elevat polimorfisme, manifest també al PNAE, i que es concreta en un gradient d’ecotips segons l’hàbitat que ocupa.. |
||
|
FITXA 8 |
||
|
Llobarro |
Dicentrarchus labrax |
|
|
|
Distribució al PNAE Entra a les aigües continentals per tots els rius i canals que penetren el Parc i tenen una sortida directa al mar. La seva presencia a les llacunes és molt rara. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de les desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals i estuaris. Distribució geogràfica: Mediterrani, mar Negra, Atlàntic oriental des de el mar del Nord fins al Marroc. Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció. Interès econòmic: La carn és excel·lent i comercialment molt apreciada. |
||
|
Comentari: El llobarro té una presència prou destacada al PNAE, especialment al riu Fluvià on se’l pot pescar fins passat Sant Pere Pescador. La presència d’aquest peix a les aigües continentals no es limita a una època concreta de l’any ni a uns grups d’edat concrets, ben al contrari, se’n pesca de totes mides i al llarg de tot l’any. De fet, és l’objectiu principal dels pescadors esportius o semi professionals que es poden veure tot l’any a les goles del Parc. Pel que fa a les llaunes, el llobarro hi deu ser un visitant escàs i accidental, a causa de la falta d’una connexió permanent d’aquest sistema amb el mar. |
||
|
FITXA 9 |
||
|
Palomida grossa |
Lichia amia |
|
|
|
Distribució al PNAE Totes les desembocadures de rius o canals de la badia, especialment les més cabaloses. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalí. Hàbitat: Pelàgic. Ocasionalment entra en desembocadures fluvials i estuaris. Distribució geogràfica: Atlàntic des del golf de Biscaia fins a Sudàfrica, i a la Mediterrània. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: La seva carn és molt apreciada, però el seu interès comercial no és important ja que és una espècie poc abundant. Es pesca amb tresmall, palangre i alguna vegada amb arrossegament. |
||
|
Comentari: Especie d’aparició frquent als estuaris, normalment en busca de preses abundants. A la gola fel Fluvià és una dels espècies marines més freqüents. |
||
|
FITXA 10 |
||
|
Roger de roca |
Mullus surmuletus |
|
|
|
Distribució al PNAE Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida. També pot entrar a la resta de desembocadura de la badia. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Bentos rocós del litoral marí. Distribució geogràfica: Atlàntic des del canal de la Mànega fins al Senegal, mar Mediterrània i mar Negra. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Espècies d’important interès econòmic i comercial. Es pesca amb tresmall, arrossegament i nanses. |
||
|
Comentari: El roger de roca penetra accidentalment als rius on resta a les llengües d’aigua marina que s’hi formen. |
||
|
FITXA 11 |
||
|
Sard imperial |
Diplodus cervinus cervinus |
|
|
|
Distribució al PNAE Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida. També pot entrar a la resta de desembocadures de la badia. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalí. Hàbitat:Litoral marí . Pot entrar en desembocadures fluvials, però sempre en aigües salades. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània i oceà Atlàntic, des de el Golf de Biscaia fins al Cap Verd. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Apreciat per la seva carn, menys però que altres espàrids. Es pesca amb tècniques d’arrossegament. |
||
|
Comentari: El sard imperial és una espècie accidental a les aigües continentals. Els individus capturats eren tots joves, la qual cosa porta a pensar que només aquests tenen certa propensió a visitar els estuaris. |
||
|
FITXA 12 |
||
|
Sard |
Diplodus sargus sargus |
|
|
|
Distribució al PNAE Totes les desembocadures de rius o canals de la badia, especialment les més cabaloses. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Els individus joves poden entrar en les aigües salabroses de les desembocadures fluvials i llacunes costaneres. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània. Conservació: No gaudeix de cap mesura e protecció. Interès econòmic: Espècie d’interès comercial elevat per la seva apreciada carn. Es pesca amb tresmall, canya, nanses i ròssec. |
||
|
Comentari: Els cas del sard és semblant al d’altres espècies marines en què només els joves entren en aigües salabroses. L’hàbitat preferent d’aquests joves són els alguers de Posidònia de la badia, des d’on visiten les aigües estuarines per motius tròfics. |
||
|
FITXA 13 |
||
|
Mabra |
Lithognathus mormyrus |
|
|
|
Distribució al PNAE Totes les desembocadures de rius o canals de la badia, especialment les més cabaloses. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Litoral marí. Penetra en les desembocadures fluvials i llacunes litorals però sempre en aigües salades. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània, mar Negra i Atlàntic oriental des del golf de Biscaia fins al cap de Bona Esperança. També colonitza la mar Roja i l’oceà Índic, des del Cap fins a Natal. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: És apreciat per la seva carn, però menys que altres espàrids com l’Orada i el Sard. Es pesca amb xàvega, tresmall i tècniques d’arrossegament. |
||
|
Comentari: Tot i que està descrita la capacitat de colonitzar aigües continentals de la mabra, es pot considerar aquest peix una espècie d’aparició accidental als ambients estuarins del PNAE, sempre condicionada pel manteniment de salinitats properes a la marina. |
||
|
FITXA 14 |
||
|
Salpa |
Sarpa salpa |
|
|
|
Distribució al PNAE Goles de rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida. També pot entrar a la resta de desembocadures de la badia. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Litoral marí. Pot entrar en desembocadures fluvials sempre i quan l’aigua sigui salada. Distribució geogràfica: Atlàntic oriental des del golf de Biscaia fins a Sud-àfrica i fins a Natal i l’oceà Índic, mar Mediterrània, mar Negra i mar Adriàtica Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Escàs interès comercial ja que la seva carn és poc apreciada. Es pesca amb canya, nanses i tècniques d’arrossegament. |
||
|
Comentari: La Salpa és també una espècie accidental al PNAE on apareix provinent dels alguers de Posidònia de la badia. |
||
|
FITXA 15 |
||
|
Orada |
Sparus aurata |
|
|
|
Distribució al PNAE Totes les desembocadures de rius o canals de la badia, ocupant plenament tot l’àmbit estuari, sense limitar-se a les aigües de salinitat estrictament marina. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Entra a les aigües salabroses de desembocadures fluvials i llacunes litorals. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània i Atlàntic des de les illes Britàniques fins a Cap Verd i les Canàries. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Espècie d’interès comercial elevat per la seva apreciada carn. Es pesca amb tresmall, nanses, ham pantena (delta de l’Ebre), tècniques d’arrossegament. És una espècie que es cultiva en piscifactories. |
||
|
Comentari: L’orada és l’espàrid que més fàcilment penetra a les aigües salabroses, essent-hi, a vegades, abundant. En el cas del PNAE aquest peix es pot pescar sobretot a les goles dels rius. Podria entrar a les llacunes d’haver-hi una connexió permanent amb el mar o els estuaris. |
||
|
FITXA 16 |
||
|
Tallahams |
Pomatomus saltator |
|
|
|
Distribució al PNAE Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida. També pot entrar a la esta de desembocadures de la badia. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen:Marí. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: A vegades entra a les desembocadures fluvials, estuaris i llacunes litorals. Distribució geogràfica: Totes les mars temperades i tropicals, del planeta. Colonitza tota la Mediterrània, la mar Negra i la d’Azov. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Peix de carn diversament apreciada. Es pesca amb tresmall, palangre, arrossegament i teranyina. |
||
|
Comentari: Tot i que es tracta d’una espècie accidental a les aigües continentals, s’ha capturat amb una certa assiduïtat a la gola del Fluvià. |
||
|
FITXA 17 |
||||
|
Bavosa de mar |
Blennius pavo |
|||
|
|
Distribució al PNAE Goles dels rius Fluvià Muga ni grau de Santa Margarida. Potser també a la resta de desembocadures.
|
|||
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen:Marina. Tolerància a la salinitat:Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Viu en fons de còdols i pedres, àrees sorrenques i fangoses poca fondària, esculleres, i les parets dels ports. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània, mar Adriàtica, mar Negra, canal de Suez, i a l’Atlàntic, des del Marroc fins al riu Loira. Conservació: No gaudeix de cap tipus de conservació. Interès econòmic: Apreciat com a peix d’aquari. |
||||
|
Comentari: Aquesta bavosa de mar és l’únic dels blènnids marins que pot penetrar als estuaris i aigües salobres. S’ha descrit una certa complementarietat entre el seu nínxol ecològic i el de Blennius fluviatillis, de manera que els seus hàbitats en aigües continentals rarament coincideixen, però sovint estan molt propers. En el cas del Fluvià, els trams ocupats per ambdues espècies arriben a ser quasi col·laterals.
|
||||
|
FITXA 29 |
||||
|
Gòbit de sorra |
Pomatoschistus microps |
|||
|
|
Distribució al PNAE Ocupa tot el domini de les aigües salobres del PNAE. |
|||
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, llacunes litorals, maresmes, estuaris. Distribució geogràfica:Oceà Atlàntic des de Noruega fins al Marroc, i el Litoral Mediterrani català. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Cap. |
||||
|
Comentari: Aquest gòbit de sorra es pot trobar en abundància a totes les llacunes i goles del Parc on hi deu formar poblacions sedentàries, sempre renovables a partir d’individus provinents del mar. En algunes llacunes arriba a ser, en determinats moments de l’any, l’únic peix present. En canvi, a les parts més interiors del seu rang de distribució en rius i recs la seva abundància és lògicament, menor. Sorprenentment, Sostoa et al (1994) només el citen a les goles dels rius Fluvià i la Muga, cosa que només sembla atribuïble a una baixa intensitat de prospecció. |
||||
|
FITXA 18 |
||
|
Espet |
Sphyraena sphyraena |
|
|
|
Distribució al PNAE Goles de rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida. També pot entrar a la resta de desembocadures de la badia. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marina. Tolerància a la salinitat: Estenohalina. Hàbitat: Pelàgic costaner. Distribució geogràfica: Atlàntic des de més amunt del golf de Biscaia fins Angola, incloses les illes Madeira, les Canàries i les del Cap Verd. També colonitza la Mediterrània i la mar Negra. Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció. Interès econòmic: La seva carn és poc apreciada. Es pesca amb tresmall, ormeigs d’ham i, ocasionalment, amb arts de ròssec. |
||
|
Comentari: Com en el cas del tallahams, tot i tractar-se d’una espècie de penetració accidental, durant aquesta prospecció s’ha capturat amb assiduïtat a la gola del Fluvià. |
||
|
FITXA 19 |
||
|
LLissa calua |
Liza ramada |
|
|
|
Distribució al PNAE Present a pràcticament totes les aigües del PNAE, amb excepció d’alguns petits recs de difícil accés o altres molt contaminats. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen:Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat:Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals maresmes i estuaris. Distribució geogràfica: Oceà Atlàntic des de Noruega fins Sudàfrica, mar Mediterrània i mar Negra. Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció. Interès econòmic:Pesca recreativa amb esquer. Importància comercial local dels individus pescats en les llacunes litorals i albuferes. |
||
|
Comentari: La llisa calua és una dels peixos més abundants a totes les aigües del PNAE. Forma grans moles d’individus d’edat similar que es fan especialment visibles als rius Muga i Fluvià on és molt abundant. Els recs i llacunes de petites dimensions i les rieres són poblats sobretot per individus joves. La reproducció d’aquesta espècie, com la dels altres mugílids, té lloc al mar, i, per tant, no té una presencia permanent a les aigües continentals. |
||
|
FITXA 20 |
||
|
Llisa galta-roja |
Liza aurata |
|
|
|
Distribució al PNAE Llacunes salobres i goles de rius de tota la zona. Al Fluvià puja pel riu fins ben passat Sant Pere Pescador. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals, maresmes, estuaris. Distribució geogràfica: Oceà Atlàntic, des de Noruega fins al Marroc, Mediterrània, i introduïda a la mar Càspia. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer. Interès comercial local. Es pesca amn canya, tresmall, pantena (delta de l’Ebre) i tècniques de ròssec. |
||
|
Comentari:. Aquest mugílid és el que menys penetra a les aigües continentals. De fet, en principi no entra mai en ambients estrictament dulciaqüícoles. En el Fluvià se n’ha pescat alguns individus en el tram passat Sant Pere Pescador, la qual cosa indica el grau de penetració salina que sofreix aquest riu. Sobta que mentre que aquest peix en l’actual prospecció s’ha pescat amb una freqüència prou elevada no és citat per Sostoa et al (1994). |
||
|
FITXA 21 |
||
|
Llisa vera |
Chelon labrosus |
|
|
|
Distribució al PNAE Ocupa tots els ambients d’aigües salobres, a excepció, potser, de les llaunes on no ha estat localitzat. També penetra lleugerament dins algunes aigües dolces, com ara el rec Sirvent. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres d’estuaris, tram baix de rius, llacunes litorals o maresmes.. Distribució geogràfica: Mar Mediterrània i Atlàntic nord des de Noruega fins a Cap Verd. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer. Localment té interès comercial. Es pesca amb canya , tresmall, pantena (delta de l’Ebre), i amb tècniques de ròssec. La pesca és molt intensa en les llacunes litorals. |
||
|
Comentari: La llisa vera no té una distribució tant àmplia a la zona com la llisa calua (Liza ramada), que colonitza plenament les aigües dolces. Sembla preferir els cursos principals dels rius i canals, sense penetrar a rieres o recs. A les llacunes salobres no hi ha estat detectada, però potser hi entra ocasionalment. Pel que fa a ala seva abundància, és sempre menys abundant que Liza ramada. |
||
|
FITXA 22 |
||
|
Llisa llobarrera |
Mugil cephalus |
|
|
|
Distribució al PNAE Ambients d’aigües salobres,penetrant lleugerament dins l’ambient dulciaqüícola estricte. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres d’estuaris, tram baix de rius, llacunes litorals i maresmes. Distribució geogràfica: Diversos punts de l’Atlàntic, Pacífic, mar Mediterrània i mar Negra. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic:La seva pesca té importància comercial local i regional. Els exemplars d’ambient estuàrics no contaminats tenen una carn apreciada. Es pesca amb canya, tresmall, pantena (delta de l’Ebre) i amb tècniques de ròssec. |
||
|
Comentari: La llissa llobarrera té una distribució al PNAE pràcticament coincident amb la de la llissa vera( Chelon labrosus). La diferència més destacable és la presència segura de la primera a les llaunes, mentre que l’altra espècie no hi ha estat localitzada. La llissa llobarrera és la menys abundant de tots als mugílid del PNAE, i això provoca que el seu mapa de distribució sigui menys precís que el de les altres llisses. |
||
|
FITXA 23 |
||
|
Rèmol de riu |
Platichthys flesus |
|
|
|
Distribució al PNAE Trams baixos de tots els rius, canals i també a les llaunes. |
|
|
Característiques ecològiques generals: Medi d’origen: Marí. Tolerància a la salinitat: Eurihalina. Hàbitat: Bentos sorrenc o fangós del litoral marí. Entra a les aigües salobres de desembocadures fluvials i llacunes litorals, i a les aigües dolces del tram baix dels rius. Distribució geogràfica: Des de la costa occidental de la Mediterrània fins a la mar Bàltica. Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció. Interès econòmic: Té una importància comercial considerable i la carn és bastant apreciada. |
||
|
Comentari: El rèmol de riu és l’únic peix pla que penetra cap a les aigües dolces de manera regular. Tot i això, la seva presencia a les aigües del PNAE és molt reduïda, probablement com a conseqüència de la contaminació. |
||